Comentaris de "L'última trobada"

dilluns 22 d’octubre de 2012

L’ÚLTIMA TROBADA

Sándor Márai (Kassa, Hongria, 1900)

Dos homes se citen, després de quaranta-un anys de no veure’s, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia acollit soirées elegants i que els anys han convertit en el simple refugi d’un noble. L’un ha passat molt de temps a l’Extrem Orient, i l’altre no s’ha mogut mai de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest retrobament i comparteixen un secret singular.

 
La lectura l'hem de començar la primera setmana d'octubre, i queda distribuïda de la següent manera:

La setmana del 1 al 8 d'octubre, llegirem els 10 primers capítols (unes 70 pàgines).
La setmana del 9 al 16, llegirem els capítols 11, 12, 13 i 14 (unes 65 pàgines).
La setmana del 17 al 24, llegirem els capítols restants: 15, 16, 17, 18, 19 i 20 ( unes 60 pàgines).

La darrera setmana d'octubre podem aprofitar-la per acabar-lo de comentar.

Podeu seguir comentant, hi ha hagut un problema que ja està en vies de solució, encara que no veigueu els comentaris no s'han pas perdut 

41 Comentaris:


Fàtima 31/10/12
Estic d'acord en gairebé tot el que dieu. A mi també m'han quedat incògnites.
Però no m'agrada la manera defer d'en Henridk ni la d'en Konrad, el primer demostra que pot dominar als demés per tenir una situaciò de privilegi social i econòmic, però l'altre és un cínic per avenir-se al joc i aprofitar-se de la situació en què el deixa l'amistat amb en Henrick. Per altra banda, despres de tota una juventut d'amistat i camaraderia, mai es va mostrar al seu amic com era realment, o sigui, molt diferent d'ell i amb uns sentiments que l'altre no podia arribar a entendre'ls, no ho sé, però penso que és una posició en la que s'hi deuria trobar molt incòmode.
De fet, la fotuda ella, la Krisztina, que tots l'abandonen tot i estimar-la. Tampoc trobo rellevant el petó amb la Nini, tan si hi ha hagut relació com no, sembla simplement una anècdota, el que si demostra és que ella és qui més l'ha comprés en tota aquesta història.
Dilluns aniré a bscar Pilar Prim i la començaré.

Lluna  30/10/12

Hola noies, crec que en Henrik no vol llegir el diari per no veure escrita de la mà de la Krisztina l'evidència dels fets, que els dos eren amants, ell només ho sap per les deduccions que va fent, no perquè cap dels dos li hagi dit, sap que la resposta està en el diari, però ell el que vol és que sigui l'amic qui li digui, el silenci d'en Konrad és més explicit que qualsevol paraula per aixó crema el diari, la Krisztina ja no hi és. En quant a la relació entre la Nini i en Henrik doncs no ho sé, si hi ha hagut alguna relació més intima tampoc és molt explicit, ho deixa com a quelcom més secundari. Es pot començar a comentar la Pilar Prim, ja me l'estic acabant, m'ha enganxat d'alló més!!

Nuria Llinàs 27/10/12

Bona nit! No havia entrat en el blogg i ara, en fer-ho, veig que us estrenyeu de no veure cap comentari. La Dolors va enviar un correu en el que deia que havia tingut problemes amb els comentaris: volia actualitzar el blogg i es van esborrar els comentaris. No obstant això, el problema està en vies de solucionar-se! Jo ja vaig comentar el final, però veient que ara no podeu accedir a cap comentari, només dir que el llibre m'ha agradat molt, però igual que la Imma, a mi també m'han quedat alguns dubtes, que venen a ser els mateixos que diu la Imma. Vaig pensar que el diari de la Krisztina havia anat a parar al foc, perquè el general ja l'havia llegit, i volia saber que li diria en Konràd, com que aquest no vol respondre, el general se'n desfà... Referent al petó amb poca gràcia, gaire be estic segura que entre la Nini i el general hi ha hagut quelcom més que una relació mare-fill. Dilluns començaré a llegir Pilar Prim que, tal com diu la Lluna, serà totalment diferent a aquest. És la a

