Lectura compartida:
El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.
Que llegeixes?
Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.
Si l’has llegit: opina;si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.
Som observadors? On pertany aquest tros de foto?
Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.
Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.
Hola,
ResponEliminaCom ja vaig dir dies enrere, estic llegint "La nevada del cucut", si no l'heu llegit us el recomano, és l'historia de dues dones que els hi agrada escriure, expliquen els seus sentiments, el patiment i les conseqüències de la repressió que han patit
Jo també l'estic llegint, i coincideixo amb la Dolors en recomanar-la! Les dues protagonistes es troben amb els mateixos problemes, en els mateixos entorns però una, la Tònia, viu a principis del segle XX, i l'altra, la Laia, viu als nostres dies. És molt interessant!
ResponEliminaA més, passa en uns paratges molt coneguts per nosaltres, sempre que baixem a Vic, ( per ells Serd), tenim el Grèvol (Cabrera) a la vista
ResponEliminaAra ja l'estic acabant. És interessant veure com, malgrat el pas del temps, els prejudicis continuen essent els mateixos!
ResponEliminaEstic llegint ELS ALTRES CATALANS d'en Francesc Candel. Als anys 60 l'havia llegit. Però ara m'ha arribat a les mans la primera edició no censurada, que és del 2008. Interessant per entendre més la realitat actual de Catalunya.
ResponEliminaEl dissabte passat vaig regalar al meu net "CINC DIES D'OCTUBRE" d'en Jaume Sierra i Fabra i mentre ell jugava el partit de hoquei, jo me'n vaig llegir nou capítols. Un dia o altre ja seguiré, però em va enganxar molt. En Mascarell, un ex policia republicà, després de complir condemna al Valle de los Caídos, a l'any 48, rep l'encàrrec per part d'un personatge extravagant del bàndol contrari, de trobar la tomba del seu nebot afusellat el 18 de juliol del 1936.
De veritat que pel que n'he llegit em sembla recomanable.
,
Moltes gràcies Maria per la recomanació, ho tindré amb compte.
ResponEliminaDe Jordi Sierra i Fabra, jo vaig llegir "Quatre dies de gener", que és el primer del ex policia Miquel Mascarell. Us poso la sinopsi, per si a algú li ve de gust de llegir-lo:
ResponEliminaEl 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s'esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l'exili. En aquell marc, l'inspector Miquel Mascarell, l'últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s'enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d'una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l'assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança.
Amb un documentat rerefons històric que recrea d'una manera fidel la realitat d'aquell moment. "Quatre dies de gener" és la novel·la d'una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l'adversitat.
Està a la vostra disposició!!
Ostres!, com us envejo, a mi al vespre em ve la son i no puc ni seguir amb Segarra, tot i que m'agrada molt.
EliminaOstres!, com us envejo, a mi al vespre em ve la son i no puc ni seguir amb Segarra, tot i que m'agrada molt.
EliminaEn acabar de llegir "Vida privada", m'ha vingut de gust fer una repassada als clàssics catalans. Estic llegint "Un estiu a Mallorca" de Villalonga. També retrata la aristocràcia mallorquina de l'època... No en surten gaire ben parats. Quan l'acabi, no em queda gaire, em sembla que agafaré "Josafat" de Prudenci Bartrana. I així, anar esperant el sopar d'estiu!
ResponEliminaJo marxo aquest cap de setmana i a la maleta hi he possat "No em dic Laura"
ResponEliminaM'he passejat de la mà de Maria Àngels Anglada per les fonts de les nostres contrades, utilitza uns mots que en mica en mica deixem d'utilitzar-los, com els cavalls de serp, que m'ha sonat ja molt llunyà, en dèiem pregadéus o plegamans, també m'ha passat amb la pluja petita que diu: roina, ja no ho utilitzem roineja, oi que no? i marronyers? a quin arbre es refereix?, em de mirar d'utilitzar més les paraules que teniem apreses.
