Podem començar a comentar L'arbre de Judes de Silvia Soler
SOBRE L'OBRA:
Teresa i Sara esperen a Andreu al restaurant de sempre. No obstant això, no tenen la certesa que vagi a aparèixer. L'espera és llarga i inquietant. Des de fa anys, els tres amics queden, un cop al mes, per compartir uns moments al voltant d'una taula i revifar l'amistat que ha perdurat des de la infantesa mitjançant uns lligams sòlids, desafiadors a tot. Però, ara, en l'època de plena maduresa, després de les vivències dels amors i desamors, dels fills, de la mort d'éssers estimats, i tota la resta que els ha ofert la vida, hi ha un fet que el desestabilitzarà tot i posarà en perill l'amistat. Un arbre, l'Arbre de Judes, acabarà convertint-se en el quart protagonista de la novel.la.
SOBRE L'AUTORA:
Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes "Arriben els ocells de nit" (1985) i les novel·les "El centre exacte de la nit" (1992), "El son dels volcans" (Columna, 1998), "L’arbre de Judes" (Columna, 2001), "39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa" (Columna, 2005) i "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com" (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra "Ramblejar" (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la "Mira’m als ulls" va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb "Petons de diumenge" (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, "Una família fora de sèrie" (2010), va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.
SOBRE L'OBRA:
Teresa i Sara esperen a Andreu al restaurant de sempre. No obstant això, no tenen la certesa que vagi a aparèixer. L'espera és llarga i inquietant. Des de fa anys, els tres amics queden, un cop al mes, per compartir uns moments al voltant d'una taula i revifar l'amistat que ha perdurat des de la infantesa mitjançant uns lligams sòlids, desafiadors a tot. Però, ara, en l'època de plena maduresa, després de les vivències dels amors i desamors, dels fills, de la mort d'éssers estimats, i tota la resta que els ha ofert la vida, hi ha un fet que el desestabilitzarà tot i posarà en perill l'amistat. Un arbre, l'Arbre de Judes, acabarà convertint-se en el quart protagonista de la novel.la.
SOBRE L'AUTORA:
Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes "Arriben els ocells de nit" (1985) i les novel·les "El centre exacte de la nit" (1992), "El son dels volcans" (Columna, 1998), "L’arbre de Judes" (Columna, 2001), "39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa" (Columna, 2005) i "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com" (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra "Ramblejar" (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la "Mira’m als ulls" va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb "Petons de diumenge" (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, "Una família fora de sèrie" (2010), va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.
Encara no disposo del llibre
ResponEliminaHe anat a l'Abacus i m'han dit que ferien els possibles per a conseguir-lo, però no m'ho han assegurat!
ResponEliminaHola, jo tampoc no tindré L'arbre de judes fins al 15 de juny, això si el tornen en préstec a la Bilb. de la Vila de Gràcia. A veure.
ResponEliminaDoncs potser hauriem d'ajornar-ne la lectura.
ResponEliminaQuè us sembla, Mercè i Dolors?
Potser si, Núria perquè ningú més no diu res. Com vulgueu. Sembla que el calendari demana vacances. Aquest mes podríem fer una activitat de trobada com per exemple el cine forum d'Els dublinesos com dèia la Fàtima i començar a preparar el sopar de fi de curs. I reemprendre el setembre.
ResponEliminaPerquè la novel.la següent El jardi oblidat ara ja no hi ha temps de buscar-la abans d'acabar el curs. Bé és una opinió.
Jo penso igual que tu, Mercè! Em sembla que els llibres ens demanen vacances.... estaria molt be fer un cine fòrum de "Els dublinesos", i preparar el sopar de fi de curs. Del sopar ja en varem començar a parlar amb la Dolors i, em sembla, que ja enviarà un correu.
ResponEliminaA veure Dolors, que hi dius tu?
