Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dijous, 15 de març del 2012


Entrada dijous a quarts de dotze

L'entrada d'avui no és una entrada com qualsevol altre, avui hi posaré un fragment del “Testament a Praga” de la Teresa Pàmies, que abans d'ahir ens va deixar, així farem un petit homenatge a aquesta escriptora, compromesa políticament i ferma defensora de la dona, I donarem un descans al joc, que ja no desperta l'interés del principi o  potser hem esgotat els llibres que teníem pensats per participar-hi.
Permeteu-me una recomanació:  LLEGIU!. Llegiu molt i així, potser,  més endavant ens retrobarem i compartirem noves lectures i en suggerirem d’altres. Aquesta pausa ha de servir per mirar-nos l'estol de llibres que han sortit al joc i ens han estat recomanats.


Fagment de "Testament a Praga":

Avui, quan penso en aquella dona que fou la meva mare, m’adono que les dones poden ser més valentes i humanes que els homes i que, sense instrucció i tot, com era el cas de la meva mare, tenen la saviesa que potser els dóna llur condició de mares, o sigui: tenen un d’aquest secrets que la natura no descobreix mai, però que posen a flor d’aigua quan fa falta. Dones com la mare podrien governar un poble i dur-lo ben lluny; així considero jo la meva mare després de tants anys d’haver-la perduda.
 

diumenge, 11 de març del 2012

DIUMENGE 11 DE MARÇ A TRES QUARTS D'ONZE DEL MATÍ

El metge ha tornat entrar un moment a l'habitació, seguint el costum d'entrar-hi de tant en tant des que el meu home s'està morint i ell, el metge, defora, a la saleta, amb els parents, espera la mort per rebre-la, ja que la coneix de prop i hi té tractes sovint, i presentar-nos-la als parents i a mi dient-nos aquesta és la mort, sí, ja és arribada. Ha polsat una vegada més el meu home, li ha mig obert els ulls, ha capejat un poc i, excusant-se, m'ha dit que l'acabaven d'enviar a cercar a una altra casa, a una altra urgència i que li hauria de permetre anar-se'n una estoneta, que tornaria tot d'una que pogués, que li sabia greu deixar-me, però...


Què feis, padrí?
Pens, senyora. Jo sempre pens, sempre tenc coses que pensar. És l'únic que em queda a fer, senyora, pensar i tornar a pensar. Pensar en la meva vida que, me cregui, senyora, té molt per pensar. I molt més, encara, per contar! Sobretot una part que és ben segur que vostè no sap perquè mai no m'he atrevit a contar-la-hi. I me cregui que és per contar, senyora.


QUI POT SER L'AUTOR?
Blai Bonet, Antoni Mus, Pau Faner, Miquel Mas Ferrà, Baltasar Porcel....

dimecres, 7 de març del 2012

 
Nova proposta, quan son les dues

De sobte es va sentir exhaust i es va veure incapaç de concentrar-se més. S’assegué a la taula, es fregà el cap enèrgicament i es va fer un massatge als músculs del coll. Però no li serví de res. Ja havia respost la pregunta més important de les darreres setmanes i la tensió del seu cos i de la seva ment havia desaparegut; no podia continuar lluitant contra el cansament. Posà el cap entre els braços i s’adormí sobre la taula.

****

Aleshores va tornar a mirar el canal que desapareixia darrera un revolt del barranc. No era el canal principal, sinó un dels nombrosos canals que alimentaven el principal i per on baixaven els troncs més petits. L’havien construït sobre el llit d’un rierol i l’aigua que hi lliscava brollava d’una font just sota d’on s’esqueia. Va veure les restes d’una resclosa de fusta que havia servit per elevar el nivell de l’aigua fins a l’alçada del canal; ara les fustes eren seques, com la pell d’una serp morta.

Possibles autors, Jean M Auel, Mark Canter, James Redfield,  Herbert G. Wells, John W. Campbell

dimarts, 6 de març del 2012

Hola a tots i a totes. La  mitja dotzena de lectores que  participem activament en el joc d'endevinar obres i autors ens preguntem si potser hauríem de canviar per un altre que interessés a més persones, com el de comentar una obra determinada, per exemple. Per això ens prenem un temps per estudiar possibilitats amb totes vosaltres i, després de setmana santa farem més propostes. Mentrestant, podeu dir-hi la vostra en el blog o posar-vos en  contacte amb la Dolors Aguilar  (telèfon 938800991-606110173 o dolorsaguilar49@gmail.com) per fer-li arribar la vostra opinió i les vostres iniciatives.
 
Fins aviat.