Ben retrobades lectores
Tenim en perspectiva dues lectures
cabdals del modernisme per llegir fins al sopar de Nadal. En ser una novetat
tenir dues obres per comentar, sense pautes de lectura, partir del dia u
d’octubre tothom que vulgui dir la seva, si sens fa amé de llegir-lo, si és
molt espés, si els personatges ens mereixen el nostre suport o si els trobem
antipàtics, si hi ha paral·lelismes, amb que...
Solitud
L'obra se centra en el trasbals interior
d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu
marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura
d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al
desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant
l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions
amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la
solitud.
Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.
Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.
Els Sots Feréstecs
Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat
a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè
havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat (potser Sibiuda o
fins i tot Verdaguer, tot i que aquest darrer era encara viu en aquell moment;
també es pot veure un cert paral·lelisme entre mossèn Llàtzer i mossèn Cinto).
Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual
als pagesos, però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que
veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a
refer tot sol l'edifici malmès de l'església, amb l'únic ajut, minso, dels
majordoms de la rectoria, d'edat avançada. Tanmateix, no aconsegueix altra cosa
que la mirada burleta dels camperols i que el titllin de ric.
Mentrestant, ha arribat a l'ermita de Puiggraciós, que fa d'hostal de camins de
bast, la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta
al capellà, i es fa seus els pagesos. Aleshores mossèn Llàtzer varia de tàctica
i intenta fer-los canviar mostrant-s'hi sever, amenaçant-los amb els càstigs de
l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església,
l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol
i no van més a l'església. Mossèn Llàtzer cau abatut, i durant la seva malaltia
la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.
El seu calvari, però, encara no havia acabat: quan més
enfonsat es troba, rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa
concebre esperances, i malgrat que està dèbil, és de nit i fa un temps de mil
dimonis, es dirigeix a la casa del moribund, la més allunyada de la parròquia.
Tot era una burla, i a la masia no hi ha cap persona que necessita
l'extremunció. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic,
que el manté en plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i
mossèn Llàtzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant la
seva vetlla.
Confiem que hi hagin molts comentaris per enriquir-nos
mútuament.
Bona lectura
