Properes lectures:

Feli, esthéticienne - Empar Moliner

Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona - Stefan Zweig

Gràcies per la propina- Ferran Torrent

El que mou el món- Kirmen Uribe

El dia 18 comencem amb “Feli, esthéticienne” no hi haurà problemes per aconseguir el llibre, moltes biblioteques disposen d’exemplars.

Coneguem l’autora:

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) ha estat actriu de teatre i cabaret, però es guanya la vida com a periodista, en els serveis informatius de COM Ràdio i a les pàgines d'opinió del diari El País. Va debutar com a escriptora amb L'ensenyador de pisos que odiava els mims, una col·lecció de relats satírics i corrosius que va obtenir l'aplaudiment unànime de públic i crítica.

Es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Premi Josep Pla 2000

Sinopsi:

Feli, esthéticienne és una novel·la que mostra com les dones poden estar disposades a tot per tal d'endur-se al llit un home i com els homes ja els va bé quan això succeeix. Amb un estil implacable, que combina la capacitat d'observació d'un Woody Allen amb la lucidesa narrativa d'un Raimond Carver, Empar Moliner ens presenta les seves criatures: una esthéticienne de barri, el seu exmarit amb les seves ínfules de director teatral, la seva germana amb problemes de sobrepès, l'actriu decadent que ha d'interpretar l'obra teatral de l'exmarit i un culturista que veu la llum en el budisme però a qui es van oblidar de connectar-li el cervell. Una autèntica alenada d'aire fresc dins la narrativa catalana actual.

Ja disposeu del llibre?

Queda distribuït de la següent manera:
Fins el dia 27 hi arribem acabant la pag. 86, el 3 gener la 159 i el dia 10 arribem al final. Deixem una setmana pels últims comentaris i anirem per Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, caldrà sol·licitar-la amb antelació ja que no hi ha gaires biblioteques que disposin d’exemplars.

Ja podem penjar els comentaris  de La Mort a Venècia, és una obra curta que la podem llegir i comentar amb 15 dies o sia fins el 30 de novembre.

 

 

Sinopsi 

La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s'enamorarà de la bellesa angelical d'un adolescent polonès, que l'arrossegarà, amb un terrible poder d'atracció, fins a ignorar la mort.Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d'interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula que ha passat a la història del cinema.

11 de novembre, desé aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol,

La biografia de Miquel Martí i Pol ha estat marcada per alguns trets definitoris, entre els quals sobresurten els següents: a) el seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre; b) la seva condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava, de Roda de Ter, on treballà des dels 14 anys fins als 43; c) les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts del 1970, una esclerosi múltiple que des d'aleshores li ha impedit de moure's i de parlar amb normalitat; d) el compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país; e) la seva disposició, des de jove, a interrogar-se, a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que l'envolta. I, és clar, la seva dedicació a la poesia, que començà a donar fruits entorn del 1948. Des d'aleshores, la millor referència biogràfica de Martí i Pol ha estat la seva obra. (la lectura catalana a internet)


El nostre petit homenatge: copiar algun text de la seva obra:

Dissabte 9 de novembre, sortirem, puntualment, del l’aparcament de la carpa 2/4 de 10 del matí.

Un cop acabada la ruta literària tenim dues opcions:

1.  Portar-nos el dinar i a la tarda visitar les exposicions del Born

2.  Tornar cap a Taradell

Aquesta setmana podem continuar fent els comentaris de La dona a la finestra i dissabte a l’hora de dinar, si be de gust, podem continuar comentant  aquest llibre o altres obres relacionades amb la ruta. A partir de la setmana que bé seguirem amb La mort a Venècia, per tant recomano que feu la reserva a la biblioteca  i poder-lo anar comentant a partir del 15 de novembre i que el tinguem acabat el dia del sopar de Nadal.

Pel sopar de Nadal proposem les següents dates, donant prioritat al dia 13 divendres (coincidint en el mateix dia de l’any passat), el 20, o bé els dissabtes 14 o 21

Benvolgudes:

Tal i com varem quedar a la darrera trobada començarem el primer d’octubre amb el llibre: “La dona a la finestra. El Born, 10 de setembre de 1714”, de Vicens Villatoro.

Aquest llibre queda repartit de la següent manera:

Primera part: Barcelona, matí del 10 de setembre de 1714

Segona part: Barcelona, 10 de setembre de 1714, pels volts del migdia

Aquestes dues parts les comentarem a partir del 11 d’octubre

Tercera part: Barcelona, tarda, cap al tard i vespre del 10 de setembre.

Quarta part: Barcelona,  nit del 10 a l’11 de setembre de 1714

Epíleg.

A partir del dia 20 d’octubre comentarem la resta del llibre.

