Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dissabte, 24 de desembre del 2011



Nit de pau i Bones Festes


Hem anat evolucionant, això és innegable, i va arribar un moment en el
qual, per muntar un pessebre, calia demanar un permís del municipi. Jo
vaig fer-ho de seguida, perquè m’agrada complir, i a mitjan novembre ja
havia cursat la sol·licitud. A primers de desembre se’m va presentar un inspector.
Era un jove amable, molt ben educat.
—Vinc per la qüestió del pessebre —em digué.
—Però si encara no l’he començat! —vaig respondre-li jo.
I ell m’explicà que precisament es tractava d’això, de prendre-s’ho amb temps;
perquè un cop armada l’escenografia, les correccions imposades per la normativa legal suposaven més molèsties.
—Si m’ho permet —afegí— donaré una ullada. On pensa muntar-lo?
Vaig ensenyar-li el pany de paret del menjador que serviria de fons. Després de
demanar-me autorització, va enretirar amb polidesa una butaca i una prestatgeria.
Va palpar el mur i el colpejà amb els artells. Tot seguit s’ajupí i va ressegir amb la mà tot el sòcol, de punta a punta.
—Que no pensa instal·lar-hi llums? —em preguntà.
—És clar que sí!
—Doncs en aquesta paret no hi ha cap endoll...
—No. Els tinc a la paret oposada.
—I com s’ho farà.
—Home! Tinc extensions amb sortides múltiples.
L’inspector va fer un gest de contrarietat. «Que no ha llegit l’opuscle que li va
enviar l’ajuntament?», volgué saber.
—Tot no, francament. Sóc pessebrista vell i moltes coses ja me les sé. Pensi que l’any seixanta-vuit vaig guanyar un tercer premi.
—Ha plogut molt des d’aleshores, amic meu, i hem tingut doloroses experiències.
Les extensions, en aquest cas, són rigorosament prohibides. En dies de
concentració familiar, amb tràfec de personal, és molt fàcil trepitjar fils que van
per terra. Les conseqüències poden ésser greus. L’any passat vam tenir cinc
incendis per aquesta causa, sense comptar (i jo crec que cal comptar-les) dues
electrocucions fatals.
—I jo què vol que hi faci?
—Té dues solucions. La més fàcil és canviar de paret...
—No, miri. Passa una cosa curiosa: en aquell pany de paret, la televisió funciona estupendament bé. I en aquesta que destino al pessebre, és un desastre. Deu haver-hi interferències (o què sé jo!), però la pantalla s’omple de ratlles i de tremolors. Ja comprendrà que en unes diades com aquestes no ens podem pas quedar sense televisor...
—Doncs haurà d’encarregar una instal·lació adequada (llegeixi l’opuscle, per
favor) i no intenti fer-ho vostè, perquè a la llista que li hem donat hi figura el nom de les úniques empreses autoritzades.
En casos així, la primera reacció meva és d’enfadament, però el jove va frenarme, amb unes maneres impecables. «Jo no hi tinc cap culpa», digué.
«Em limito a complir ordres i, en el fons, el meu desig és evitar-li possibles complicacions».
—Dispensi’m. No el volia molestar.
—Bé, no té importància. I ara anem per un altre problema. És dels qui hi posa riu, vostè?
—Sempre! Em sembla un element essencial...
—I d’on treu l’aigua?
—Del bany petit, la peça que hi ha aquí al costat mateix. Connecto un tub de
goma a l’aixeta del lavabo.
—Ui, no! És una pena que no hagi llegit les instruccions. Cal una conducció amb canonada del 8A (segons les normes DIN), connectada amb la presa d’aigua general. On la té, vostè?
—Al celobert.
—Doncs d’allí l’ha de treure, si no vol tenir disgustos. I el desguàs s’ha de fer
amb un acanalat d’Hidroplast-Setanta.
—Que també hi ha hagut desgràcies, amb l’aigua dels pessebres? —vaig
preguntar-li, amb una mordacitat mal continguda.
—Hi ha hagut vessaments, mulladers i reclamacions irades dels veïns dels pisos de sota, amb maldecaps jurídics que amarguen la convivència. La nostra feina és vetllar perquè tothom estigui content. Ah! I una altra cosa: si utilitza molsa, compri-la sintètica, perquè els ecologistes no ens deixen viure.
Em vaig quedar abatut, m’havia fugit de cop i volta el vaporós estat d’esperit
nadalenc.
—Ja hem acabat. Ho veu? —em digué el jove cordialment—. Semblava qui sap
què... Si em vol firmar aquest volant (és una simple comprovació de la meva
visita) no el molestaré més.
Quan ja el tenia al peu de la porta, vaig preguntar-li:
—I si canvio d’idea i no faig pessebre, no em passarà res?
—No. I ara! Però en aquest cas valia més no haver cursat la sol· licitud, perquè hi ha més feina per aturar els papers que no pas deixar-los que facin el seu curs.
Passat festes el vindrà a veure un altre inspector. Va pagar els drets de permís?
—No. Em donaven quinze dies de termini i m’he distret una mica. Pensava anar-hi demà de bon matí.
—Pagui, pagui. Li cobraran un recàrrec pel retard, però no és res de l’altre món.
En el mateix departament, demani un imprès per a l’anul·lació del permís
sol·licitat. Ompli’l i presenti’l de seguida. Quan vingui l’altre inspector, ensenyi-li
el comprovant i llestos. A la curta o a la llarga, li tornaran els diners...
Em devia notar una cara trista, perquè en anar-se’n em va estrènyer la mà
efusivament i em digué:
—Animi’s, home, animi’s! Si tot fos com això...
Des del replà, va girar-se i afegí:
—Bon Nadal i feliç Any Nou!
«Igualment», vaig respondre-li amb una veu desmaiada.