Imma 26/10/12

Jo només veig el comentari de la Lluna però veig que poseu “Podeu seguir comentant, hi ha hagut un problema que ja està en vies de solució, encara que no veigueu els comentaris no s'han pas perdut”. Això és una estratagema per fer més interessant el final o realment hi ha un problema? M’arrisco i faig el meu comentari ja que jo també he acabat el llibre i m’agradarà molt poder llegir les vostres opinions perquè a mi, al contrari de la Lluna, encara em queden algunes incògnites. Tots aquests anys d’espera per les dues preguntes. La primera la podia saber només mirant el diari i no ho fa perquè el que vol és sentir-la dels llavis de l’Henrik? És que el què importa és el què li dirà l’Henrik i no la veritat? I la segona pregunta, realment “el significat de la vida és la passió( pag. 173”) que no respon a una persona en concret sinó al desig en sí (pag. 174)” o “Sí que respon a una persona..(pag. 174)” Tot i que entenc que l’Henrik es decanta per aquesta segona resposta, en el fons la a

Lluna 25/10/12

No veig cap comentari a la meva pantalla!!! és problema de la pàgina o només meu? He entrat per dir-vos que ahir vaig fer un spring per acabar el llibre, ja l'he acabat, jo com ja vaig dir l'havia llegit, però ni de troç recordava com s'acabava, bé com que no sé si tothom l'ha acabat no diré res del final, només dir que no m'ha desebut, que el llibre és practicament un monòleg d'en Henrik, i que mentre el va desgranant ell mateix ja va donant les respostes a les preguntes que en Konrad no té intenció de respondre. I Déu n'hi do el protagonisme que de cop pren la Kristina.... M'ha agradat molt. Ja he començat el llibre Pilar Prim i m'està agradant, és diferent, tinc ganes de començar a comentar-lo. A

D Aguilar 22/10/12

Hola, A si..! per mi fantàstic de fer un sopar de Nadal. Ell te por de saber la veritat, Ell diu: Hi ha una cosa pitjor que la mort i que qualsevol sofriment:la pèrdua de l'amor propi. Ha de ser un altre que li digui la veritat, ell espera que sigui en Konrád, però qui li contesta la pregunta és la Niní quan li diu: vull que ho tinguis en compte per aquesta nit, quan agonitzava, ella va cridar el teu nom. I per això ell va com de guanyador en tota la conversa, perquè sinó seria en Konrad qui hi tenia alguna cosa a dir que és qui es mou per fer la trobada. De tota manera, podríem anar buscant molts detalls que poden ser importants a l' historia, i hi ha molts d'interrogants sense contestar, penso que ha estat una manera molt hàbil de l'escriptor per tenir-nos atents i decantar-nos més pel psicològic que per la trama de la novel•la. Per anar-la desgranant podria durar quinze dies més. Deixarem aquesta setmana per que tothom hi digui la seva. El dia 29 començarem Pilar Prim.

Mercè Voltas 22/10/12

Núria. A la pàg 168, a dalt diu: "El quadern groc estava lligat amb una cinta groga i segellat amb l'anell dels seu pare"... "Mirate'l...No he trencat la cinta perquè...." Voldria dir que no l'ha obert. I "els seu pare" es refereix al pare d'ella? Konrad rebutja el quadern i deixa que l'altre el cremi. Sembla que vulgui dir "és millor que no sàpigues la veritat, jo ja la sé. Vols dir que "el petó mal fet" és una pista de que la Niní i el general van ser parella en algun període de la seva vida? Que hi ha més que una relació filial? Si, realment podria ser que l'autor ens vulgui donar a entendre això- li dedica un capítol- Entre els dos hi ha una afectivitat que, si més no que els compensa molt i aquesta relació -de cos i ànima- l'hauria acompanyat durant aquests 40 anys. Per tant de solitud, res de res. Ai! els homes!

Núria Llinàs 22/10/12

Jo ho he de dir! No em crec que el general no hagi llegit el diari de la seva dona, i penso que, segurament, el que hi ha escrit l'ha ajudat a madurar tot el procés de 41 anys... Per altra banda, "el petó mal fet" que es fan la Nini i el general, em fa pensar que alguna cosa hi ha (per petita que sigui) entre ells dos. Perquè entre una mare i un fill, que es com es podria valorar la seva relació, no n'hi ha de petons mal fets!! Mercè dues coses: La teva i nostra amiga Anna Maria, no s'anima a participar? Jo també penso que per Nadal ho hem de celebrar com cal! Així que anem-hi pensant, i aportem idees, a veure si podem superar els sopars d'estiu.

