Nova proposta,

Al principi no va trobar el patró d’aquell grapat de bigues de fusta, però al cap d’un instant va descobrir-ne l’estructura. Eren unes enormes bigues de roure, de trenta polzades d’amplada i més de mig metre de llargada que creuaven el sostre de la nau de través, d’un extrem a l’altre. A sobre de cada biga dos poderosos cabirons formaven un triangle. La filera regular de triangles s’allargava més enllà de la llum de l’espelma.

****

Van arribar al cim i van franquejar una altra porta. Estaven penetrant al cor de la ciutat, i l’ambient que s’hi respirava de sobte era diferent: menys bulliciós, però més tens. A mà dreta tenien l’entrada del castell. La gran porta reforçada amb ferro que donava accés al passatge de volta estava tancada i barrada. Darrera de les finestres, estretes i allargades com fletxes, es distingia el moviment d’ombres difuses.

Possibles autors:

Ildefonso Falcones, Ken Follet, Martí Gironell, Dan Brown, Chufo Llorens

Ar

Un altre repte

"Certes coses eren prohibides i les infraccions, severament sancionades. Altres no. Només els mestres, quan el programa els en deixava temps, els parlaven a vegades de moral, però també en això les prohibicions eren més precises que les explicacions. L'única cosa que Jacques va poder experimentar en matèria de moral era senzillament la vida quotidiana d'una família obrera on ningú, això era palès, mai no havia pensat que hi haguéssin altres vies que el treball més dur per adquirir els diners necessaris a la vida. Però això era una lliçó de valor, no de moral."



"...l'àvia el va comprendre, reculà i anà a tancar-se a l'habitació, gemegant, això sí, sobre la desgràcia d'haver educat una canalla desnaturalitzada, però convençuda que mai més no pegaria Jacques, a qui, efectivament, mai més no va pegar i és que, en efecte, l'infant havia mort en aquell adolescent prim i musculós de cabells esbullats i mirada ardent, que havia treballat tot l'estiu per portar un sou a casa, que acabava de ser nomenat porter de l'equip de l'Institut i que tres dies abans havia tastat per primer cop, defallint, la boca d'una noia.

Possibles autors: Marcel Proust / David Leavitt / Albert Camus / Javier Cercas / José Saramago.

TORNEM A LA LITERATURA CATALANA ...

Van tancar la porta darrera seu. Baixà l'escala fosca, freda, estreta. Ran de paret gairebé es palpava el soroll de l'aigua que s'esmunyia per una canal oculta. S'aixecà el coll de l'abric. Havia estat una vilesa, un escarni. Tot d'inscripcions obscenes al llarg de la paret escrostonada, bruta. L'havien enganyat. No s'havia vist amb cor ni d'esperar els companys d'oficina que l'havien portat a aquella casa. Ja era al carrer. Sense adonar-se'n es trobà enmig d'un ròdol de coloms que es van desplaçar al seu pas en un vol curt, feixuc. La ullada insolent d'un colom instal·lat a ple sol. La gent. Gent de diumenge a la tarda, perduda pels carrers. No sabien què fer-ne del temps. Havien esperat el diumenge amb impaciència. Ara el tenien a les mans i se'ls escapava llastimosament.

.........

En sortir, la seva primera intenció va ser posar-se a córrer cap on fos. Va fer un esforç per dominar-se. Justament, córrer, el comprometria. Reüllà a banda i banda. Algú, no conegut d'ell, devia estar a l'aguait, espiar-lo. Potser aquell home que, arrambat en un fanal, feia sem­blant de llegir el diari, o aquell altre, barrejat entre altra gent, que feia semblant d'esperar l'autobús, així que es posaria a caminar li seguiria els passos, i si es posava a córrer, li dispararia un raig de trets per l'esquena. «No series el primer que ens tocaria de liquidar per covard o per aprofitador.»

