Nova entrada, a quarts de sis de la tarda

De sobte, es destrià de l’esbart de papallones que esmaltaven, a voladúries, els distints grups, una bufonísima miniatura del segle divuitè, modernitzada amb uns tocs de coloret i un alegre miroteig de lluentines al fons de les ninetes. La seguia, a retaló, un senyor fet, alt, carrat d’espatlles, amb tronc de atleta, sota robes ben tallades, i un somriure en els llavis molsuts, coronats per l’accent circumflex d’un bigotet retallat, encara de natural castany fosc.

                                                   ***

El cop certer semblà abatre’s despietadament sobre ell i fer a miques principis fins aleshores tinguts per bàsics, secretes seguretats incommovibles. Una mortificació sorda, sense gallardies de revolta, desinflà el seu innat entonament. Les galtes plenes, terses, d’aspecte sanitós, semblaven allargar-se-li com per virtut d’una sobtada malaltia.

Possibles autores: Mercè Rodoreda, Caterina Albert,  Roser Matheu, Maria Aurelia Capmany, Lluisa Forrellad,

Entrat a les 6 de la tarda

Estava incòmode, se sentia observat, gairebé vigilat. Va mirar de reüll els dos desventurats que tenia al costat, però no eren les seves mirades esporuguides i angoixades les qui li provocaven aquella sensació estranya i inquietant. Va deixar les sangoneres al pot, va tancar la cartera i es va alçar, després d'haver tranquil·litzat la malalta. Va sentir una remor procedent de la paret del fons i en la mitja foscor va veure dos grans ulls negres que l'apuntaven.


.....................


Havia descobert la satisfaccó dels sentits sense compromís ni culpabilitat, amb una dona que no demanava explicacions i no feia retrets. La nostra relació estava basada en la igualtat entre home i dona en l'acte sexual, que tenia per objectiu el gaudi de tots dos. La iniciativa només venia de mi, però ella no sempre estava disponible, tot i que rarament em rebutjava. De vegades no la buscava durant llargs períodes, o anys sencers, altres vegades les relacions eren freqüents. Era una entesa secreta i plàcida, sense implicació emotiva palesa de cap dels dos, això semblava, i tu n'estaves al corrent.


Possibles autores: Sarah Waters, Imma Monsó, Simonetta Agnello, Carol Shields, Maria Mercè Roca...

Anem per un altre, poso a quarts de nou perquè demà fins aquesta hora no podré contestar

De mica en mica, va ser capaç de forjar una explicació. Era un home, de fet, que havia viscut sol durant anys abans que ella no s’hi havia instal•lat. Les necessitats d’ell diferien de les seves. Per ella, tots aquests mesos posteriors a la seva unió eren, encara, un exercici de tolerància del dolor. El desig d’ell, d’altra banda, era feroç, a vegades vorejava la violència. La manera com l’immobilitzava, com li premia els pits, amb quina fúria feia anar els malucs. Era un home. Tots aquells anys sense una dona. El podia culpar de ser de la manera com Déu l’havia creat?
                                                      

                                                   ***

Els primers arbres, els que s’havien salvat la tala per fer llenya, van perdre les fulles, ja grogues i del color del coure. Després van arribar els vents, freds i crus, i van sacsejar tota la ciutat. Van fer caure les últimes fulles i van deixar els arbres com fantasmes retallats contra el marró tènue dels turons. La primera nevada de la temporada va ser lleugera, els flocs encara no havien tocat el terra que ja es dissolien. Les carreteres es van congelar i la neu es va acumular a les teulades i amuntegar a les finestres, emblanquinades per la gebrada. I amb la neu va arribar la canalla amb tot d’estels, estels que una vegada havien regnat al cel hivernal de Kabul i ara semblaven tímids delinqüents travessats pels coets.
 

Qui pot haver escrit aquests aquets paràgrafs?: Betty Mahmoody, Khaled Hosseini, Toni Arbonès, Ahmed Rashid, Reyes Monforte

Hola, sóc la Mercè, ja torno a tenir problemes per entrar. Demà potser es resoldran del tot.
Aposto. És l'Antoni Pladevall i la seva primera novel·la és La lliça bruta, segons Wikipèdia, amb tot, abans va editar Quaderns de Can Garbells -proses breus-.
No crec pas que sigui la primera en connectar, però si fos així,  en aquesta ocasió no posaré pas el text perquè amb els problemes d'entrada que tinc no puc controlar bé. Proposo que ho faci la segona persona que ho endevini, va bé?

PROPOSTA DEL CAP DE SETMANA, A LES DOTZE DEL MIGDIA

És el temps de les granotes, verd que avança entre el verdet caigut de les argelagues i el polsim blanquinós de la flor de les canyes que s'enfilen llot amunt; n'hi ha que salten del marge estant i s'empassen avall, i n'hi ha que neden per damunt de l'aigua, i n'hi ha que paren el sol ben quietes prop d'una mata. És el temps de bombollejar i treure el cossiret estrafet els cap-grossos que foraden el tel tan fi, tan últim, de l'aigua, a grapats, incansables, una i altra vegada per tots els racons de la bassa xarbotada. És el temps de la serpeta fosca o virolada que suara, potser, ha mudat la pell a l'escalf del terrer assolellat, i que, després d'arrapar-se per una de les parets terroses de la bassa, es precipita i fueteja-solc petit que aviat s'esborra- l'aigua verdosa. És el temps de tantes i tantes cuques de noms insabuts, que tentinegen o suren capriciosament per damunt o per fora, i de la bonior constant de molts insectes estranys, i d'unes quantes libèl·lules multicolors, els helicopterets supervisors d'aquest món petit però animat que és la bassa. És temps de vida.

