Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dilluns, 28 de febrer del 2011

Sopem d'hora en un restaurant italià: amanida i pasta, el menú preferit de Kerouac. Suposo que les limitacions pressupostàris hi devien influir, però en qualsevol cas queda clar que la cuina sofisticada no forma part dels gustos de la Beat Generation.
Per tal que no ens oblidem que som al cor del barri italià, el cambrer -gras, panxut i amb la barba escassa; estil Pavarotti, per entendre'ns -s'engega de tant en tant amb uns fragments de Volare...
- És una cançó beat? -  consulta la Maria.
- No exactament.
- Llàstima. Em comencaven a caure bé aquests penjats.




La visió remet a la prehistòria, a un d'aquests llocs oblidats fascinants, al marge del temps...
- I sense cap interès!
- Però, com podeu dir això? No trobeu que és un paisatge únic?
- Ja fa no sé quants dies que veiem paisatges únics. Tenim ganes d'autopista i ciutat.
No plou mai a gust de tothom.
Hi ha indis per tot arreu on t'atures, disposats a vendre't un paisatge amb jeep per la zona o joies o casetes de fang fetes per ells mateixos. Els rostres són hieràtics, plens d'arrugues els dels més vells, i amb una mirada que sembla expressar el desconcert davant d'un món que ha deixat de ser seu.



Possibles autors/res:
Xavier Moret, Sergi Pàmies, Quim Monzò, Josep Pla, Empar Moliné.

dimecres, 23 de febrer del 2011

L’Antigua vivia sola a la casa familiar d’Arroyo del Càñamo, un casalot de pedra amb mitja dotzena d’habitacions, de manera que quan anàvem al poble ens hi instal·làvem i havíem de sotmetre’ns al seu mandat. Jo solia resignar-me a complir les normes de la convivència dins de la casa, fins i tot les que em semblaven innecessàries, com una llarga benedicció de la taula o l’absència de televisió i de música per Setmana Santa, però em negava a complir també les seves exigències fora de l’àmbit domèstic.

Giro la cantonada de casa caminant molt lentament, arrossegant els peus, les mans a les butxaques, el cap cot. Em ficaré al llit i provaré de dormir per aclalrir una mica les idees. Però gairebé ho tinc decidit: demà he d’aconseguir parlar un moment amb la Maria per dir-li que no pateixi, que la deixaré tranquil·la.Que tot això nostre és probablement un error….vull dir que és massa complicat. Les probabilitats que surti bé són poques, poquetes….poquíssimes.

Possibles autors o autores: Carme Riera, Mª Mercè Roca, Vicens Villatoro, Silvia Soler, Sergi Pàmies, Silvia Alcàntara

dilluns, 14 de febrer del 2011

El seu viatge era sobtat i apassionat. El mes de juliol a Lloret de Mar havia conegut Jenny Sibony, una anglesa molt alliberada. Com que en Carles parlava anglès, al cap de tres dies, en una cala que ell coneixia i on s’aturava fàcilment un cotxe, va passar l’inevitable. No es podia dir que fos un moviment irreflexiu del vi, de la grollera sangria, de l’ambient de la Costa Brava. Fou, al contrari, un gaudi lent i deliberat. Seguiren a Barcelona dos dies extraordinaris abans que la Jenny retornés a Londres.


Malauradament, la sessió d’espiritisme no donà el resultat que esperaven i Sir Arthur Conan Doyle quedà absolutament decebut. Miss Moberly i Miss Jourdain eren més aviat escèptiques –admetien que les coses passessin però no que les provoquessin- i van admetre aquell fracàs amb estoïcisme. Lady Wethorell presidí la reunió celebrada en un pis confortable. L’acompanyaven dues dames més, una d’elles, la mèdium, d’una pompa petulant i funerària i que resultà absolutament inútil.