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaAhir vaig començar "Temps de cendres" de Jordi Molist. Ja li havia llegit "Promet-me que seràs lliure". De moment pinta bé i enganxa. La novel·la està situada durant el papat de Alexandre VI (Borgia), i les intrigues que s'ordeixen a Roma entre els seguidors del papa, entre ells els "catalani" i els que volen treure als Borgia. Ara per ara puc dir que, els catalans, ens posem a costat de qui ens posem, sempre ens toca el rebre...
Ahir vaig anar a buscar Temps de Cendres per poder-lo seguir amb la Núria, aqurst matí ja hi he fet una bona empenta. Si els catalans ens toca al rebre i a les dones ser moneda de canvi
ResponEliminaAl Vaticà sempre hi ha intrigues....!
ResponEliminaLa vida de la família de Joan Serra, depèn de si la seva dona accepta (si vols per força) entendre's amb Joan Borgia, el fill del Papa....
Aquets Borgia no s'aturen davant de res per aconseguir el que volen, humiliar, violar, segrestar nens...
ResponEliminaBuscaré La mirada del cucut.
ResponEliminaEstic llegint Ramón Gené "Si Beethoven pogués escoltar-me". Un dels èxits del dia del llibre És entre autobiogràfic i reflexiu. Molt amè i interessant .Força a l'estil del seu programa "Òpera en texans" que m'agrada molt"
Una invitació a la marxa per l'escola catalana que organitza Som escola, dissabte 14, a les 18 al Pg. de St. Joan.
ResponEliminaUs convido a agafar el tren a Vic o a Balenyà per allà a les 16 :baixar a Triomf i fer colla per la lluita de l'escola catalana als PPCC. Per tornar agafariem un tren a Triomf també, que en surten fins molt tard.
Tot i que aviat serem independents i ens podrem fer la nostra escola, de moment, és un motiu per fer visible el menyspreu d'Espanya als PPCC i el nostre rebuig
Hola: us proposo ser a la mani de Som Escola per l'escola catalana als PPCC.
ResponEliminaEn el període fins que siguem independents no ens podem desvirtuar l'escola i en això cal posar-si. Si perdem l'escola catalana la nostra llengua entra en recessió.
Sortiré en un tren de les 16 i minuts de Vic o Balenyà. Baixaré a Triomf, la mani és al Pg. de St. Joan. Per tornar hi ha molts trens, cap problema. Qui s'hi apunta?
Hola,
ResponEliminaM'agradaria poder acompanyar-te a la mani, Mercè, però el meu genoll dret torna a donar molta guerra, i no em permet estar estones llargues dreta. Això sí! Teniu tot el meu suport moral.
Per altra banda i comentant la lectura que comparteixo amb la Dolors, dir que en Joan Serra de Llafranch és molt, molt valent. Jo no tindria pas valor per infiltrar-me en el quarter general de la Inquisició, simulant ser un dominic! Només de llegir com adoctrinen a la canalla òrfena, ja em vénen tremolors!
Això de la Inquisició, per molts llibres que llegeixi, em costa creure que va ser una realitat!! Tanta ignorància i brutalitat, es possible? Ho veiem, també, en els camps d'extermini nazi. Ments malaltes i perverses n'hi hagut i n'hi haurà sempre. Déu nos en reguard!!!!
Hola: concreto horari. Sortida dissabte , tren 16,13 a Balenyà. Si algú vol anar pel seu compte ens trobarem a 3/4 de 6 a la dreta del monument a Verdaguer del Pg. St. Joan/Diagonal on es farà la mani.
ResponEliminaHi ha trens diversos per tornar.
Va, fora mandra que els mestres de les illes i d'aquí s'estan mullant molt. I no hem de deixar aquesta qüestió als mestres i a les escoles, només. Si perdem la immersió a l'escola, a parvulari els nens sortiran de l'escola cantant "Donde estan las llaves" i s'iniciaran en la lectoescriptura en castellà. Serà així.....fins que siguem independents. Però encara que sigui per poc, no ho hem de deixar passar.