Jo ja ho tingut amb compte, us convido a visitar-lo. Dolors A

dimecres, 21 de desembre del 2011

BON NADAL !!!!

Últimament he estat fora de joc i em sap greu, però també m'anirà bé aquest parentesi. M'afegeixo a posar un poema de Nadal i a desitjar-vos a totes i a tots que passeu unes bones festes i un bon any!!

D'un roser a l'ombra,
d'un roser de Maig,
n'ha florit un Lliri
la nit de Nadal.

Bonica es la Rosa
més ho es lo Ram,
més ho es lo Lliri
que floreix tot l'any.


Les fulles són verdes,
lo calze n'es blanch,
la mel de son calze
n'es mel celestial.
Abelles que'l besen
són Angelets sants;
Angelets lo volen,
pastorets l'hauràn.
Los tres Reys arriben
sols per oloràl;
ja'n veuen la Verge
que'l va ab plors regant.
- ¿De què plorau, Verge,
de què plorau tant?
- Perletes de l'alba
lo solen rosar,
y, avuy, que es divendres,
són gotes de sanch.
Lliri que florexes
la nit de Nadal,
¡ay! allí al Calvari
¡còm t'esfullaràn!-

Bonica es la Rosa
més ho es lo Ram,
més ho es lo Lliri
que floreix tot l'any.



QUE TINGUEU UNES BONES FESTES!!!!!!!
Maria Godayol (lluna)
Hola amigues i amics!

Per Nadal no hi puc faltar
i molt menys en els poemes
gràcies Dolors per avisar
i als demés per aguantar
quatre paraules tan fleumes

Com veieu d'humor no en falta
un xic de temps potser sí
a l'hora de fer encabir
aquest joc entre tot l'altra

Amb l'entrada del nou any
vull posar tot mon afany
en tornar ser-ne company
de lectura intriga i engany

d'aquest joc interessant

BONES FESTES


I ARA L'ENDEVINALLA DEL POEMA

Alegrau-vos, pare Adam,
de la farariram,
que la Verge n'és partera,
lloat sia Déu!

¿ A on l'anirem a cercar,
de la fararirumfar?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la fararirumfà,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

divendres, 16 de desembre del 2011

Bones festes blogaires! Que sapigueu preservar-vos de l'excés de turrons i que trobeu temps per llegir, enmig dels aldarulls. mercè voltas

Els de casa      a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes    i ja enyoren demà.



Núria Llinàs

Quan anava a col-legi, ens feien aprendre un vers per Nadal, l'últim que vaig recitar varen ser dues estrofes d'un poema molt conegut. Sempre més l'he recordat i, al passar als anys, el dia de Nadal, quan a taula tot respira alegria, íntimament, l'he recordat.

Jo vull la taula parada
com el temps en què era nin,
a prop de la llar fumosa,
baix el sostre revellit.

Poseu en un cap de taula
la cadira del padrí,
i en l'altre cap la del pare,
i la de la mare al mig.

FELICES FESTES!!



Dolors A. ha dit

Quan hi anava jo, a l’escola, en recitava un que no sé com acaba perquè no ho recordo. Si algú el sap acabar l’hi agrairia:

De Nadal la gran diada
novament ens ha arribat
la taula ja és ben parada
i jo soc el convidat.

Veig pa blanc a la panera,
cassoles de macarrons,
un xampany que fa fal·lera,
capó rostit i torrons.