El llibre està disponible en diferents biblioteques. Tona, Manlleu, Torelló... 

 Recordeu: Per tal de fer un petit homenatge a Salvador Espriu en el centenari del seu neixament, cada vegada que publiquem un comentari , el podem encapçalar amb un petit fragment de la seva obra.

 
Per anar fent boca de la ruta literaria, en aquests link:Hi trobareu un dossier amb la descripció de la ruta i diferents fragments literaris.

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=gmail&attid=0.1&thid=141121fa69aadfac&mt=application/pdf&url=https://mail.google.com/mail/u/0/?ui%3D2%26ik%3D7fe0b1dbab%26view%3Datt%26th%3D141121fa69aadfac%26attid%3D0.1%26disp%3Dsafe%26zw&sig=AHIEtbSq_evUd2ToNUiL0olKOPfUfntyyQ 

 Per qui tingui temps de llegir-lo abans del sopar

"UNA BENEDICCIÓ" de Toni Morrison, premi nòbel de literatura l'any 1993.

És una escriptora negra de 82 anys que ha lluitat sempre pels drets civils.

 

Resum del llibre:

 

Una sèrie de mirades femenines contraposades ens traslladen al segle XVII, quan el tràfic transatlàntic d'esclaus només acabava de néixer i el sol fèrtil nord-americà començava a fer germinar l'odi racial. Florens, venuda a un comerciant holandès a canvi d'un deute pendent, busca consol als braços de Lina, una criada veterana de la casa on treballa i, més endavant, als d'un enigmàtic ferrer africà. La benedicció és, per un costat, una exploració de tot allò que s'amaga sota la superfície de l'esclavisme quan aquest encara no anava lligat a la raça i, per l'altra, la història d'una mare que es desprèn de la seva filla per tal de salvar-la, i d'una filla que tal vegada mai no perdoni aquest abandó.

 Podem començar a comentar L'arbre de Judes de Silvia Soler

SOBRE L'OBRA:

Teresa i Sara esperen a Andreu al restaurant de sempre. No obstant això, no tenen la certesa que vagi a aparèixer. L'espera és llarga i inquietant. Des de fa anys, els tres amics queden, un cop al mes, per compartir uns moments al voltant d'una taula i revifar l'amistat que ha perdurat des de la infantesa mitjançant uns lligams sòlids, desafiadors a tot. Però, ara, en l'època de plena maduresa, després de les vivències dels amors i desamors, dels fills, de la mort d'éssers estimats, i tota la resta que els ha ofert la vida, hi ha un fet que el desestabilitzarà tot i posarà en perill l'amistat. Un arbre, l'Arbre de Judes, acabarà convertint-se en el quart protagonista de la novel.la.
 
SOBRE L'AUTORA:

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes "Arriben els ocells de nit" (1985) i les novel·les "El centre exacte de la nit" (1992), "El son dels volcans" (Columna, 1998), "L’arbre de Judes" (Columna, 2001), "39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa" (Columna, 2005) i "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com" (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra "Ramblejar" (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la "Mira’m als ulls" va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb "Petons de diumenge" (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, "Una família fora de sèrie" (2010), va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

Dimarts dia 21 comencem “Els morts” James Joyce (1882-1941)
 

En ser un conte el deixem una setmana, per tant fins al 28, seguirem amb L’arbre de Judes de Silvia Soler; Una benedicció, de Tony Morrison, i arribarem al sopar d’estiu deixant El jardí oblidat per les vacances.
Us sembla bé?     

Perdoneu que vagi tard, els dies passen que volen

Coneguem una mica l’autor:  JAMES JOYCE

James Augustinus Joyce va néixer a Rathgar, aleshores un barri elegant de Dublín,Irlanda, el 2 de febrer de 1882, en el si d’una família catòlica, nombrosa i de classe mitjana, que s’aniria empobrint, cosa la qual afectaria fins i tot la seva educació.

Va morir un dilluns, 13 de gener de 1941. El van enterrar (provisionalment) dos dies després, amb pluja i neu ben semblant a la dels “Morts”, al bellíssim cementiri de Fluntern.

L’obra més destacada d’aquest autor va ser “Ulisses”

Els morts – Gabriel Conroy assisteix a una festa i després, tot parlant amb la seva dona, té una epifania sobre la naturalesa de la vida i de la mort. Amb més de 15.000 paraules, aquest relat també ha estat considerat una novel·la curta. Els morts fou portat al cinema per John Huston (doblada al català com Dublinesos), amb guió del seu fill Tony i el paper protagonista (la Sra. Conroy) per a la seva filla Anjelica.

Podeu deixar els comentaris i si ja disposeu del proxim llibre: L’arbre de judes el podem començar a comentar a partir de dilluns que bé dia 3 de juny.