Hola guapes
ResponEliminaSembla que hi ha dificultats per trobar a les biblioteques i llibreries tant el llibre de “L'arbre de Judes” com el de “Una benedicció”, doncs potser si que podríem passar la pel•li dels Dublinesos, com apuntava la Fàtima.
Mercè a tu quin dia et va més be?
El sopar a la fresca el podem concretar el dia del cinema.
Provo a veure si m'en surto.....
ResponEliminama.carme
si......me n'he sortit. El tema e fer un cine forum em sembla perfecte. A més, com que jo he llegit el "jardi Oblidat" gentilesa de la Dolors Aguilar.. doncs us en faré dentetes. El trobo molt oportú per vacances. Va, programem...
ResponEliminaHola, jo també estic esperant "L'arbre de Judes", estic d'acord amb lo del cine fòrum ara que tenim fresca la novel.la. Jo per Sant Joan marxo de vacances. Podria ser abans?
ResponEliminaAh!, he de tenir la peli per casa, no cal que la busqueu!
Que bé Fàtima, tens la pel·li!
ResponEliminaA mi em va bé el fòrum cada dia EXCEPTE EL 14 i el 18 DE JUNY que he de ser a l'Ateneu barcelonès. Com que la Fàtima marxa de vacances per st joan i aquell cap de setmana és pont, calculo que potser aniria bé el 15 o el 16 de juny a qualsevol hora.
Que hi dieu?
Hola,
ResponEliminael dia 16 de juny jo tinc un concert al Palau.
Del sopar, la Dolors ja ha dit que en parlaríem, però jo proposo el 19 de juliol que es divendres.De totes maneres em van be tots els divendres de juliol, i si optem per un altre dia en podem parlar.
Doncs el 15... cap al vespre? O el 21, 22?
ResponEliminaDolors, que hi dius?
Els altres dies que proposes, Mercè, em van be! Ja direu que decidiu.
ResponEliminaHola: he trucat a la Dolors perquè m'estranyava que no entrés i m'ha dit que tenia problemes amb l'ordinador i no ha seguit gaire la qüestió del cine fòrum. Ara trucarà a tothom per veure quin dia es pot fer.
ResponEliminaA veure.
PROPOSTA DE DIA I HORA PEL CINE FORUM DE DUBLINESOS
ResponEliminaDe part de la Dolors que no pot entrar al Joc però ha anat trucant i consultant.
DIMECRES 19 DE JUNY a dos quarts de 9 a casa la Mercè Voltas. c. de la Vila 90.
A veure què hi diem.
D'entrada, a mi em va bé.
Hola,
ResponEliminaSi no hi ha res de nou, amb mi també hi podeu comptar!
De part de la Dolors que encara no li funciona el correu:
ResponEliminaQuedem doncs, dimecres dia 19 a 2/4 de 9 pel cine-forum d'Els Dublinesos, a casa la mercè voltas, carrer de la Vila 90.
No trobem el telèfon de la Maria Sellés. Si algú el té o sap com fer-li saber, que li ho digui, sis plau.
Si a algun parent o conegut li interessa ser-hi també vindria, oi?
Bon dia,
ResponEliminaAcabo d'enviar un correu a la Maria Sellés, per tal de passar-li tota la informació sobre el cine-fòrum. Li he demanat que em contesti si ha rebut el correu.
Tal com vaig contestar-te al correu, Núria, i també li he dit avui a la Mercè, no estic segura de poder venir. De totes maneres ho procuraré perquè se'm fa molt atractiu, encara que no hagi llegit el llibre.
ResponEliminaPot venir, oi, en Xavier? Li he cantat totes les excel·lències de "Els dublinesos", i m'agradaria que veiés la peli per poder-la comentar.
ResponEliminaNúria, en Xavier és de la colla. El meu Pere també hi serà.
ResponEliminaElls són del Joc des de l'ombra, en recullen molts comentaris.
Per mi, també poden venir mes persones encara que no siguin del Joc. Hi cabem, cap problema, al contrari.