Qui ha escrit això? : ho pergunta la Dolors A

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel 
i tens desig d’una que, no enganya…


és que a través dels aires de la nit 
t’arriba aquell ressò de l’Establia 
de quan l’Infant naixia 
i s’elevava un càntic d’infinit

Lluís Mauri Sellés:
Per mi el Nadal és un tió ben encès, una neula sucada en cava i un vers recitat damunt d'una cadira. Per això he pensat que el millor que podia fer en un bloc com aquest era pujar a la cadira, posar-me vermell com un tomàquet i recitar:


Jo que sóc tan petitet
i de versos no en sé dir
m'imagino una família
a la que li agrada llegir.

La collada és eixerida
i, molts de llibres, vol descobrir.
Per això juguen amb lletres
en un bloc que és sublim.

Ara que s'acosten les festes,
ara que el Nadal ja és aquí,
us regalo aquestes curtes ratlles
per abellir-vos el destí.

Continuació

Fa un any que vam començar
a buscar autors i llibres,
i com deia algun autor
la lectura ens farà lliures.

Que trobeu bona lectura
per les festes celebrar
i si us plau...
busqueu un vers per poder recitar.

Una mica més:

Nadal és Bach i una actitud,
cançons tendres i calidesa
i escalfor per a tothom
i si aquesta benvolença ens fa a tots feliços
per què no l'actitud de Nadal tot l'any?

i encara més:

Per Nadal no hi puc faltar
i molt menys en els poemes
gràcies Dolors per avisar
i als demés per aguantar
quatre paraules tan fleumes

Com veieu d'humor no en falta
un xic de temps potser sí
a l'hora de fer encabir
aquest joc entre tot l'altra

Amb l'entrada del nou any
vull posar tot mon afany
en tornar ser-ne company
de lectura intriga i engany

d'aquest joc interessant





Bon Nadal i millor entrada d'any!

Xavier: Un altre poema de Nadal per endevinar-ne l'autor:


Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por

de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.



Bon Nadal! i que, seguint les paraules del Poeta,  l'Any Nou ens acosti al final de la nit del nostre poble.


I un petit trosset més del que és i hauria de ser aquests dies propers....

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem:"Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastor.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!

Malgrat no sóc gaire d'aquestes festes, desitjo de tot cor que sigueu ben feliços amb els vostres. I tant de bo l'any vinent sigui molt millor, i sobretot tingui més lectura!

Dolo.

dilluns, 12 de desembre del 2011

PROPOSTA A TRES QUARTS DE SET DE LA TARDA

De sobte, el plany prolongat i feixuc d'una sirena de barco va envair la finestra oberta i es va propagar per l'habitació en penombra -un lament d'una aflicció infinita, obscura, imperiosa, negre com una gola de llop, llis com un llom de balena i gràvid de totes les passions de les marees, del record de viatges innúmers, de les alegries i de les humiliacions: el crit de la mar. Plena de resplendor i de la follia de la nit, la sirena tronava portant del lluny, de l'exànim centre del mar, la seva set pel nèctar obscur de la petita estança.

Amb una mirada furtiva a la finestra il·luminada de la garita del vigilant, es van endinsar sigil·losament en la foresta densa, obra de l'home. Gairebé no hi havia lloc per posar els peus. Es van agafar fort les mans i van penetrar una espessor vegetal que els arribava a l'espatlla, apartant tiges de roser plenes d'espines i trepitjant, al passar, les flors fins que van sortir a un racó del jardí ocupat per arbres i plantes tropicals, un laberint exuberant d'orquídies i plataners, d'arbres de cautxú i de tota mena de palmeres.

.... I ELS POSSIBLES AUTORS SÓN:

Yasunari Kawabata, Yukio Mishima, Osamu Hashimoto, Haruki Murakami, Roh Ogura

dissabte, 10 de desembre del 2011

Proposta, gairebé a dos quarts de quatre...

Era una masia de bona aparença. Per les portes obertes dels estables es veien els cavalls destinats a les feines del camp que menjaven tranquil·lament en unes menjadores noves. Al llarg dels cossos de l’edifici s’estenia un ample femer coronat per un halo tebi, i entre les gallines i els galls dindis picotejaven cinc o sis paons, luxe dels corrals de la regió de Caux. La cleda era llarga; la granja, alta, amb les parets llises com la mà. Sota el cobert hi havia dos xarrets grans i quatre carros, amb les corresponents xurriaques, els collars i els guarniments complets, el peluix de la llana dels quals s’emplenava de la pols fina que queia dels graners.


 ...........