Possibles autors: Lluis Racionero, Vicenç Villatoro, M.Àngels Anglada, Nèstor Luján, Montserrat Roig.....

dimecres, 9 de febrer del 2011

Una nova proposta:

I, obsedit, una nit que gotejava es va acostar temorenc però sense marrar per devers la porta de Sant Antoni i el carrer del Socors, tot brut i ruïnós, una fosca pudent i tacada per la llum magenta que sortia per les portes dels tavernons, la cridòria, el fum, com si fossin veritables boques de l'Infern. Amb les prostitutes dretes a la cantonada, fumant provocatives, uns pits agressors, unes gropes sobiranes, mentre escometien amb procacitat els ho¬mes que voltejaven escrutant-les indecisos. I la plugeta fina, ratlletes de lluentor.

Picornell predicava:
-... ¡i com que les autoritats autonòmiques són els simples testaferros colonials del Govern central, i tot plegat només configura l'Espanya secular, o sigui reaccionària, la d'Isabel la Catòlica, els Borbons, Franco, els socialistes i Aznar, els reis que a més regnen a Marivent, a Mallorca, amb nosaltres ajupits al seu darrere, l'absolut femer, llavors lògicament aquesta tropa d'explotadors corruptes no fa cas de les nostres denúncies, del bé comú que constitueix l'ecosistema, i així El Siurell ha ocupat aquesta zona de Camp de Mar, una de les més destrossades de l'illa, on cremarem aquests taüts que simbòlicament representen el que la legió de sàtrapes ha fet i vol continuar fent amb Mallorca, sotmesa a l'especulació, al caos, a la rapinya, a la desnaturalització, a...



De quina obra es tracta? i de quin autor?: Gabriel Janer Manila, Biel Mesquida, Maria Antònia Oliver, Baltasar Porcel o Carme Riera.

dilluns, 7 de febrer del 2011

"Era una nit com una pinya, flairosa i compacta, un cel pigat com n'he vist pocs. Escamarlat, vaig inspirar el verd profundament. La manxa se'm reviscolava després de tan bufar. Va passar algun cotxe, cap més. En Baraneres va apagar el motor. L'asfalt, tebi i silenciós, afegia una sensació de càlid abandonament al lloc. Jo pixava inspirat: pensava que era bonic aquell ofici, aquella nit, la vida.."


"M'havia estirat al banc com un rodamón cansat de rodar. El meu pensament flotava a l'airecel sense cap lloc on aferrar-se . Havia pujat a Sant Feliu perseguint un fantasma. El meu pretès empirisme d'investigador feia riure i llàstima a parts iguals. I llavors em vaig adonar del que havia estat fent tots aquells dies: volent desmuntar un mite havia creat el meu propi mite. El meu ídol de butxaca"


Possibles autors: Eduard Màrquez, Sergi Pàmies, Jordi Lara, Emili Teixidor, Jordi Cabré.

dijous, 3 de febrer del 2011

Quan feia mal temps es trobaven a la tribuna per esmorzar. Si feia bo, esmorzaven a fora, sota de les magnolieres. De la tribuna en deien el transatlàntic i per dintre tot l'ampit de les finestres estava voltat d'hortènsies blaves; també ho estava el brollador que hi havia al mig i que no rajava gairebé mai. La senyora Pepa hi volia tulipes tardanes, que són d'aquelles de farbalà. Per culpa d'un test vam tenir una bona conversa amb el senyoret.
En els finestrals de la tribuna hi havia cortines de seda blava i, a l'estiu, quan l'aire les feia bellugar un pensament de no-res, semblaven banderes.



Aquell estiu va ser el darrer. Un estiu desagraït, amb molta pluja. Passàvem de la fresca a la calor i de la calor a la fresca en un no res. A últims de juny, una nit, em vaig haver de posar el jersei que m'havia regalat l'Eugeni.
Van venir després de Sant Joan. Sembla que la senyoreta Rosamaria gairebé no havia sortit del pis en tot l'hivern. Amb la primavera s'havia animat una mica, però encara es queixava de cansament. A la senyoreta Eulàlia les coses li anaven bé.





Autors o autores: Llorenç Villalonga, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Sales..........