Mercè Voltas 22/10/12

Siiii! al sopar de Nadal!Núria, tu sempre tan oportuna. Hem de fer una cosa molt "personalitzada" eh? que estem en moments molt especials... Vaig fer un parell d'entrades al JOC des d'un tablet i no les veig publicades. Hi deia més o menys que, entre els personatges d'aquesta obra, tan preciosa, m'interessa molt més el Konrad i m'hi sento més propera - a les pàgs 98 a 101 - explica el rerafons i les raons d'aquesta persona. "l'uniforme militar era una disfressa per a ell" entre altres definicions. A Henrik li perdono l'antipatia que m'ha despertat quan llegeixo el seu gairebé monòleg en el que expressa molt bé la maduresa i l'empatia on l'han portat els anys de reflexió. Ha evolucionat cap a bé i això és modèlic -especialment en un militar!- i, a més ho diu tan bé.... Però, al cap. 19- quan valora la Krisztina com a ésser superior a ells dos, no em convenç o no ho acabo d'entendre: com que han cremat el seu diari trobo a faltar informació. A mi em sembla una persona molt a

Fàtima 21/10/12

A mi m'ha colpit molt la reflexió que fa de l'amistat a les pgs.92-93, sembla evident que l'autor havia petit algun desengany amb algun, o més, amics (no hem d'oblidar que estàven en guerra quan va escriure l'obra i és una situació on es viuen moltes traïcions nomes pel fet de sobreviure. De totes maneres, em crèia llegir una novel.la i m'he trobat un tractat filosòfic, hi ha molt per rellegir i reflexionar. El que és evident és que despres d'aquell sopar de fa 41 anys tots tres varen patir de solitud per culpa de les enveges i l'orgull de l'un i l'alre. Quan ha passat el temps això no és important. També penso que és crucial el descobriment de la casa d'en Konrad per part d'en Henrik. Alla`descobreix que és un home "peculiar" i què volia dir el seu pare. També quan parla dels que estimen la música i el sentiment que hi ha entre ells, com poden conectar i com ell, igual que son pare se sent a l'altre costat. De totes maneres, l'amic no va deixar mai que entres a "casa seva".

Lluna 21/10/12

Hahaha!!! molt bé Núria, tu sempre pràctica!!! Estaria bé per què no? Referent al llibre, jo encara vaig una mica endarrerida, tot i que l'havia llegit, només tenia present que ,'havia enganxat molt i que em va agradar, però per ser sincera no recordo gens com acaba per aixó vull acabar la lectura. Jo de moment el que vaig veient és que és un monoleg del general, l'altre, en Konrad, només escolta i assenteix, em va fer pell de gallina tota la seva dissertació sobre la caça, la mort i el sacrifici. La seva comparació del moment de matar amb el moment sagrat i simbòlic i el seu significat eròtic ocult (pàg. 105). Poètic total i molt dur.

Núria Llinàs 20/10/12

Doncs molt be! Es a dir que, Pilar Prim, la començaríem a llegir la setmana del 29 d'octubre, oi? Referent a la nostra LECTURA COMPARTIDA, diria que hem estat molt de sort en la tria de llibres, doncs fins ara, tots han donat molt de sí. Varem acabar la temporada passada amb DINS EL DARRER BLAU que, al meu entendre, ens va deixar moltíssimes ganes de retrobar-nos a l'octubre, i ara ja estem ben enganxades. FANTÀSTIC!! Gairebé que per celebrar-ho haurem d'organitzar un sopar de Nadal!!!!

D Aguilar 20/10/12

Bon dia, L’última trobada és va acabant, ha estat un plaer llegir-lo i aprofundir a les reaccions humanes a través dels dos amics, ens han deixat que divaguéssim amb la seva història. L’Henrik s’ha anat fent vell analitzant el que era important i el que no tenia importància, Les paraules de la Niní abans de la trobada: el matí només hi era jo, amb ella. Va ser aleshores que va cridar el teu nom. Per mi van ser claus a l’història. Podem deixar aquesta setmana per fer les conclusions de que us ha semblat el llibre i fer-nos amb Pilar Prim, si algú vol que li encomani a la biblioteca de Taradell m’ho feu saber abans de dimarts. Dilluns distribuirem les pagines a llegir per setmanes. Si sembla bé, fem cas a la Mercè i llegim La dona justa després de Pilar Prim