Núria, sort n'ha que hi ha persones valentes que lluiten pels seus ideals! Ara estic a la pàg 737 i la reflexio de l'Abdala sorprèn però no tant.
ResponEliminaMercè, tens tota la raó, però fa una mandra!... Igual m'animo i serè a Balenya
Dolors, jo vaig més enrere. La guerra en que en Joan Serra ha lluitat per conquerir Nàpols, m'ha fet posar la pell de gallina: els escarments pels amotinats!! Els enredaven dient que cobrarien, no els pagaven, no els alimentaven, els portaven gairebé morts a la batalla... i si algú protesta l'empalen al mig del camí perquè tots ho vegin!!!! Fa molta llàstima la fi d'en Daniel!!
ResponEliminaJa aniré comentant!!
Ja he acabat el llibre! M'ha agradat. El final no l'he trobat gaire creïble, però essent una novel·la, ja m'està be que la facin acabar be.
ResponEliminaEm fan pensar molt les dues preguntes que queden a l'aire: L'home pot arribar a ser lliure? L'home pot arribar a ser feliç? Donen per molt aquestes dues qüestions.
No sé quin llibre agafar! Em sembla que llegiré "La regenta".
ResponEliminaAra, això, ja sembla un monòleg!!!!
ResponEliminaBé, he començat "La Regenta" i, de moment, m'està agradant molt. Les descripcions són fantàstiques!
De totes maneres, la Dolors, em passarà "Cames de seda", i la llegiré entremig...Així, si el dia del sopar, es comenta, sabré de què va!
Núria He llegit La Regenta un parell de vegades i sempre m'ha agradat molt, molt. És una vovel.la costunista extraordinària. Si vas fent comentaris et puc seguir encara que ara no la llegeixi.
ResponEliminaHe acabat "Si Beethoven pogués escoltar-me" deliciosa, autobiogràfica, estimulant, escrita amb molt humilitat. Un document impagable. L'ha revisada Quim Monzó i és escrita amb molta gràcia.
Miraré si trobo La mirada del cucut a la Biblioteca.
He començat VICTUS, algú s'anima?
ResponEliminaJo faig córrer a l'hora, La Regenta i Cames de seda.
ResponEliminaLa Regenta la trobo magnífica! Les descripcions et fan veure als personatges davant teu!
Cames de seda.... he d'avançar més. De moment no m'acaba de fer el pes!
Si algú ha acabat La nevada del cucut i me la pot deixar el dia del sopar....gràcies.
ResponEliminaCoincideixo amb tu Núria sobre La Regenta i ja veuràs com encara es va fent més apassionant conforme avança aquest relat de la obscura Esp. del XIX que sembla la d'ara.
Pel que fa a Cames de seda, recordo que em va agradar molt com està escrita i estruturada, però la protagonista, la de les cames de seda, no se'm va fer gens propera ni versemblant , a més és una persona que sembla que el que li passa ho ha provocat amb la seva manera de ser. Vaja, que no vaig sentir res envers ella... Aquesta és la impressió que em va quedar. A veure què hi dius quan l'acabis.
Ja he acabat Cames de seda. La protagonista no s'ha guanyat la meva simpatia... No sabria dir si és una persona insegura o una persona gelosa.... En tot el tràngol de la mort del fill del seu home, ella es troba molt sola, però... no era més lògic que ella l'hagués acompanyat a Suïssa?
ResponEliminaParla poc de la relació amb el seu pare, però m'ha semblat que n'estava una mica enamorada.... A algú més li ha fet aquesta impressió?
Per altra banda, tal com dius Mercè, La Regenta cada dia la llegeixo amb més interès. M'han comentat que és la mateixa trama que Madame Bovary (jo no l'he llegit), que té més anomenada aquesta darrera, però que és més bona La Regenta. Què me'n dius, Mercè?