L'emmurriament es va esbravar aviat pel caient mateix del assumpte, i al cap de pocs dies decidiren dir a la iaia que, si tot sortia com tocava, a punta d'hivern la família s'engrandia. La intenció era aquesta, però mai no trobaven el moment d'ennovar-la, temorosos de la seva reacció, que intuïen tirant a excitada i, per tant, contraproduent pel seu delicat estat de salut.

I AQUESTA OBRA LA POT HAVER ESCRIT:

Lluís-Antón Baulenas, Emili Teixidor, Rafael Vallbona, Antoni Pladevall, Joan Agut.

Hola, sóc Mercè Voltas. Estic en procés de reparació de la meva entrada al blog, per això escric en aquest apartat. Pregunto:
L'autora va néixer a Gottenburg?
La traducció en català d'aquesta novel.la comença amb la lletra "L"?

Nova proposta, a un quart de dotze del matí

Aquella visita dels nens, però, la va transportar a un nivell de consciència que estava més enllà del son profund, on hi havia el somni, esfereïdor, clar. Ella era petita i viatjava en un tren. De quatre grapes, s’havia ficat en un racó del vagó, i al seu davant hi seia una dona que mirava d’amagar-se el rostre darrera d’un gran xal negre. Estava ferida, li sagnava el nas i tenia les galtes inflades. Un nen petit dormia als seus braços.                                      
                                      ***

Mai de la vida no s’havia passat tanta estona a la dutxa ni havia utilitzat tant de sabó. Es va posar roba neta, i la que duia la va ficar dins d’una bossa de plàstic i la va llençar a les escombraries. I tremolava. Déu meu com tremolava, les mans i les cames, el cos sencer. Sabia que podia solucionar-ho molt fàcilment, però tot i així, es va ficar al llit i va dir en veu alta: Mai més.

Possibles autores: Camilla Läckberg, Sibilla Aleramo,  Montserrat Roig, Marianne Fredriksson, Maria Aurelia Capmany

Núria, no hem deixa entrar a missatges. només he pogut entrar aquí. Provo:
És una de les novel·les de John Le Carré que té de protagonistael detectiu George Smiley?

SEGONA PROPOSTA DEL 2012, PENJADA A 2/4 DE 9 DEL VESPRE

- Era robust. Un home gros. Rodó. Despentinat. Recordo unes sabates de pell girada. Recordo que em va semblar curiós que un metge anés amb sabates de pell girada, no estic segur per què. Però el record de les sabates perdura. Tenia la bata bruta, però de res en particular. Les sabates de pell girada, la bata bruta, la cara vermella. Era un showman. Si no hagués estat per la bata blanca, hauria pogut passar per un home de teatre.

No hi va haver resposta. Ara caminava per la voravia, per la banda més allunyada de la carretera. Va arribar a una altra cruïlla i es va ficar per un carrer ben il·luminat. Hi havia nois i noies amb les mirades lànguides que seien als portals. Alguns homes amb jaquetes de cuir s'estaven drets a les cantonades, parlant per telèfons mòbils. Va creuar un parell més de carrers i va veure el seu hotel al davant.

... I ELS POSSIBLES AUTORS SÓN:

Patrick O'Brian, V.S. Naipaul, Kazuo Ishiguro, John le Carré, Wilkie Collins...

Comencem amb força el 2012 ... (gairebé a mitjanit)

Pèro vet aquí que és hivern, i neva, i al voltant del refugi de muntanya fueteja la tempesta. ¿Ets capaç de distingir alguna cosa des de la finestreta de vidres entelats que mira cap a la vall? Jo no. El terbolí nevós crea una mena de calitja espessa i grisa, angoixant. Sí, és clar, t’agradaria disposar d’una visió clara, lluminosa, que sense ni ombra d’error et deixés veure damunt la neu les petjades de cada passa  que has hagut de fer al llarg de la teva vida per arribar fins aquí. I en canvi no pot ser, però al capdavall tant se val, perquè s’està molt bé amb aquesta escalforeta, ¿oi?

................

¿Saps què?, en tota la teva carta, que és tan sincera i que ha trobat la meva comprensió més sincera, hi ha una cosa que no rutlla. Potser et semblarà estrany, o tal vegada insignificant, però és quan em dius que has respost a una sol·licitud d’afecte. O més ben dit, que has respost a una sol·licitud d’amor. Un amor es correspon quan s’està enamorat, estimada, i això és el m’esperava que escriguessis, segons la gran lleialtat que sempre havia caracteritzat la nostra vida. Hauries pogut dir-me (més exactament: m’hauries hagut de dir): ¿Saps què ha passat?, que mentre tu no hi eres m’he enamorat.

Possibles autors: Antoni de Bofarull, Antonio Tabucchi, Federico Moccia, Brigidina Gentile, Erri de Luca