M Carme López 20/10/12

per fi em sembla que ja puc entrar!!! Moltes gràcies Dolors. Moltes gràcies per la benvinguda. Fins ara i BONA LECTURA

Mercè Voltas 18/10/12

Nenes, jo posaria la lectura de "La dona justa" de Sándor Márai abans de l"'Edat de ferro" de Coetzee perquè com que ara anem coneixent i comentant l'autor podem disfrutar-la molt més si la llegin aviat. Ei, si us sembla bé. L'altra dia vaig tenir ocasió d'entrar en una Web de lectures "Llibres per llegir" i no comentaven pas tant a fons com nosaltres, ni de bon tros. De manera que vaig concloure que nosaltres anem moooolt bé, que ja m'ho pensava. Ànim els que dubteu en entrar.

Lluna 18/10/12

És una novel·la sense presses, si ells han esperat 41 anys en veure la seva vida des d'una altre prespectiva, nosaltres no la podem lleguir amb 41 minuts, els dialegs són densos, reflexius, cal anar molt a poc a poc i tornar-los a llegir si cal, al principi del sopar fa una al·legòria a l'amistat molt bonica, tot i que en algun moment sembla barregar amistat i honor, suposo que és el seu passat militar on l'honor, a la patria, a l'amistat, a l'amor....és el més important. A mi m'ha agradat quant en Henrik va a casa d'en Konrad (pàg. 97), on no havia posat mai els peus pensant-se que a l'altre li feia vergonya que veiés en quines condicions vivia i en canvi va quedar meravellat de l'obra mestra: Aleshores em vaig adonar que tu eres un artista de debó (pàg.99). Tots dos volen posar les cartes sobre la taula, tots dos volen sincerar-se, mentre un parla, l'altra escolta atent, les paraules jugen un paper important segons com les diuen, en Henrik fa servir la paraula "fugida", en Konrad

Imma 18/10/12

M’agrada molt quan en Konrád parla de Viena “aquesta ciutat era per a mi el diapasó del món.... Ha estat la cosa més bella de la meva vida..... perquè tenia un amic” (últim paràgraf pàg. 73) Destaca les coses més importants per ell, la música i l’amistat. Ah també torna a sortir l’olor que comentava la Carme López (benvinguda). A l’inici de la lectura semblava una novel•la qualsevol i noi, ara també s’ha de llegir sense presses amb tant de contingut

Mercè Voltas 17/10/12

Trobo que el que dieu, Carme, Dolors i Núria en relació a Henrik és veritat. Li han calgut molts anys de solitud i de reflexió per arribar a entendre la complexitat de l' amistat amb Kurtz. Ara diu el resultat de les seves reflexions. Li queden alguns punts que ha de comprovar. Kurtz gairebe no diu res, però el seu silenci és com si digues: "me n'alegro que ho diguis però jo això ja ho sé, per això vaig marxar, per això us vaig deixar i per això he tornat".Tot aquest monòleg de Henrik és molt ric, reexplica la història des de la perspectiva del final de la vida.Realment és una novel.la molt més profunda del que feia suposar al principi.

Núria Llinàs 17/10/12

A mi també em va impressionar molt la manera en que el general ha anat relativitzant els fets de 41 anys enrera. En un principi hauria fet servir la violència, i el cap dels anys es capaç de plantejar-se quina part de culpa hi té ell... Situa a la dona, al amic i a ell mateix dins de les circumstàncies de cada un (aquella frase tan famosa: "Jo sóc jo i les meves circumstàncies"). Això és molt difícil de fer, no trobeu? Costa assumir quina part de responsabilitat hi tenim en les accions dels altres! I al final, després de tantes decepcions, de tan patiment... ningú va ser feliç!!

D Aguilar 17/10/12

La trobada amb els dos amics ens desgrana a poc a poc però amb molt detall els esdeveniments que han viscut i com els han viscut, els detalls que els ha marcat la vida, son confessions profundes. Quan en Konrád descriu la dona malaia que acull a casa... pag 86. Les preguntes que es fa l’Henrik. El pas dels anys ha posat uns interrogants a la seva vida valorant el que realment és important. No hauria sigut igual que els amics s’haguessin trobat al cap de vuit dies