Núria. D'acord completament amb la protagonista de Cames de Seda. És una dona inversemblant. No li veus el rostre. No genera cap empatía. No recordó el posible amor pel pare; potser aquesta és la clau. Enb tot cas, és poc clara.
ResponEliminaPel que fa a La Regenta, per mi és costumista per damunt de tot, i la relaciono més amb Laura a la ciutat dels Sants (posterior) o també amb "El Roig i el negre" d'Stendhal -publicada la mateixa dècada- pels ambients que descriu.
Les tres m'agraden molt. No li veig relació amb Madàme Bovary, que podríem classificar de naturalista. Segons els darrers estudis literaris, Emma Bovary és una dona que ha llegit massa novel.la romántica -com Don Quijote va llegar massa novel.la de cavalleria- i vol tenir un amor "de novel.la", per això s'allunya de la vida quotidiana, i se'n munta una de paral.lela que només es creu ella sola i acaba víctima de tot.
La protagonisdta de La Regenta la veig més aviat com una víctima de la ciutat de Vetusta i del pes i la perversió del poder i de la moral católica (quin nom més ben trobat, Vetusta, i quina frase inicial més bona!). Suposo que tens una edició amb il.lustracions a ploma. Si no, a la Biblioteca Pladevall hi ha una edició que sí que hi són. Me n'alegro molt que t'agradi i de poder-ne parlar amb tu. Jo m'ho vaig passar molt bé llegint-la.
He acabat "La nevada del cucut" Enganxa i aclapara... les dificultats de les dones molt sensibles per conviure en ambients que no les entenen....la vida en els pobles petits on tothom es coneix i es vigila, les enveges, les rancúnies... els amors que encara que no hi siguin queden per sempre...les pobres dones i nenes maltractades. Tot és ben explicat i versemblant Hi trobo a faltar estratègies dels personatges per poguer-se sosterure a aquest malviure asfixiant, o mitigar-lo. Això que ara en diem resiliència que aquí només s'aconsegueix escrivint, per no pot ser que la vida fos i sigui tan desesperant.. Ho dic perquè m'ha fet patir molt : s' hi nota molta veritat. Molt ben trobat i utilitzat el paral.lisme amb Solitud.
ResponEliminaAra veig a Internet que "La nevada del Cucut" va rebre el premi llibreter 2011. Realment com a novel.la és molt interessant, com ja dieu les que l'heu llegida abans, i també com a exposició i denuncia de les condicions de vida de la dona rural a principi de segle i actualment. Veig que l'han traduïda al castellà i també hi ha molt bones critiques. Remarco que no tan sols es refereix continuament a Solitud de Victor Català sino també als seus escruixidors Drames rurals. Una sorpresa, francament.
ResponEliminaAcabo de llegar Àmelie Nhotom , BARBABLAVA. Brillant. Tot el que escriu aquesta autora m'agrada molt. Especialment: Cosmètica de l'enemic i Estupor i tremolors.
ResponEliminaEl torno a finals de setmana a la Biblioteca Pladevall.
Ah! El classic que podríem llegir és l'americà Salinger . D' entrada "El vigilant del camp de sègol" Imprescindible i preciós..
No tinc cap llibre per recomenar, però ahir en un correu de la Dolors Casasas e va arrivar la pel.lícula "La decisió final", produïda per la BBC. Els protagonistes son Kenet Branagh, Collin Firth i els altres no els conec, però no tnene desperdici. En anglès se'n diu "Conspiracy" i tracta de la reunió que hi va haver a Vansee en una casa vora el llac en un fredíssim dia d'hivern entre una colla de militars alemanys i alts càrrecs de l'administració per decidir "què fer amb "EL PROBLEMA"dels jueus aEuropa". No us la perdeu, està inspirada en l'ùnica còpia que es va trovar l'any 47, les altres foren destruides. Tot passa dins d'una casa i l'ambient es va caldejant da dintre mentre a fora està glaçant. Unes interpretacios sublims!
