Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dimecres, 20 d’abril del 2011

UNA ALTRA PROPOSTA

Un artiller, amb el cap embenat, va cridar el monjo pel seu nom. Ell s'hi va acostar i li va fer l'absolució amb el senyal de la creu. Usava la llengua llatina, que en aquell galimaties de par­les era tan bona com qualsevol altra. Va obsequiar el soldat amb un somriure i va continuar. Pel camí encara va dedicar un salve i un parell d'ora pro nobis als baldats que ho demanaven. Això no li impedia navegar entre els cossos, ni tampoc recuperar el fil de la conversa amb mi.
—El país, cada dia que passa, s'exalta més. Vejam, on deu ser el sergent aquest? No en pot sortir res de bo, Sinclair, quan regalistes i quietistes estan conxorxats. Doncs no el veig, dimo­ni d'holandès, a veure si me l'han canviat...

Aquelles mateixes corporacions eren les que formaven un corredor, en dues fileres a llengua d'aigua, per acomiadar la sobirana. Els jurats, els diputats i oïdors, els magistrats i consellers, s'havien vestit togues i gramalles per renunciar al seu somni —un somni que els havia costat una pila de morts i de penúries. La ciutat que havia combatut per ser una cort de reis, es disposava a enllestir, abandonada del món, tibada de digni­tat i angoixada per l'anhel d'un miracle. Jo els mirava, recolzat al mur, quan van sonar unes salves des de l'esquadra anglesa. Els canons dels baluards van replicar amb tres descàrregues, que em van fer trontollar els colzes i la caputxa que em cobria les orelles. La xalupa major del Valiant, que jo coneixia bé, va lliscar fins a l'embarcador. Dotze artillers de la nau capitana, els únics sencers que devien quedar, van baixar a terra i van presentar armes. Portaven sedes verdes.


De quina obra es tracta ?. De quin autor?. L'autor pot ser: Alfred Bosch; Llorenç Capdevila; Eduard Castellarnau; Albert Salvadó; Vicenç Villatoro.

9 comentaris:

  1. És: 1714, Set de Rei d' Alferd Bosch?

    ResponElimina
  2. Dolors,

    Quasi t'has cremat ........., però no, no és "1714, Set de Rei".

    ResponElimina
  3. Bé, que l'autor és l'Alfred Bosch, ja ho dono per fet.
    L'obra, pels textos que he llegit és segur també que esta dintre la trilogia 1714. Hem ressonen a la ment com si els acabés de llegir, i mira que fa anys que ho vaig fer.

    M'atreveixo a dir que és l'última, o sigui, "Toc de Vespres"

    ResponElimina
  4. Maria,

    No, no és "Toc de Vespres. Entre tu i la Dolors heu fet un "entrepà" o, millor dit, un "entrevolums".

    ResponElimina
  5. Què Dolors, ens ho juguem a daus?

    Suposo que saps el títol, del volum del mig. Jo sí. Però te'l deixo, ja que vas ser tan ràpida a encertar la trilogia.

    Bé, Xavier, ja veus com van les coses. Jo dubtava i vaig decidir malament.

    ResponElimina
  6. Gràcies Maria,

    Doncs Sota la pell del diable, és el pernil i formatge, de la trilogia de l’Alfred Bosch.

    És així Xavier?

    ResponElimina
  7. Dolors i Maria, l'heu encertat.

    Vaig escollir aquesta obra, tot i saber que no seria massa difícil (i encara vaig deixar la pista d’en Sinclair), perquè tenint en compte com ens van les coses, cal recordar quan i com van començar tots els mals de Catalunya, al perdre la guerra de successió i caure sota el domini absolut dels Borbons de Castella, després que les grans potències d’aquell temps (Anglaterra i l’imperi Austro-hongarès) ens deixessin a l’estacada.

    Per cert, hi ha una organització, “El cas dels catalans“, que pren el nom del cas que uns diputats britànics van defensar, el mateix 1714, en favor dels compromisos que s’havien pres de suport a Catalunya, que està organitzant una visita al Parlament de Westminster del Regne Unit, per agrair personalment el gest de 14 diputats que el passat Juliol van presentar una moció en defensa del dret del Catalans a decidir el seu propi destí i a esdevenir un estat lliure si ho desitgen.

    ResponElimina
  8. Enhorabona, Dolors. Això va que vola.
    La setmana que ve soc Alarò(Mallorca), però intentaré conectar-me des de casa la meva filla.
    Bona Pasqua a tots i totes!!

    ResponElimina
  9. Hola a tots,

    Jo segurament també seré (depèn del temps) a fora, vaig a penjar al llibre i a veure si l'encerteu ràpid, sinó ja deixaré a algú perquè em prengui el relleu.

    Xavier fas molt bé de recomanar que fem memòria, ja que es molt oblidadissa.

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.