Possibles autors: Xavier Benguerel, Pere Calders, Sebastià Juan Arbó, Manuel de Pedrolo o Vicenç Riera Llorca

A VEURE SI AQUEST DURA MÉS.....

En aquell moment va entrar la dispesera duent el cafè; remarcà l'incident i de seguida s'oferí per ajudar-los. El sabater del poble, va dir, els podria compondre les perles. Dos anys enrera un cavaller anglès i la seva senyora havien visitat les muntanyes amb tota una colla de gent, i quan a la jove dama se li va desfer el collar de perles de la mateixa manera, les hi havia enfilades a la seva entera satisfacció. Era un ancià honrat, malgrat que fos molt pobre, i esguerrat.



La cara magra i colrada apareixia llistada de pols i suor; tenia la mirada tèrbola. Però no hi havia a la seva expressió la mínima traça de temor i sofrença. En efecte, entre tots els rostres greus i preocupats que hi havia al camp, el seu era l'únic que es mantenia del tot serè, assossegat i tendre.



Vinga quin autor o autora és..............Aldous Huxley, Borís Pílniak, Marcel Proust, Isak Dinesen, J.R. Tolkien, Clive Staples Lewis, Nawal Al-sa'adawi, Enyd Blyton....

UNA NOVA PROPOSTA

Estava tan prima que gairebé semblava transparent; els braços amb què li rodejava el coll no eren més que fràgils ossos que li recordaven l'ossada dels pollastres, i el seu rostre pansit estava tremendament arrugat. Els rínxols grisos, que encara duia pentinats a la moda dels seus anys tendres, li atorgaven un aspecte estrany i patètic, i el seu cosset agostat era talment una fulla autumnal que s'enduria la primera forta ventada que bufés.

L'aventura era talment com una indiscreció comesa en una festa, una falta tan greu, que un mateix s'adona que no pot fer res per a trobar-hi una excusa: l'únic remei era oblidar-la. L'horror que li inspirava la degradació que havia sofert l'ajudava. Se sentia com una serp que ha canviat la pell i que contempla amb fàstic el vell embolcall. Exultava de sentir-se amo de si mateix altre cop; s'adonava de les moltes coses delicioses del món que s'havia perdut quan es trobava immers en aquella follia que la gent en diu amor; ja en tenia ben bé prou; si l'amor era allò, no volia tornar-se a enamorar mai més.

I els possibles autors són:

John Galsworthy; Wilkie Collins; H.G. Wells; W. Somerset Maugham; P.G. Wodehouse; Ralph Fox.....

NOVA PROPOSTA

Estimar i desitjar una dona li havia semblat la cosa més natural del món, i encara l'hi semblava. Però els homes dels expedients, per raons que podia esforçar-se per conèixer, però difícilment arribaria a entendre, s'havien convertit en dones i buscaven els cossos d'altres homes. Ho feien a canvi de diners o drogues o, sens dubte, de vegades per amor. I un d'ells, ¿en quina violenta abraçada d'odi havia trobat el seu violent final? I ¿per quina raó?



Aquella nit va caure una tempesta imponent sobre la ciutat, que va arrencar teules, va fer caure testos de geranis al carrer i va arrencar arbres dels parcs públics. Va ploure a bots i a barrals durant tres hores, desbordant clavegueres i arrossegant bosses d'escombraries pels canals. Després de la pluja, va quedar una fredor ambiental que es va obrir camí dins dels dormitoris i va obligar els dorments a abraçar-se a la parella per escalfar-se.




L'autor o autora d'aquest llibre és..............Artur Miller, Jordi Coca, Cassandra Clare, John Lanchester, Donna Leon, Paul Auster, Mary Higgins Clark, Asa Larsson
.......

I anem pel tercer repte la primera setmana...!