ResponEliminaMercè, vaig llegir fa uns anys "El vigilant del camp de sègol" i no la vaig entendre. Em sap greu, me l'havien recomenat molt i em va costar. Potser ara la interpretaria diferent, és curteta, però em va deprimir i fins i tot em fèia sentir menyspreu, potser és el propòsit, però tenint en compte que és considerada una obra cabdal del S XX, a lo millor fent-ho col.lectivament la interpretaria amb uns altres sentiments. No en defujo de rellegir-la.
ResponEliminaCom bé dius Fàtima, "El vigilant del camp de sègol" és una obra cabdal de la literatura americana i a més, és curteta. És el que es diu "una novel.la d'inic iació a la vida adulta.A mi em va agradar molt, i em vaig quedar amb ganes de tornar-la a llegar i comentar-la.
ResponEliminaÉs lectura obligada a l'ensenyament secundari d'EEUU i tot un referent a la literatura mundial.
És una bona candidata a la lectrura classica del curs vinent.
Ara recordo també com a boníssima "La sonrisa etrusca" de José Luis Sampedro. És molt tendra. L'autor, que va morir fa poc, era un humanista que estimava molt Catalunya.
Si... "La sonrisa etrusca" recordo que em va agradar molt. El vaig rebre de regal quan vaig tenir un nen, o sigui fa 25 o 19 anys.... Penso que pot agradar moltissim a tot el grup. M'agradaria tornar-lo a llegir i comentar-lo
ResponEliminaHe passat per ka Biblio a buscar "La Regenta", despres de Vida privada m'ha fet venir ganes de dsixar´la quan he vist dos volums de lletra petita. Ho provaré. La veritat és que la tenia pendent des del batxillerat.
ResponEliminaFàtima, jo ja passo per més de la meitat, i m'està agradant molt. Les crítiques a la societat castellana i el clero de l'època, són fabuloses! El que si que trobo es que la lletra és diminuta...
ResponEliminahola a totes: el dia del sopar vaig deixiar a algú de vosaltres "La nevada del cucut". Ara la Biblioteca Pladevall em recorda que l'hem de tornar el 31.
ResponEliminaSis plau, qui sigui que se'n cuidi. I si algú recorda a qui el vaig pasar que li ho digui. A mi em sembla que era a la Fátima però no ho sé del cert.
Bon dia,
ResponEliminaHe acabat de llegir La Regenta. M'ha agradat molt, les descripcions et fan "veure" fins hi tot la cara del personatge. La protagonista, Ana Ozores, m'ha fet una gran llàstima! Des de petita ha topat sempre amb la gent equivocada. Ara que a Vetusta, no hi havia gaire per triar. Per parlar d'un personatge que he trobat abominable, és el del Magistral: diria que tenia tots els defectes i cap virtut, i una mare que ho arrodonia... Be, no vull dir res més, perquè si algú s'hi engresca...
Ahir a la nit vaig començar amb "Els Miserables".
Bon dia,
ResponEliminaHe acabat VICTUS, m'ha agradat la manera d'explicar els fets anteriors a la gran desfeta de l'onze de setembre.
Amb tant pocs mitjans i tan poc ajudats, és d'estranyar com vàren poder resistir més d'un any de setge, amb el que ja portaven al darrera.
Ara he començat LA LLADRE DE LLIBRES, només he llegit el pròleg, l'historia m'atrau, la manera d'escriure'l, no sé...ja ho veurem.
Hola jo estic llegint VICTUS no sé si ho fa perquè és en castellà (no ho crec) però no m'enganxa com em va enganxar la trilogia del 1714 de l'Alfred Bosch, no em desagrada però potser en Sànchez Piñol te una manera d'expressar-se en català que no té en castellà, tot i que és molt irònic, en VICTUS el trobo una mica matusser.
ResponEliminaEn quant a LA LLADRE DE LLIBRES, jo fa temps que el vaig llegir i em va agradar molt l'ús que fa del personatge principal i de la nena i com teixeix la història.