D'acord Mercè! Però ja li pots dir al teu Pere que, enguany, no s'escapa del sopar d'estiu!!!!!
ResponEliminaAh! Ja parlarem del sopar de final de curs el dimecres també.
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaLes trobades amb la colla de la lectura, cada vegada, les trobo més interessants!
La pel·lícula, la diversitat de comentaris, tot el que hi vas aprenent, la companyia, i les cireres de collita pròpia... en fi! moltes ganes de repetir-ho!
Si no ho vaig entendre malament, abans del sopar d'estiu, encara aprofitarem per comentar "L'arbre de Judes", i això serà a partir de la setmana vinent, oi?
La vetllada d’ahir va estar molt encertada, pel·lícula, brindis, tertúlia, proposicions, bona acollida... molts bons ingredients per que el resultat no surti be, i no va fallar!
ResponEliminaDoncs si Núria, la setmana que be podem fer els comentaris que semblin pertinents a L’arbre de Judes. I com que encara faltaran uns quants dies per el sopar d’estiu, qui vulgui i el trobi, podem llegir Una benedicció, que és el que tenim proposat junt amb El jardí oblidat que el deixem per després del sopar i fins l’octubre.
Per les que ahir no hi eren,
Dia del sopar a la fresca
12 de juliol a les 9 del vespre a casa els Carol-Llinàs
Menú,
Bufet lliure de sorpreses de delicatesen dolces i salades, (resultat de cursets de cuina de la Núria)
En canviar la modalitat, ajustarem el pressupost a 15 € tot inclòs, begudes café i IVA
He començat L'arbre de Judes.I no m'agrada del tot. El 1r. capítol és de redacció senzilla, poc elaborat el llenguatge. Després trobo que insisteix massa en descriure la personalitat de cadascuna de les amigues i, tot i que explica des de fora, pren partit subliminal per la més intel.lectual -que retrata l'autora del llibre-.
ResponEliminaL' insistència en el "Moët&Chandon" i els cultismes de la Teresa els trobo fora de to. Per altra banda el conflicte és previsible, però no arriba ni passa res més que les formes diferents de ser de les dues amigues.
M'agraden els capítols on l'Andreu s'explica directament. El darrer que he llegit parla de Gabriel Ferrater com a poeta. M'agrada com en parla perquè jo també sóc dels que m'interessa Gabriel Ferrater, darrerament el treballo molt.
Per cert, proposo un fòrum Gabriel Ferrater -no de cine-: us passo uns pocs poemes d'ell per internet, ens trobem un vespre i els comentem.
Llegit i acabat!, me'n vaig de vacances i l'he llegit d'una revolada. Estic d'acord amb tu Mercè, però la segona part se m'ha fet més interessant i et deixa moltes incògnites a l'aire sobre les ralacions amb els amics i el sentit de la veritable amistat. No vull dir res mes, ja el llegireu, però a mi m'ha acabat agradant, tot i que podria ser perfectament un guió de serie televisiva o una pel.licula. Estic d'acord en la poca elaboració del llenguatge i el que m'ha semblat que eren massa amigues per la diferència de classe. Tant de bò una situació com aquesta sigui veritable, però.....quan es mouen en ambients diferents, els altres s'acaben trobant.
ResponEliminaDemà marxo al Pallars i m'emporto "Mel i metzines" de la Maria Barbal, "Canigó" de Verdaguer i "Cau de Llunes" de la Maria Mercè Marçal. Creieu que serà massa? A part dels Mapes i les Guies, la màquina de retratar i un quadern de dibuix. Espero que, a part de la novel.la, no tingui temps de fer res mes de tan que voltaré, però per si de cas, me'n vaig preparada.
Mercè, d'acord amb Gabriel Ferrater, perque no el conec i m'agradaria.
Bones vacances Fàtima. Espero que siguis al sopar del dia 12.
ResponEliminaJo també he acabat l'Arbre de Judes.
Trobo que té un final previsible, es veia a venir.
