Sopar a la fresca:
El jardí de casa els Carol-Llinàs
ens tornarà acollir per celebrar el tercer sopar a la fresca, si durant l’any
gaudim de la lectura i dels comentaris virtuals, les trobades al voltant de la
taula es converteixen en verdader plaer.
Aquest any no caldrà que porteu cap
plat preparat de casa. La Núria que ha acudit a diferents cursets de cuina i jo
de pinche us prepararem un pica-
pica, de dolç i salt.
En canviar de modalitat d’elaboració
també es canvia la modalitat de pagament que em pensat que amb 15 € us podem oferir:
Amanida de pera
amb parmesà
Sopeta de síndria i tomàquet
Broxeta de pecat del
perol
Broxeta
marinera de la cala
Braxeta de llagostí
amb ceba confitada
Barqueta de
pernil dolç amb crema de fruits secs
Barqueta de
pollastre amb gamba, pinya i poma
Coca de verdures
Crema de xocolata
amb Mascarpone
Broxeta de plàtan
cruixent amb sopa de xocolata a la regalèssia
Pastisset de full
i ametlles amb mató a la menta
Qui s’hi apunta?
Carme Farré, Mercè Voltes, Pere Serra,Núria Llinàs, Xavier Carol, Dolors Aguilar, Imma Muns, M Carme Sañé, Dolors Casassas, Vili, Sunsi, Fàtima, Maria Godayol i M Dolors Izquierdo
Lectures de la nit:
Carme Farré, Mercè Voltes, Pere Serra,Núria Llinàs, Xavier Carol, Dolors Aguilar, Imma Muns, M Carme Sañé, Dolors Casassas, Vili, Sunsi, Fàtima, Maria Godayol i M Dolors Izquierdo
Lectures de la nit:
La
desfilada, Mercè Voltes
M’agrada la
desfilada de dones tendring topic que
fan goig. No sé si són fashion: cadascuna es posa al damunt la
roba que l’explica i van com un tren.
Comença amb la Muriel, la Carme, l’Ada, la Teresa, la Mònica...una Marta, una
Dolors....Hi ha homenassos trempats pel mig, la majoria no porten corbata de
compromís i els surten alguns pèls del pit valent i, a algun, aviat li petaran el botons de la
camisa a la corba de la panxa, però és
atractiu perquè parla amb una esveltesa molt treballada...
I segueix la desfilada per pobles i ciutats amb Maries, Silvies, Annes, més Tereses, Dolors, més
Carmes, Fàtimes, Immes, Roses, Núries...
Com les de la
capçalera, aquestes dones poden fer deu
coses alhora pel país, amb tots els colors de les intel·ligències i amb molts
homenots pel mig dels que no entrebanquen ni són apagallums...
M’hi enllaço
a aquesta desfilada, és clar, no s’hi val a badar: ens fan tirar, ens fan
créixer aquestes persones i, quan sigui gran, vull ser com elles.
ResponEliminaVULL
No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços com la boira;
Fent i desfent camins, com la riuada;
Fent i desfent cançons com els ocells.
No vull passar serena com la lluna,
Sinó esvaïda en plor, com la rosada,
O exultant com les flors en primavera
I forta i el vent.juganera com
No vull anar llençant bocins de vida
Com els fulls de calendari, tan inútils,
Quan han complert la tasca marcant dies.
Vull deixar amor i somnis i paraules
Que durin més que jo al cor dels altres.
Jardí vivent
Joana Raspall
QUIN COLOR?...
Quin color té l’alegria?
Jo diria,
El de taronja madura,
El de ginesta florida,
El de rosella del blat…
Amb olor fresca d’espígol,
D’aufàbrega i clavells dobles…
I gust, com de ceba tendra,
De raïm, de brot de menta
I rom amb sucre cremat.
Bon dia, Poesia!
Joana Raspall