Bon dia,
ResponEliminaJo he llegit Victus i la trilogia del 1714. Són molt diferents i em varen agradar tots, però potser em quedo amb Victus. A la trilogia vaig trobar que, el primer i el segon molt bé, però el tercer... semblava fet una mica a corre cuita. En canvi he de dir que, com a escriptor, prefereixo Alfred Bosch. De Sànchez Piñol vaig llegir la Pell freda i no em va agradar gens!
Tinc pendent Victus des de fa temps. Però estic d'acord amb tu Núria, la Pell freda tampoc em va agradar i mira que ha tingut èxit!
EliminaPer cer!, estic amb La Regenta i m'agrada molt. Tot i que em vaig encallar al primer capítol amb la cúria i les intrigues que teixien. M'agrada el personatge de l'Ana, fa molts anys que vaig llegir Madame Bovary, però la recordo com més frìvola. Aquesta altra és pur sentiment i entrega, això que només vaig per la 212.......no em queda res!, m'adormo cada dia!
ResponEliminaJo estic amb "Els miserables". El llibre boníssim, però depriment!!! (Ja ho sabia, però està tan ben escrit, que impacta més...)
ResponEliminaEl comentari de dalt l'he fet jo, la Núria. No sé què hi pinta el meu home aquí. M'ha usurpat la personalitat.....!
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminaJo no he llegit cap dels llibres que comenteu però ja demanaré a la Dolors que em faci un resum. Com que volia llegir clàssics, clàssics, estic llegint L’art d’estimar de L’Ovidi, traducció i notes de Teresa Puig i la veritat és que veig que després de milenis els homes tenim els mateixos sentiments. El que em diverteix molt són les notes on explica les històries i peripècies dels déus.
Hola,
ResponEliminaImma, quan vaig fer el batxillerat, a classe de grec estudiàvem una mica de mitologia i, francament hi varem disfrutar molt!!
Imma, llegint els clàssis antics s'apren molt.És recomanable de fer-ho. Jo, fa temps que els tinc bastant abandonats. Des de que el món és món... (tal com diu la dita popular: Les mateixes obres amb diferents manobres)
ResponEliminaUS ENVEJOOOO!!!! Jo ja estic de vacances i encara lluito amb l'Ana Ozores i encara m'adormo, ja passo al segon volum i us he de dir que m'agrada moltíssim. Despres de Vida Privada, la crítica que fa de la societat Asturiana no té desperdici i et porta a l'ambient dels personatges de manera que t'hi trobes a gust i en vols saber mes, no només la trama de la història. A Vida Privada els preàmbuls se'm fèien carregosos, aquí els disfruto. La llengua tampoc és gens sobrecarregada, i en canvi d'una riquesa exquisita. Despres d'això vull tornar a llegir Mdme..Bovary, ostres quina ràbia no tenir més temps per llegir. Espero que em prejubilin aquests del Banc per ser a casa, cuidar de ma mare i fer-me tips de llegir!
ResponEliminaFàtima, al temps se li ha de donar el que passa, ara estàs en un impàs, estàs atrefegada, vols fer coses i no pots, el dia dura el que dura, però saps aprofitar i gaudir del temps que tens.
ResponEliminaM'agrada que no veus la prejubilació com una cosa negativa, a molts els hi ha passat, tot al contrari, a mi em va fer molta il·lusió celebrar els 65 anys, que seria l'edat que per llei m'hauria jubilat i en canvi he pogut gaudir d'un temps i unes aficions durant nou anys, que d'altra manera m'hauria estat impossible, i també com tu penses que podràs cuidar de la teva mare jo vaig poder cuidar els pares i els nets, va ser un regal impagable.
Salut.
