Comencem llegint...Aloma

Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutjà bona part de les seves primeres obres, que considerà de baixa qualitat. De les obres de preguerra només en salvà Aloma, que revisà a consciència l'any 1968.
Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).

Aquesta obra la fragmentarem amb tres parts, d’unes 50 pàgines cada una. Per tant la primera setmana llegirem el pròleg, que segons l’edició serà diferent, i fins el capítol V. La segona setmana, del VI fins el capítol XI, i la tercera i última setmana acabarem el llibre

I continuarem amb “Deixeu estar els nens”

Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia (Perusa i Siena). Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d'Europa i Àsia, entre d'altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l'òpera.

 Deixeu estar els nens, pertany a la sèrie del comissari Brunetti de Venècia, on resideix actualment l'autora.

Entrada dijous a quarts de dotze

L'entrada d'avui no és una entrada com qualsevol altre, avui hi posaré un fragment del “Testament a Praga” de la Teresa Pàmies, que abans d'ahir ens va deixar, així farem un petit homenatge a aquesta escriptora, compromesa políticament i ferma defensora de la dona, I donarem un descans al joc, que ja no desperta l'interés del principi o  potser hem esgotat els llibres que teníem pensats per participar-hi.
Permeteu-me una recomanació:  LLEGIU!. Llegiu molt i així, potser,  més endavant ens retrobarem i compartirem noves lectures i en suggerirem d’altres. Aquesta pausa ha de servir per mirar-nos l'estol de llibres que han sortit al joc i ens han estat recomanats.

Fagment de "Testament a Praga":

Avui, quan penso en aquella dona que fou la meva mare, m’adono que les dones poden ser més valentes i humanes que els homes i que, sense instrucció i tot, com era el cas de la meva mare, tenen la saviesa que potser els dóna llur condició de mares, o sigui: tenen un d’aquest secrets que la natura no descobreix mai, però que posen a flor d’aigua quan fa falta. Dones com la mare podrien governar un poble i dur-lo ben lluny; així considero jo la meva mare després de tants anys d’haver-la perduda.

 

DIUMENGE 11 DE MARÇ A TRES QUARTS D'ONZE DEL MATÍ

El metge ha tornat entrar un moment a l'habitació, seguint el costum d'entrar-hi de tant en tant des que el meu home s'està morint i ell, el metge, defora, a la saleta, amb els parents, espera la mort per rebre-la, ja que la coneix de prop i hi té tractes sovint, i presentar-nos-la als parents i a mi dient-nos aquesta és la mort, sí, ja és arribada. Ha polsat una vegada més el meu home, li ha mig obert els ulls, ha capejat un poc i, excusant-se, m'ha dit que l'acabaven d'enviar a cercar a una altra casa, a una altra urgència i que li hauria de permetre anar-se'n una estoneta, que tornaria tot d'una que pogués, que li sabia greu deixar-me, però...

Què feis, padrí?

Pens, senyora. Jo sempre pens, sempre tenc coses que pensar. És l'únic que em queda a fer, senyora, pensar i tornar a pensar. Pensar en la meva vida que, me cregui, senyora, té molt per pensar. I molt més, encara, per contar! Sobretot una part que és ben segur que vostè no sap perquè mai no m'he atrevit a contar-la-hi. I me cregui que és per contar, senyora.

QUI POT SER L'AUTOR?

Blai Bonet, Antoni Mus, Pau Faner, Miquel Mas Ferrà, Baltasar Porcel....

 

Nova proposta, quan son les dues

De sobte es va sentir exhaust i es va veure incapaç de concentrar-se més. S’assegué a la taula, es fregà el cap enèrgicament i es va fer un massatge als músculs del coll. Però no li serví de res. Ja havia respost la pregunta més important de les darreres setmanes i la tensió del seu cos i de la seva ment havia desaparegut; no podia continuar lluitant contra el cansament. Posà el cap entre els braços i s’adormí sobre la taula.

****

Aleshores va tornar a mirar el canal que desapareixia darrera un revolt del barranc. No era el canal principal, sinó un dels nombrosos canals que alimentaven el principal i per on baixaven els troncs més petits. L’havien construït sobre el llit d’un rierol i l’aigua que hi lliscava brollava d’una font just sota d’on s’esqueia. Va veure les restes d’una resclosa de fusta que havia servit per elevar el nivell de l’aigua fins a l’alçada del canal; ara les fustes eren seques, com la pell d’una serp morta.

Possibles autors, Jean M Auel, Mark Canter, James Redfield,  Herbert G. Wells, John W. Campbell

Hola a tots i a totes. La  mitja dotzena de lectores que  participem activament en el joc d'endevinar obres i autors ens preguntem si potser hauríem de canviar per un altre que interessés a més persones, com el de comentar una obra determinada, per exemple. Per això ens prenem un temps per estudiar possibilitats amb totes vosaltres i, després de setmana santa farem més propostes. Mentrestant, podeu dir-hi la vostra en el blog o posar-vos en  contacte amb la Dolors Aguilar  (telèfon 938800991-606110173 o dolorsaguilar49@gmail.com) per fer-li arribar la vostra opinió i les vostres iniciatives.

 

Fins aviat.