"Quan va ser l'última vegada que se suposa que vàrem tenir el motor d'alumini més innovador? El Hillman Imp,oi? On són ara els antics Hillman Imps? Als cementiris de cotxes, plens d'herbes que els creixen entre les cadenes de muntatge i amb els sostres de ferro rovellat sacsejats pel vent. Un cotxe que ningú no volia comprar, fabricar en un lloc escollit no per raons comercials sinó polítiques, a centenars de quilòmetres dels subministradors de peces. Gira cap a les pàgines de notícies locals. COM CREAR-SE UNA AUTOESTIMA."



"La Sandra Wilcox havia aparegut pel Departament sense fixar prèviament una cita, però la Robyn en aquells moments era casualment al seu despatx corregint les proves de l'examen final. La noia portava un vestit negre d'última moda, una màscara blanca de maquillatge i un pentinat postís, segurament molt car, que semblava que s'hagués electrocutat."


Possibles autors: Amelie Nothomb / Natalia Ginzburg / Stendhal / Tom Sharpe / David Lodge / Truman Capote

ANEM PER LA SEGONA PROPOSTA

Quan em vaig despertar era de nit. Estava desorientat. Sentia veus a fora, però no sabia situar-les. La nostra casa tenia part del davant i part del darrere, dividides per les portes batens del passadís. A la part del davant hi havia les havitacions formals: la sala de visites on rebíem els convidats que no coneixíem gaire i on jo feia exercicis de piano, i a l'altra banda del passadís el menjador que no fèiem servir mai. A la part del darrera hi havia la saleta on teníem el televisor, després venia la cuina, i després el lavabo i les habitacions.



Jo estava dret a l'entrada de l'habitació, al mateix lloc on s'havia plantat Sharief, que en aquell moment, sens dubte, devia estar assegut al cotxe, davant casa nostra, lleial, etern, convençut de quin era el seu lloc al món, perfumat amb una intensa olor de mascle. Vaig entrar a la sala i em vaig asseure a terra, a mig camí entre el sofà i el televisor. Cap dels dos no em va demanar que marxés. Miràvem les flors roses i escoltàvem les cançons preferides de la revolució quant tot d'una, i sense cap avís, va tornar la retransmissió. L'única cosa que es veia era la nit fosca i, a baix de tot de la pantalla, tot de caps il·luminats per focus.




L'autor o autora és un d'aquests: Zadie Smith, Hisham Matar, Ibrahim Al-Koni, Kevin Keegan, Sven-Goran Eriksson, Paul Auster.............

I PER FI COMENCEM EL CURS......

Estic convençut de que una de les raons per les quals la mare em va proposar que entrevistés l'oncle era oferir-li un projecte en què pogués participar. Fins i tot vaig pensar que podia tractar-se d'una imposició, però va resultar que no. A vegades conversàvem tot el dia. Quan parlava de la seva adolescència a l'Índia, dels seus anys d'estudiant a Alemanya o de la guerra, semblava reviscolat. Però quan parlava de la tieta Henny -un fet que no vaig poder evitar i al qual ell recorria sempre que podia-, es tornava a sumir en la seva sensació de pèrdua.

Al cap d'uns quants dies, vaig rebre una trucada frenètica de l'oncle. Em va dir que li havia trucat el director del banc, que tenia el saldo negatiu i que havia de recuperar el xec de cinc mil lliures que havia enviat a la meva mare feia uns quants mesos. Li vaig dir que segur que ja l'havien canviat per rupies i que, atesos els controls de canvi de moneda extrangera en vigor a l'Índia, no el podrien tornar a convertir. Vaig recordar a l'oncle que a mi també m'havia donat un xec amb la mateixa quantitat i que l'hi podia tornar multipicant la xifra per unes quantes vegades. Però no, ell volia el xec de la mare. Vaig quedar ben sorprès i vaig trucar a en Colin. En Colin em va dir que compte corrent amb el saldo negatiu era una fantasia de l'oncle. No faltaven diners ni de bon tros.

POSSIBLES AUTORS: Jhumpa Lahiri, R.K. Narayan, Vikram Seth, Anita Nair....