Jo encara estic llegint "Victus" i em reafirmo no és un dels millors llibres que he llegit, no tinc aquellas ganes de llegir-lo a totes hores que tens quant un llibre t'enganxa, em limito a llegir-lo just abans d'anar a dormir i faig unes quatre pàgines. Em sap greu però no és el que m'esperava i com ja vaig dir un altre dia, com que l'estic llegint en castellà li trobo a faltar aquella grapa que te en Sànchez Piñol quant escriu en català. De tots els llibres que he llegit sobre el 1714 em quedo amb "Lliures o morts" i amb la trilogia 1714 de l'Alfred Bosch.
ResponEliminaA mi també em va agradar "Lliures o morts", dona per fer una bona peli o millor encara, una sèrie. Crec que és un argument molt adient per la jovenalla.
EliminaMercè, ha estat un plaer llegir "Si Beethoven pogués escoltar-me", és una lliçó de vida. Dimarts el vaig regalar a ma mare que fèia 87 anys i l'he llegit amb tres dies. Ostres!, això de fer vacances és perfecte! No crec que ella el pugui llegir seguit, però li faré fer per capítols i, si no si veu amb cor, els hi penso llegir jo. Quant de romanticisme i quanta passió!, sembla un dels seur programes. Però és que a la vida no podriem fer res sense la música, ella ens acompanya i ens fa millor el dolor, l'alegria, la joia,....tot. A part d'això és fabulos com et fa entrar a cada capítol. És una mostra de saviesa, desde la mitologia grega amb Orfeu fins a Frank Zappa, passant per Bruce Springsteen, Churchill o Roosevelt. I com son de novelesques les vides dels compositors, no tenen desperdici, i els escriptors i poetes, principalment els alemanys, Shiller, Goethe,...Quanta passió!
Amb la Sunsi volem fer una escapada a Lisboa ens han recomanat que llegíssim: "Llums a la costa", de Jaume Benavente, si algú es vol apuntar a la lectura o a la lectura i l'escapada, tot està obert.
ResponEliminaM'apunto a la lectura.
ResponEliminaJo també m'apunto a la lectura. De fet, tinc molt bones referències del llibre.
ResponEliminaAvui que tinc temps, vull dir-vos que he llegit "Els sots feréstecs". Ja el comentarem quan toqui. Jo, tan sols amb les descripcions i la varietat de mots he desvariejat.
ResponEliminaAl volum que m'han prestat hi ha dos reculls del mateix Casellas. Ara llegeixo "Les Multituds" i després seguiré amb "Llibre d'històries"
He acabat La lladre de llibres, hi ha hagut pagines que m'hi han sobrat, però dona una visió diferent de alemanys que varen viure en l'alemanya naci en el si d'una família humil, i qui la narra es la mort. Un cop acabat m'ha agradat.
ResponEliminaVaig acabar La Regenta fa una setmana. Bestial! El personatge principal és la pobra noia, l'Ana Osorio, però jo hi veig el Magistral, com n'era de manipulador i quant de cinisme!, crec que deuria ser un predecesor d'en Rouco Varela. Em recorda molt els retrats de les obres de la postguerra però amb una dosi més alta de crìtica, amb més llibertat per posar en evidència els personatges. Heu llegit "Entre visillos"?, no sé però crec que la protagonista és l'única que lluita per millorar, encara que s'equivoca en la manera de fer-ho, els altres no fan res, els homes parlar de política, no fent-la, les dones, més perverses, acceptant totes les promiscuitats però sempre i quant no siguin públiques, tots viuen sense treballar, encara que n'hi ha que tenen trafegues per menjar. Crec que Clarín va fer una crítica molt dura i amb un llenguatge d'una riquesa extraordinària de com era una capital de províncies de l'època.
ResponEliminaAra he començat "Cames de seda", però la trobo sosa, potser té a veure amb la tensió emocional que portava la lectura de la novel.la anterior.
Fátima,de Cames de seda, comparteixo la teva opinió. Fa anys que el tinc a casa, el vaig deixar a mig llegir. Ni el tema ni el lèxic m'engrescava a contiruar amb la seva lectura.