Teresa no s'atreveix mai a qüestionar l'escala de valors de Sara, tan diferent de la seva, tan superficial: només li critica fets intrascendents, anècdotes.No es mulla.
I això que la família de Teresa critica Sara amb molta clarividència (pag 169) des d'una perspectiva més culta i exigent. Però a ella li pot la por de perdre l'amiga per sobre de defensar els valors propis. I deixa caure l'Andreu- el diferent, el més desprotegit socialment parlant- Perquè Teresa sap que el fill de Sara, l'Alvar, no és aigua clara en cap sentit i l'Andreu li ho confirma, però no diu res i, en callar, es posa del cantó de Sara. Per què?
Al final, Judes és NOMÉS l'Andreu?
Aclareixo la qüestió Gabriel Ferrater: Proposo comentar uns cinc poemes triats lliurament de "Les dones i els dies"
Bon dia,
ResponEliminaJo també he acabat L’arbre de Judes, per a mi ha estat un plaer llegir-lo, és un llibre poc complicat que tracta un tema quotidià com és la homosexualitat, que l’entenem molt bé i com un fet natural, a fora de casa, però no quan és viu molt de prop.
Jo penso que descriu el sentiment de l’amistat com un lligam amb una persona que saps que sempre la pots tenir al teu costat, passi el que passi, aquella mica d’enveja de quan un pot aconseguir el que ell mateix no te però que proporciona alegria, a qui pots acudir quan les coses no et van bé, que a vegades et fa sentir traït i induït a donar un cop de porta, però que t’ajuda a reflexionar i a entendre les coses quan les aigües han tornat al riu, tot i que penso que la Teresa no s’esforça gaire a reconduir-les. Com diu la Fàtima costa una mica de trobar amistats tant fortes, tot hi que ni han.
Fàtima, que vagin molt bé les vacances. Espero que tinguis temps per llegir a les hores xafogoses del dia però que puguis gaudir del meravellós paisatge del Pallars.
Mercè del fòrum de Vicens Ferreter em sembla perfecte tot i que jo de poesia no hi entenc res, però sempre m’agrada escoltar, me’n vaig uns dies a la platja i miraré de llegir els poemes que m’has enviat. Ens veiem el dia del sopar.
Dolors, en relació al fòrum sobre "Les dones i els dies" de G. Ferrater, no he pas enviat poemes. Ho faré quan decidim si el fem i quan. Llavors podrem aportar els poemes que volem comentar i si en falten jo mateixa els triaré, enviaré els textos per email o els portaré impresos.
ResponEliminaEn podem parlar el dia del sopar.
Bon dia,
ResponEliminaA mi també m'ha agradat "L'arbre de Judes". Si que el llenguatge és molt senzill, però és el mateix que fem servir quan parlem amb una amiga, oi?
El tema de la homosexualitat, és un tema una mica complicat: som molts oberts amb els de fora de casa, però quan toca als més propers, resulta que ja no ho veiem tan clar.... A mi, el que m'ha fet pensar molt es la postura de la mare: ni per un moment li passa pel cap que el seu fill pugui tenir una part de responsabilitat en la relació amb l'amic. (M'haureu de perdonar, però no tinc el llibre davant i no recordo com es diu ni l'amic, ni la mare del noi!). Ella dona per fet que el seu fill és una víctima. I jo penso que aquesta postura no es d'estimació. No pensa que l'Àlvar pot estar patint molt (que ja sé que no es el cas!), per no saber "sortir de l'armari"?
Referent a les amistats. Quan una amistat és realment sòlida, importa gaire la posició social? I més venint des de l'infantesa. El que si que penso es que de amistats, allò que es diu amistats, n'hi ha poques.
Núria, és veritat, no me n'havia adonat: la Sara considera que el seu fill és la víctima i no va més enllà en res ni es preocupa d'ella ni dels motius de gelosia de la seva filla, que és perquè se'n preocupi.