Carme Farré 16/10/12

Noies, ahir us deia que la novel•la no m’havia enganxat i en canvi a partir del retrobament dels dos amics, m’ha tingut totalment absorta. Sobretot el capítol 13. Tot el que diu i com ho diu el general em sembla quasi un tractat sobre l’amistat. Sándor Márai utilitza un llenguatge poètic (com molt bé diu la Mercè) i d’una gran força. Si el llibre fos meu, subratllaria tot el text de les pàgs. 90 a la 93

Carme Farré 15/10/12

Per fi he pogut entrar a fer un comentari gràcies a les instruccions de la Mercè. Després de llegir els de totes vosaltres no se gaire què comentar. Potser dir-vos que m'agrada però no m'enganxa. Trobo l'embolcall de la trama una mica feixuc, un món que al nostre país no ha existit. Dit això, si que trobo interessants algunes de les reflexions que es fan els dos amics, com per exemple l'últim paràgraf de la pàg. 65 capítol 10) quan diu "l'examen físic es tenyia de desil·lusió i d'un plaer venjatiu". Bé, continuaré llegint per saber si és un problema de "faldilles", que crec que si, o d'homosexualitat, com alguna ha suggerit.

Mercè Voltas 15/10/12

Dolors, em sembla que no el vuen afeminat. El veuen sensible, artista... i això per ells és una "peculiaritat" en la qual no volen pas aprofundir ni en volen aprendre res, tot i que els fa gràcia. I sembla que es considerin superiors perquè tenen diners i poder i en aquests cas són els altres que han d'aprendre d'ells. A tota la pàg 82 hi ha una descripció estremidora del comportament de les dones malaies en relació a l'home. Al final de la plana: "t'agradaria tocar el piano però la pluja s'asseu al teu costat, et fa d'acompanyant" Aquesta figura és una altra personalització, aquesta vegada de la pluja. Realment és una obra molt poètica.

D Aguilar 15/10/12

Lluna ami ja em va intrigar el que va passar amb el rei el dia que hi ballava la mare del Henrik a la pag 23, Un home peculiar i que mai serà un bon soldat, no el veuen una mica efeminat? A la pag 35-36 la mare també nota que entre els dos amics hi ha alguna cosa més que amistat, quan en observar-los marxar diu a la Nini amb un somriure: A la fi un matrimoni amb èxit. És veritat que fa servir molt les olors. De fet, fa servir de tot el que disposa per situar al lector en el escenari del moment. El seu perfum intens, els efluvis d’oli de roses... boscos xafogosos i perfumats ... Qui havia d’ocupar l’espai buit entre els quadres? Doncs si si, anem avançant. Després de la Pell de la revolta hi afegim La dona justa?

Mercè Voltas 15/10/12

Núria. D'acord en incloure "La dona justa" Konrad entra a la vida de Henrik com a "nen de companyia"* d'un altre que en necessita i, que se la pot procurar perquè és ric. La familia de Konrad és pobra, CAP 5, vol que el seu fill pugi socialment i s'ho gasten tot perquè faci carrera militar, i aquesta "professió" és l'antítèsi del que Konrad "peculiar, artista, sensible" necessita però aguanta pels pares "a vegades desitjo que es morin" crec que aquest desig expressa la possibilitat de canviar el rumb de la seva vida. Les diferències -no tan sols econòmiques- s'acusen quan Henrik i Kurt són a Viena: Henrik és socialment brillant, encantador i encantat amb la bona vida i en té prou amb les possessions i les fotos dels seus avantpassats, no vol res més, ni tan sols s'interessa per les arts que Kurt aprecia. Tot això fa preveure un trencament dolorós que ja sabem que es va produir i segurament sabrem els per què. Lluna, Jo he interpretat que la família noble del Henri està al servei de a

Núria Llinàs 15/10/12

Hola bon dia! Jo també he llegit "La dona justa", i realment és molt bona. Hauríem de posar-la en llista d'espera, per poder-la compartir... Estic entusiasmada amb les descripcions de Márais, tan quan descriu l'entorn, com quan descriu els sentiments dels personatges, és com una lliçó magistral de psicologia. (Ara que ho acabo de escriure m'adono que m'he passat de pàgines... així que ja posaré en una altra ocasió les descripcions que més m'han impressionat!). Ja podem avançar, oi?

Lluna 15/10/12

Algú sap què va passar entre l'Emperador (rei?) i el pare d'en Henrik (pàg. 34)? sembla que alguna cosa els va passar però no ho explica (almenys de moment) només ho deixa anar. Què vol dir el pare d'en Henrik quant diu que en Konrad no serà mai un bon soldat "perquè és un home peculiar"? (pàg. 45). I una altre pregunta: per què es van fer tant amics en Konrad i en Henrik sent com son tant diferents?