ResponEliminaJa l'he acabat! No és tan dolenta, crec que l'obra va transcorrent amb un sentiment de tedi constant i més vist tota l'hora des del punt de vista de la protagonista, però no et deixa indiferent. És aquell tipus de persona que és incapaç de fer res pels altres i que només veu les coses per treuren, o no, profit. Només busca estimació, però no en sap donar. Veus com es va convertint en algú detestable, envejosas i odiosa, d'una manera cruel però pueril.
ResponEliminaM'ha fet reflexionar.
Fátima, hi ha llibres que poden agradar més o menys,que poden ser més bons o menys. Cada lector és cada lector, amb els seus gustos i criteris personals. Hi ha un llibre de Jostein Gaarder, El misteri del solitari, autor també del Món de Sofia, que no va tenir bona crítica. A mi em va agradar perquè em va fer distreure molt.
ResponEliminaJa vaig dir, en el seu moment , que Cames de Seda no m'havia agradat! I, ara que ho dius Fàtima, jo també sortia de llegir "La Regenta", i pot tenir molt a veure!
ResponEliminaVaig començar "Els Miserables" i l'he deixat. Massa dur. Potser en un altre moment.
A continuació, vaig llegir "Llums a la costa". Aquest em va agradar. No costa gens de llegir i et manté l'interès en la lectura. Com que la Dolors, la Sunsi i la Carme, també l'estan llegint, ja anirem els comentaris.
I, finalment, ahir vaig acabar "Primavera, estiu, etc." de Marta Rojals. M'ha agradat molt. Un retrat molt ben fet de la vida als pobles. La protagonista n'ha marxat fa anys, i ara hi torna de vacances. Està molt bé.
Avui veuré què començo! "Els sots feréstecs" ja el vaig llegir fa uns mesos, recomanat per la Dolors. Tinc ganes de tornar a llegir "Solitud", però abans potser m'enganxaré a un altre de la Marta Rojals. M'ha agradat com escriu aquesta noia.
Vull dir que ja anirem veient els comentaris.
ResponEliminaFa dies que no disposo d'internet vaig llegint llums a la costa, però. Vaig lenta ja que la vista no m'ho permet, ara que ha trobat l'eusevio es fa més interessant
ResponEliminaJa he acabat LLUMS A LA COSTA, ha estat una lectura fàcil amb tres personatges principals i no gaires de secundaris, tot i que Eusebio Sena, ha tingut una vida molt diversa però no s’ha mogut amb gaire gent. La novel•la es fa més interessant quan entra l’Eusevio.
ResponEliminaLes descripcions de Lisboa i Madeira fantàstiques, quan jo vaig ser a Madeira, ja fa bastants anys, vaig pensar que el temps no ens havia acompanyat, però per la novel•la he entès que era el clima normal. És el que hi varem trobar; Les elevades muntanyes que tancaven Funchal, abocades sobre la badia, cada tarda amb els cims ocults per la boira...
Ara que vaig ser a Lisboa també: els tramvies, els elevadors, els diferents barris, els miradors... si voleu visitar qualsevol d’aquets dos llocs, llegiu-lo abans us serà molt útil.
Jo també l'he acabat.
ResponEliminaEl personatge de la noia (no em recordo com es diu) és qui ens introdueix a la trama principal de la novel·la: la vivència de l'Eusebio Sena. Penso que, essent la protagonista ella, no deixa de ser un personatge secundari.
L'Eusebio viu una vida que no és conseqüència de cap circumstància triada per ell. És víctima de les circumstàncies dels altres, cosa que el fa viure experiències, francament, dures: El trasllat forçós al poble, per raons polítiques, la detenció i posterior trasllat al camp de concentració... , i encara sort que, al final, pot trobar el seu lloc! No sé jo si és el mateix cas de la noia, que no dóna la sensació de saber ni on va ni on vol anar.
No puc opinar sobre les descripcions de Madeira i Lisboa, perquè no hi he estat.