Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


divendres, 31 de maig del 2013

 Podem començar a comentar L'arbre de Judes de Silvia Soler

SOBRE L'OBRA:

Teresa i Sara esperen a Andreu al restaurant de sempre. No obstant això, no tenen la certesa que vagi a aparèixer. L'espera és llarga i inquietant. Des de fa anys, els tres amics queden, un cop al mes, per compartir uns moments al voltant d'una taula i revifar l'amistat que ha perdurat des de la infantesa mitjançant uns lligams sòlids, desafiadors a tot. Però, ara, en l'època de plena maduresa, després de les vivències dels amors i desamors, dels fills, de la mort d'éssers estimats, i tota la resta que els ha ofert la vida, hi ha un fet que el desestabilitzarà tot i posarà en perill l'amistat. Un arbre, l'Arbre de Judes, acabarà convertint-se en el quart protagonista de la novel.la.
 

SOBRE L'AUTORA:

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes "Arriben els ocells de nit" (1985) i les novel·les "El centre exacte de la nit" (1992), "El son dels volcans" (Columna, 1998), "L’arbre de Judes" (Columna, 2001), "39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa" (Columna, 2005) i "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com" (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra "Ramblejar" (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la "Mira’m als ulls" va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb "Petons de diumenge" (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, "Una família fora de sèrie" (2010), va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

dilluns, 27 de maig del 2013



Dimarts dia 21 comencem “Els morts” James Joyce (1882-1941)
 
En ser un conte el deixem una setmana, per tant fins al 28, seguirem amb L’arbre de Judes de Silvia Soler; Una benedicció, de Tony Morrison, i arribarem al sopar d’estiu deixant El jardí oblidat per les vacances.
Us sembla bé?     
Perdoneu que vagi tard, els dies passen que volen

Coneguem una mica l’autor:  JAMES JOYCE

James Augustinus Joyce va néixer a Rathgar, aleshores un barri elegant de Dublín,Irlanda, el 2 de febrer de 1882, en el si d’una família catòlica, nombrosa i de classe mitjana, que s’aniria empobrint, cosa la qual afectaria fins i tot la seva educació.

Va morir un dilluns, 13 de gener de 1941. El van enterrar (provisionalment) dos dies després, amb pluja i neu ben semblant a la dels “Morts”, al bellíssim cementiri de Fluntern.

L’obra més destacada d’aquest autor va ser “Ulisses”


Els morts – Gabriel Conroy assisteix a una festa i després, tot parlant amb la seva dona, té una epifania sobre la naturalesa de la vida i de la mort. Amb més de 15.000 paraules, aquest relat també ha estat considerat una novel·la curta. Els morts fou portat al cinema per John Huston (doblada al català com Dublinesos), amb guió del seu fill Tony i el paper protagonista (la Sra. Conroy) per a la seva filla Anjelica.

Podeu deixar els comentaris i si ja disposeu del proxim llibre: L’arbre de judes el podem començar a comentar a partir de dilluns que bé dia 3 de juny.

dissabte, 4 de maig del 2013



Dilluns dia 6 comencem:


El salze cec i la dona adormida és una obra mestra construïda a partir de petites perles que són les vint-i-quatre narracions que conté. Després d’un pròleg que és tota una declaració d’intencions de l’autor, on advoca per l’art de construir un relat, els contes són en ells mateixos petites càpsules del món de Murakami: oníric, proper i capaç d’equilibrar amb mestria la tendresa, l’horror i l’angoixa de viure, les desgràcies que ens reserva la vida amb una sensibilitat optimista i vital.

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar l’escriptura amb la regència d’un local de jazz. Amb les seves novel·les ha guanyat prestigiosos premis, com ara el Noma, el Tanizaki i el Yomiuri, i l’any 2011 va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya. 

Podem anar comentant les narracions, si l'hem trobat interesant, si no ens ha agradat o el perquè.