Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dijous, 2 octubre de 2014


Ben retrobades lectores

Tenim en perspectiva dues lectures cabdals del modernisme per llegir fins al sopar de Nadal. En ser una novetat tenir dues obres per comentar, sense pautes de lectura, partir del dia u d’octubre tothom que vulgui dir la seva, si sens fa amé de llegir-lo, si és molt espés, si els personatges ens mereixen el nostre suport o si els trobem antipàtics, si hi ha paral·lelismes, amb que...



Solitud

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.

Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.


Els Sots Feréstecs
Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat (potser Sibiuda o fins i tot Verdaguer, tot i que aquest darrer era encara viu en aquell moment; també es pot veure un cert paral·lelisme entre mossèn Llàtzer i mossèn Cinto). Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos, però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, amb l'únic ajut, minso, dels majordoms de la rectoria, d'edat avançada. Tanmateix, no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta dels camperols i que el titllin de ric.
Mentrestant, ha arribat a l'ermita de Puiggraciós, que fa d'hostal de camins de bast, la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Aleshores mossèn Llàtzer varia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-s'hi sever, amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Mossèn Llàtzer cau abatut, i durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.
El seu calvari, però, encara no havia acabat: quan més enfonsat es troba, rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances, i malgrat que està dèbil, és de nit i fa un temps de mil dimonis, es dirigeix a la casa del moribund, la més allunyada de la parròquia. Tot era una burla, i a la masia no hi ha cap persona que necessita l'extremunció. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic, que el manté en plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llàtzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant la seva vetlla.

Confiem que hi hagin molts comentaris per enriquir-nos mútuament.

Bona lectura


dimarts, 23 setembre de 2014


Que en penseu de les paraules d'en Mas


"Determinació, habilitat i astúcia"

dilluns, 22 setembre de 2014

Benvolgudes amigues lectores:

L’estiu queda enrere, les vacances acabades i nosaltres amb ganes de llegir. Recordem les lectures que varem proposar en el sopar d’estiu: Solitud i Els sots feréstecs, que llegirem fins Nadal. Al mateix temps, recordem que els comentaris es poden fer a partir del mes d’octubre segons el ritme de lectura de cadascú. Començarem per Solitud,  aquests comentaris els seguirem fent en el blog a la  pàgina d’inici.

Qualsevol altre lectura que vulguem compartir, recomanar o comentar ho seguirem fent en el apartat de Què llegeixes?.

L’apartat Som observadors, coneixem Taradell? continua com ara.

Considereu que és interessant l’apartat:  Comentar una frase d’actualitat? Si és així, obrírem  un altre apartat només per això.

Esperem  ser  generoses amb els  comentaris a fi de que el Joc sigui beneficiós per a totes.


Bona tardor!