Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


divendres, 21 d’octubre del 2011

ANEM PER LA SEGONA PROPOSTA

Quan em vaig despertar era de nit. Estava desorientat. Sentia veus a fora, però no sabia situar-les. La nostra casa tenia part del davant i part del darrere, dividides per les portes batens del passadís. A la part del davant hi havia les havitacions formals: la sala de visites on rebíem els convidats que no coneixíem gaire i on jo feia exercicis de piano, i a l'altra banda del passadís el menjador que no fèiem servir mai. A la part del darrera hi havia la saleta on teníem el televisor, després venia la cuina, i després el lavabo i les habitacions.



Jo estava dret a l'entrada de l'habitació, al mateix lloc on s'havia plantat Sharief, que en aquell moment, sens dubte, devia estar assegut al cotxe, davant casa nostra, lleial, etern, convençut de quin era el seu lloc al món, perfumat amb una intensa olor de mascle. Vaig entrar a la sala i em vaig asseure a terra, a mig camí entre el sofà i el televisor. Cap dels dos no em va demanar que marxés. Miràvem les flors roses i escoltàvem les cançons preferides de la revolució quant tot d'una, i sense cap avís, va tornar la retransmissió. L'única cosa que es veia era la nit fosca i, a baix de tot de la pantalla, tot de caps il·luminats per focus.




L'autor o autora és un d'aquests: Zadie Smith, Hisham Matar, Ibrahim Al-Koni, Kevin Keegan, Sven-Goran Eriksson, Paul Auster.............

11 comentaris:

  1. Uff!! quina feinada...

    A veure: és dona l'autor?

    ResponElimina
  2. Però és emocionant quant no en tens ni la més remota idea i has de buscar!!!

    Au va Núria, no és dona!!

    ResponElimina
  3. Dels autors que proposes dos son entrenadors de futbol?
    L’autor de l'obra, també era conegut pel pseudònim de Paul Benjamin?

    ResponElimina
  4. Bon dia a totes i a tots,

    Jo també estic molt content de començar una nova temporada del Joc de Lectura i aprofito per donar la benvinguda a tots els nous "jugadors" lletraferits: ara cal que comenceu a ser totalment actius, ja que quan més jugueu, més ganes en tindreu (éscom una droga, però totalment inofensiva).

    Bé, després d'haver-me d'esperar a que algú endevinés la proposta de la Núria (hem pactat de no jugar en les propostes que fem nosaltres) ja m'ha entrat el "cuc" i després d'una bona estona d'investigar, he trobat que el llibre proposat per la Maria és de total actualitat i es correspon amb els fets ocorreguts aquesta setmana:

    AFIRMO: és tracta de "Al país dels homes", de Hisham Matar, autor d'origen Libi, però nascut a l'exili a Nova York, que narra la trista situació del seu país d'origen sota la dictadura del tirà Gadafi.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Molt bé!!! si Mercè i Xavier és "Al país dels homes" de l'Hisham Matar.
    És un llibre on vius el començament de la dictadura d'en Gadafi des de la prespectiva d'un noi massa jove per entendre-ho.

    Resulta que no és tant difícil com ens pensavem eh?

    ResponElimina
  7. No és tan difícil, és veritat, però l'he endevinat, no pas perquè hagi llegit l'autor o la novel·la sinó perquè els textos triats podien tenir moltes relacions amb el títol. A la primera recerca ja se m'ha fet evident i, francament ja no he buscat cap més autor que aquest que havies posat en segon lloc. En tot cas he tingut contacte amb l'autor i m'ha despertat curiositat i això també és el que pretem, oi? Lluna i Xavier, em toca a mi posar el repte següent, oi?
    Per cert, som pocs els/les que entrem, potser hem de contactar amb els que falten per veure si hi ha algun problema de connexió i si no els funcionen els avisos pel correu electrònic.

    ResponElimina
  8. Bona tarda de dissabte, jo he vist avui per casualitat que hi ha "xixa" al bloc, així que ja aniré passant, però confesso que no tinc gaire temps...
    Tot i que aquesta setmana aixerrancada al sofà per culpa d'unes llargues i penoses angines encostipades, he aprofitat per llegir. Però mai estaré a la vostra alçada. Snif!
    Una abraçada. Fins ben aviat!

    ResponElimina
  9. Mercè,

    Realment et toca a tu penjar el nou llibre. Aquest matí, quan hi entrat jo, estava totalment convençut que es tractava d’una obra de Paul Auster i quan he vist que els paràgrafs i el personatge no coincidia amb cap de les seves obres, he començat a buscar entre els altres autors, fins que he trobat que era "Al país dels homes", de Hisham Matar sense adonar-me que tu ja havies preguntat si es tractava d’aquesta obra.

    ResponElimina
  10. Sí Mercè aquest cop et toca a tu que vas ser la primera a endevinar l'autor.

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.