ResponEliminaI tal com està presentada Sara des del principi, aquesta reacció final és d'esperar. Ella no evoluciona.
La que no és coherent és que Teresa -que segons el que ens explica durant bona part de la novel.la- és una dona culta, oberta i civilitzada -que va més enllà de les aparences- no faci reflexionar a la seva amiga sobre la lleugeresa del seu judici i el que això comporta pel seu fill i per l'amic de l'ànima -o no, encara que sigui gai?-. L'obertura de mires i la cultura literària de Teresa no serveix de res a la novel.la, només per presumir-ne. I la novel.la s'acaba amb el sentiment de traició -falsa- que experimenta la Sara, la persona més superficial del relat-.
perquè el final ens diu que l'Andreu ha traït l'amistat de la Sara,
i prou. La Teresa intel.ligent -que és l'alter ego de l'autora, això és clar- li hauria de donar la volta fen assumir responsabilitats a la Sara a partir d'una reflexió ben feta. Jo trobo a faltar això.
Els bons amics s'haurien de dir les veritats, per ajudar-se a créixer, sense enfadar-se ni trencar, per això són bons amics, oi? Callar davant d'una ignorància o d'una injusticia no s'hi val quan parlem d'amistat sincera. Si oi?
A veure si hi ha mes gent del blog que hi digui la seva.
Si Mercè, a mi també m'agradaria que la Teresa fes reaccionar a la Sara! I fer-la reaccionar es obrir-li els ulls perquè vegi el "penco" que té de fill, i això requereix temps i molta mà esquerra.I jo ho plantejo d'una altra manera: La Sara es la més feble dels tres amics, en el sentit que es la més superficial; la que, per desgràcia seva, no li ha tocat gruar res del que ha fet i això fa que sigui una immadura, la que no té una bona relació amb el seu home, i s'obsessiona amb el fill. Per tant és la que més necessita un costat. I aquest costat és la Teresa, que ja farà la seva feina, però ha de deixar passar el període de "rebequeria".
ResponEliminaI el que consideraria molt important es que algú, la Teresa, li faci veure a la Sara que si hi ha una víctima és la filla. Que aquesta nena li fa falta estimació en dosis desmesurades....
I totalment d'acord en que els amics s'haurien de dir les veritats, però també han de saber trobar el moment, valorant molt la manera de ser de l'altre.
Totalment d'acord, Núria
ResponEliminaQuin intercanvi que ens hem muntat oi?. M'agrada molt.
ResponEliminaHem d'admetre que la novel.la enganxa. Segueixo, és clar:
D'acord amb tooooot el que dius, Núria.
Afegeixo: aquesta novel.la, hauria tingut més sentit, hauria aportat més, si la Teresa hagués CREAT el moment de dir-li a Sara el que sap sobre les causes de tot el que li passa, després de tants anys de confiança i condescendència. Ja són madures, ja ho poden fer, no són nenes de col.legi de monges que tenen secrets per ells soles. I aquest era el moment de fer-li veure, perquè el seu amic Andreu rep tot el despreci que comporta la superficialitat de la Sara.
Potser li falta un capítol a la novel.la i per mi seria aquest. Perquè l'esperança que em deixa de que "potser" la Teresa i el seu marit viatjaran a EEUU per veure l'Andreu, i pal.liar-li la injustícia, o que a la Sara li passarà el disgust -ja li passa una mica quan es compra el xal de cachemir de color clar- doncs, senzillament, és una perspectiva molt fluixa, una ocasió desaprofitada.
Ja sé que és difícil dir les veritats als que estimes, però per això llegim, per saber més sobre com podem viure amb més saviesa. I els escriptors s'han de mullar i han de provar de dir-ho.
Per mi la novel-la acabada així seria sobre el que és realment l'amistat que fa créixer a diferència de l'amistat de clan tancat que es protegeix de tot per mantenir-se estancat.
En Pere ja l'està llegint, per si en parlem el dia 12.