D Aguilar 14/10/12

Comentari enviat per Maria del Carme: No vaig poder entrar al bloc. El comentari que volia fer era sobre les descripcions. El poso aquí i si vols, el penges. (T'escric del telèfon). " Aquest autor el vaig descobrir l'estiu passat. Vaig llegir La dona justa. Us l'aconsello. En el llibre que estem llegint , m'ha cridat l'atenció que en les descripcions de personatges, objectes, entorns, sentiments ... utilitza les qualitats olfactives. Aquest és un recurs poc utilitzat malgrat ser un dels sentits que ens pot fer recuperar millor els records (qui no visualitza la seva escola quan sent olor dels encenalls de llapis? Aquell perfum que duia aquella persona? ...) Us he anotat algunes pàgines en les que he trobat referències olfactives en les descripcions : p.20, 30, 49, 50, 52 i 54. Us imagineu tenir el do de llengües i poder llegir aquest autor en versió original? Vinga, fins la propeta setmana ! Bona lectura!!! "

Núria Llinàs 14/10/12

He trobat una informació sobre Sándor Márais, en la que diuen que una de les seves obres més important és la que estem llegint "L'última trobada", però que per conèixer be la vida i les circumstàncies de l'autor cal llegir els seus diaris i les seva biografia. Dedueixo doncs, que no és una autobiografia

Imma 13/10/12

A mi m’ha agradat molt aquest capítol 6 del que tu Dolors destaques un paràgraf. Veig que dedica tot el capítol a la música i explica un munt de sentiments que aquesta desencadena i que són diferents segons els personatges, però en tots els casos són sentiments molt apassionats i forts. Sabem si l’autor tenia alguna relació directa o a través d'algun familiar amb la música? Ho he buscat i no he sabut trobar res. Sí que he trobat que va escriure dues obres autobiogràfiques “Confesiones de un burgués “ i “Tierra, Tierra!” (La Mercè el dia 11 comentava si era autobiogràfica aquesta novel•la)

Mercè Voltas 13/10/12

En relació a la descripció del castell, es veritat, podríem dir que en fa una personalització i aquest recurs literari en un objecte o un element de la natura és gairebé sempre impactant. Aquí ho és. En relació al pes de la Niní damunt de Henrik i la família, aquesta figura de la "dida" és un clàssic en les famílies benestants i aristocràtiques de l'època. Els pares solien portar molta vida social i les mainaderes feien el dia a dia -que és el que marca més als infants- . Tot això em fa pensar que parla d'un temps passat molt sentit. Després d'aquesta publicació va marxar a Amèríca, l'autor. Em remet una mica a "Les cendres d'Àngela" d'un autor crec que irlandès que ara no recordo.

D Aguilar 13/10/12

Bon dia, Núria jo també penso que en Konrád està molt incòmode en la situació que viu: gràcies a la generositat de l’amic i als sacrificis dels pares, fins a arribar al punt de desitjar que es morin. Pag 42, Mercè, segur que hi haurà embolics de faldilles, però em de gaudir amb la lectura: Semblava que la música desprengués una força destructiva que fos capaç d’alçar els mobles i d’inflar les pesants cortines de seda de les finestres. Era com si totes les coses velles i florides, enterrades pel temps en els cors humans, recuperessin la vida,... pag 45

Fàtima 13/10/12

Bon dia, Mercè amí també m'agrada la descripció que fa del castell. L'introdueix com un personatge més de la novela. Per altra banda l'amistat entre els dos nois fa que Henrik tregui la seva personalitat. Fins llavors ens l'ha presentat com el General o "el noi" També despres es refereix a en Konrad com a "el convidat" i a en Henrik com a "el General". Crec que és per marcar distància i recalcar qui és l'un i l'altre a la trobada. Mentre patim pensant "què va passar" potser no parem esment al fet que hi va haver un Imperi que va desaparèixer i la història es situa en plena decadència. Seran històries paral.leles? Crec que també hem de tenir present la malaltia del nen a França. Necessitava afecte, això ens deixa molt clara la relació amb la Nini, no sèstà d'embuts. És com si fes de passada una referència sornaguera a les novel.les romàntiques anteriors.