Jo t’ho hauria donat tot, m’ho hauria venut tot, hauria treballat amb els meus dits, hauria demanat caritat pels caminals, tot per un somriure, per un esguard, per sentir-te dir “gràcies”! I tu et quedes tranquil·lament a la butaca, com si no m’haguessis fet sofrir prou. Sense tu, ho saps?, hauria pogut viure feliç. Qui et feia venir? Una aposta? I, tot i això, m’estimaves, almenys així ho deies... I fins fa un moment encara... Ah, més hauria valgut que m’haguessis tret! Tinc les mans calentes de les teves besades i veig aquí a la catifa el lloc on em juraves agenollat que m’estimaries eternament. M’ho has fet creure. M’has arrossegat dos anys entres somnis magnífics i suaus!... I dels nostres projectes de viatge, te’n recordes? Oh, la teva lletra, la teva lletra! M’estripà el cor! I després, quan torno a venir a veure’t, suplicant i plena de tendresa per tal d’implorar-te un socors que podria atorgar un desconegut, tu que ets ric i lliure i feliç, me’l refuses perquè et costaria tres mil francs!


................. 


Possibles autors: Alexandre Dumas, Virginia Woolf, Johann Wolfgang Goethe, Gustave Flaubert, Lev Nikolàievitx Tolstoi

dilluns, 5 de desembre del 2011

 
Nova proposta a dos quarts de deu del vespre

Sedueix el teu gos. Això mateix, posa-li el trosset de formatge davant del nas, ara amaga-li fins que s’assegui. A poc a poc, a poc a poc...Sííí! Bingo! Ara dóna-li el premi de seguida. Ja ho té. Te n’has sortit. Aquesta vegada en només cinc coma dos segons. Redéu, aquets parell són molt ràpids! Un equip fantàstic._Els gossos panteixaven. Els humans també. 
***
Van continuar parlant tranquil·lament entre ells, meditant com s’ho podien fer per calmar aquell neguit moral que sentien. Si ho haguessin sabut abans. Si algú els ho hagués advertit. Si haguessin sabut que les seves vides estaven en perill. Sí, sí, sí. Ja ho veieu, segons ells jo els hauria hagut de proporcionar aquella informació, les raons, els motius pels quals era una bona idea fer o no fer la visita. Però, ¿com s’atrevien a fer-me responsable a mi dels seus dilemes morals? Eren ells mateixos els qui haurien hagut de prendre la iniciativa i informar-se millor.

Possibles autors: Javier Sierra, Camilla Lackberg, Isabel Allende, Amy Tan, Paul Auster

diumenge, 4 de desembre del 2011

LA PROPOSTA DEL DIUMENGE (8 del matí)

Ja s'havia tret l'abric i ara s'ajustava la corbata davant del mirall, amb un gest distret, un xic precipitat, una mica insegur, com si el posat seriós de l'ajudant de cambra l'incomodés; feia pensar en aquells homes que no paren gairebé esment en la indumentària, es muden amb presses, i després s'estan tota la vetllada ajustant el corbatí que no para de moure's de lloc. Bo i mirant-me a través del mirall, em va fer un somriure tendre, amb galanteria, com si em volgués dir: "Sí, ja ho sé, estàs maquíssima. Potser ets la més maca de totes. Però això, per desgràcia, no et servirà de res. Es tracta d'una cosa ben diferent....".


Me'n vaig adonar just en el moment en que va sortir-me al encontre en un pont, després del setge. Tal com sona. Ara ja ho he dit en veu alta i, fixa't, no passa res. Tu ets aquí, a Roma, ajagut al llit d'una cambra d'hotel, fumem com xemeneies cigarrets americans, de la cafetera n'arriba l'olor del cafè, aviat es farà de dia, et recolzes damunt l'avantbraç i em mires. Blens de cabells amb brillantina et cauen sobre el front. I esperes que continuï parlant. Quins tombs tan meravellosos que dóna la vida. En fi, després del setge creuava un pont i de sobte vaig trobar-m'hi el meu home. Això és tot. Ni més ni menys.

POSSIBLES AUTORS:

Franz Kafka, Witold Gombrowicz, Elias Canetti, Sándor Márai, Czeslau Milosz.....

dijous, 1 de desembre del 2011

Proposta a les 9 del vespre

Totes les peces sense obrar, tallades per a futurs instruments, lluïen les seves aigües, oloroses, i entremig hi passava l'aire, assecant-les a poc a poc, amb el seu germà, el temps. Ho havia après ja del pare, mai no feia servir una fusta que no fos tallada de 5 anys. De bon avet de les muntanyes i d'erable, d'arbres on havien niat els ocells. On el vent havia cantat -com després ho faria l'arquet.

..........................

L'acompanyament callà: havia d'acabar el violí tot sol i ho va fer amb suavitat i plenitud. L'artista tenia els ulls tancats i així romanien encara quan la vibració emmudí. Ara -pensà, en un llampec- vindria el xàfec d'aplaudiments que l'havia acompanyat des del seu primer concert, als 12 anys. Ara en tenia 26.


Possible autor/autora: Emili Rosales, M. Dolors Orriols i Monset, Antoni Dalmases, M. Àngels Anglada, Gemma Lienas ..........