Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


diumenge, 26 de gener del 2014

Pròxima lectura: Gràcies per la propina, de Ferran Torrent
La primer referència biografia de Ferran Torrent (Sedaví, 1951) va aparèixer en la primera publicació coescrita La gola del llop (1983). En la contraportada de la primera edició Torrent s’autopresentava, amb to irònicament premonitori, com un ‘viatjant, però se sospita que fa servir les hores de lleure per a escriure i que té la intenció d’esdevindre un professional de la literatura’. Per fortuna, el temps s’ha encarregat de desmuntar aquella utopia a cavall de la ironia i de la realitat, per la qual cosa la cabòria de ser escriptor professional no siga més que una facècia, un anacronisme afable vint-i-vuit anys després.

Sinopsi: Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel·la. Premi Sant Jordi 1944. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Amb Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d’humor, tendresa i seducció.
Tema general del l’obra: tracta sobre l’estat econòmic i social d’una família a l’època del franquisme. Y el tema secundari es la vida amorosa y social del protagonista acompanyat de la seua família. 

Aquest llibre es pot trobar complert a Internet, tant per llegir-lo amb pdf, com per descarregar-lo a qualsevol altra mitjà.

Podem dir-hi la nostra a partir 1 de febrer, té 224 pag. Ho farem amb dues setmanes.


Per tant el setze de febrer començarem El que mou el món de Kirmen Uribe

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona

Stefan Zweig, narrador vienès (1881-1942 se suïcidà) era un Humanista modern. Culte, cosmopolita, amant de l’art i les lletres com a camí de la millora personal, Zweig s’ensorrà davant la desraó de la segona guerra mundial. Com tota aquella burguesia il·lustrada dels Márai, els Mann, els Hesse...

que us ha semblat? pengem els comentaris.

divendres, 17 de gener del 2014

El llibre, Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, podem anar-lo passant fins el 26, ens guardem els comentaris i podem publicar-los a partir d'aquest dia (vint-i-sis).

El proper llibre, Gràcies per la propina, el comencem a comentar el dos de febrer, jo penso que sí que l’hem de llegir, així podem opinar.

El llibre tracta sobre la vida de dos germans, Ferràn i Pepín. Aquests germans vivien amb la seua mare, que estava molt trista des que va morir el seu marit, el qual cap dels seus dos fills van aplegar a conèixer. Com que el pare havia mort era la mare la que, en teoria, havia de cuidar els seus fills, però aquesta no ho feia perquè tenia una gran depressió des que el pare s'havia mort.

Anem demanant a les biblioteques El que mou el món de Kirmen Uribe