Mercè Voltas 12/10/12

Veig a venir, més aviat em temo, que els problemes de relació de tots aquests senyors que anem coneixent, vénen de que les seves respectives senyores han canviat dels uns als altres de forma no legal. És una història situada en uns temps que aquests greuges sentimentals i sexuals eren determinants. Si és així, confesso que em decebrà una mica.

Núria Llinàs 12/10/12

Pel que he llegit, la mare del General ben enyorada de Paris. Penso que és una obsessió que passa per damunt del fill. És la Nini qui realment li fa de mare. I el vincle que es crea entre ells dos, s'ha de veure on els portarà. No sembla que el pare faci gaire més be el seu paper... I l'amic, dóna la impressió que, el lloc que li toca ocupar a la vida, l'ocupa d'una manera forçada, ho hi encaixa... Tot això ha de provocar alguna mena de tragèdia. Ja ho veurem!

Fàtima 12/10/12

Ostres, és veritat!, Carme benvinguda!!

Fàtima 12/10/12

Hola, ja sóc aquí, l'he començat la passada nit i tot i que tenia molta son m'ha enganxat. Mercè, ja ho diu, és a la pàgina 12. A mí també m'ha segrestat aquesta descripció sobre l'envelliment. Ara estic intrigada sobre "què" va passar fa 41 anys. La veritat és que tens la sensació que cap dels personatges ha sigut feliç. El Pare la bojor per la cacera, la mare una nostàlgica dels salons de Paris, la dona va morir jove, la Nini.....enclaustrada al castell de per vida i sense vida pròpia (bé, això sembla), la seva vida ha estat la dels demés. I l'amic?, encara no l'he conegut, però és com si hagués fugit d'aquell ambient enrarit.En quant al General.....sembla un home que ha acceptat el seu destí sense parar-s'hi a pensar, no sé, tens la sensació ja des d'un començament que n'hi ha hagut una de grossa.

Mercè Voltas 11/10/12

Hola, Vaig començar a llegir-lo el dimarts, quan el vaig trobar, de casualitat, a casa d'una amiga. Ara podré recollir el de la Biblioteca de Barcelona. Si algú el vol, ho podem arreglar. Realment enganxa, i es segueix molt bé des dels principi. És molt bonica la vellesa de la Niní. Lluna, a quina plana descriu "així envelleixen els teixits de gran valor, les sedes antigues"? Recordeu que varem dir que posaríem les pagines a les citacions? M'agrada especialment l'inici del capítol 4 en que descriu el castell, coses com ." Els poms de les portes conservaven el tremolor d'una mà..." i la descripció de l'entorn de la mare. Realment amb les descripcions veus clarament l'escenari on es desemvolupen els dialegs. Són breus però molt eficaces, tenen cos, sembla que ho vegis. Sabeu si és autobiogràfica aquesta novel.la?

D Aguilar 11/10/12

Bones.... Les relacions d’amor entre els diferents personatges son molt fortes, et fan pensar de tot, almenys a mi, entre en Konrád i en Henrik hi ha alguna cosa més que amor platònic? I amb la dida? Com ressalta la Imma. I la relació del pare del Konrád amb el rei? Que li va dir el rei a la mare d’en Konrád el dia del ball? Quans enigmes!... és clar que enganxa. Si Núria, la Maria del Carme hi vol participar i ja prova d’entrar a fer un comentari, però de moment no li va bé, segur que hi trobarem solució, esperem que li agradi i ens acompanyi en les lectures. Benvinguda Maria Carme. Si no et va bé i vols enviar-me el comentari via mail, jo el penjaré, o truca'm.

Imma 10/10/12

Com dieu, sí que enganxa molt. Jo he sentit a dir a gent gran això de l’envelliment en edat avançada, encara que explicat de manera menys acurada. També penso que la Nini és molt important. Cap al final de la pàgina 14 “Hi ha una germanor particular.... La vida havia barrejat els seus dies i les seves nits, tots dos eren conscients del cos i dels somnis de l’altre...” No sé pas quina relació hi deu haver. Ja ho anirem esbrinant.

Núria Llinàs 10/10/12

Veig que s'ha afegit una altra persona!! Benvinguda M. del Carme López!

Núria Llinàs 10/10/12

És molt bonic! Ara me'n vaig a llegir-ne una mica més... Bona nit a tothom!!