Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.
Núria Llinàs
Quan anava a col-legi, ens feien aprendre un vers per Nadal, l'últim que vaig recitar varen ser dues estrofes d'un poema molt conegut. Sempre més l'he recordat i, al passar als anys, el dia de Nadal, quan a taula tot respira alegria, íntimament, l'he recordat.
Jo vull la taula parada
com el temps en què era nin,
a prop de la llar fumosa,
baix el sostre revellit.
Poseu en un cap de taula
la cadira del padrí,
i en l'altre cap la del pare,
i la de la mare al mig.
FELICES FESTES!!
Dolors A. ha dit
Qui ha escrit això? : ho pergunta la Dolors A
i tens desig d’una que, no enganya…
és que a través dels aires de la nit
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit
Lluís Mauri Sellés:
Per mi el Nadal és un tió ben encès, una neula sucada en cava i un vers recitat damunt d'una cadira. Per això he pensat que el millor que podia fer en un bloc com aquest era pujar a la cadira, posar-me vermell com un tomàquet i recitar:
i de versos no en sé dir
a la que li agrada llegir.
Per això juguen amb lletres
ara que el Nadal ja és aquí,
us regalo aquestes curtes ratlles
Continuació
Fa un any que vam començar
a buscar autors i llibres,
i com deia algun autor
la lectura ens farà lliures.
Que trobeu bona lectura
per les festes celebrar
i si us plau...
busqueu un vers per poder recitar.
Una mica més:
Nadal és Bach i una actitud,
cançons tendres i calidesa
i escalfor per a tothom
i si aquesta benvolença ens fa a tots feliços
per què no l'actitud de Nadal tot l'any?
i encara més:
Per Nadal no hi puc faltar
i molt menys en els poemes
gràcies Dolors per avisar
i als demés per aguantar
quatre paraules tan fleumes
Com veieu d'humor no en falta
un xic de temps potser sí
a l'hora de fer encabir
aquest joc entre tot l'altra
Amb l'entrada del nou any
vull posar tot mon afany
en tornar ser-ne company
de lectura intriga i engany
d'aquest joc interessant
Bon Nadal i millor entrada d'any!
Xavier: Un altre poema de Nadal per endevinar-ne l'autor:
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
Bon Nadal! i que, seguint les paraules del Poeta, l'Any Nou ens acosti al final de la nit del nostre poble.
I un petit trosset més del que és i hauria de ser aquests dies propers....
amorosint el baladreig raspós,
i diguem:"Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastor.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,i l'orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!
Bé per no perdre el ritme: Joan Salvat Papasseit?
ResponEliminaUnes bones festes a tots!
El comentari de la Núria anava per la Mercè Voltes.
ResponEliminaSi voleu fer una proposta i que els altres puguem opinar, s’ha d’entrar a comentaris, llavors a sota els escrits hi surt un llapis clicar sobre el llapis i pots afegir el teu text. Així els veurem tots. En fer el comentari s'ha d'anomenar a qui va dirigit.
Segueixo el poema de la Mercè.
ResponEliminaDemà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Núria, el teu poema és d'Angel Gimerà?
ResponEliminaNúria i Dolors, i tant i tant! És NADAL de Joan Salvat Papasseit
ResponEliminaSabia que ja el sabíeu però és que és tan bonic que l'havia de posar, com més va més m'agrada Salvat Papasseït, i que tu Dolors l'hagis acabat em fa molt feliç. Gràcies, és un plaer estar amb vosaltres.
Dolors A. És del Poema de Nadal de Segarra, oi?
Núria. El teu poema sembla de Tomàs Garcès però també sembla popular, o sigui sense autoria explícita perquè hi ha formes, com les dels dos primers versos que ho són. Si fos així el podríem acabar nosaltres aquestes festes...
Hola,
ResponEliminaSí, Dolors, el meu poema és "Nit de Nadal" d'Angel Guimerà.
Mercè, el meu poema no és de Tomàs Garcés, però en Xavier el va conèixer personalment i, a casa, en tenim un llibre de poemes dedicat. Com a curiositat et diré que, tenim un roser qu'es diu Tomàs Garcés.
No Mercè el meu poema no és de Segarra, i acaba així:
ResponEliminaSi ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.
L'idea de començar un poema i anar-hi afegint estrofes també podría ser interesant, us hi veieu am cor? Mercé comença tu.
Lluís, Maria...ens teniu molt oblidats i coneixem les vostres aptituds com a poetes, aporteu algun poema al joc que aquests dies el tenim molt nadalenc
ResponEliminaNo, Dolors, no. Jo aig un seguiment silenciós de tot el bloc i, amatent a la crida, acabo de fer la meva modesta aportació. Això si, sense donar-vos gaire feina, car no heu de reconèixer l'autor de les, parafrasejant Salvador Espriu, ratlle curtes que he afegit a l'entrada.
ResponEliminaLluís Mauri. Oh! gràcies per un poema fet a mida. Això és de luxe. Bon Nadal.
ResponEliminaNúria: havia confós la signatura i hem referia al poema desconegut que ara m'adono que l'ha posat la Dolors A. És el que comença:
"De Nadal la gran diada..."
A TOTS I A TOTES Podríem anar seguint el poema que ha començat en Lluís Mauri. Ideal, oi? Ell haurà iniciat el nostre poema col·lectiu. TOT ENCAIXA EN AQUEST BLOG
A veure si això que escrit pot ser la continuació del vers com proposava la Mercè: (que em disculpi en Lluís):
ResponEliminaFa un any que vam començar
a buscar autors i llibres,
i com deia algun autor
la lectura ens farà lliures.
Que trobeu bona lectura
per les festes celebrar
i si us plau...
busqueu un vers per poder recitar.
Apostlofant com dirien al Crackòvia :-D
ResponEliminaUna molt bona continuació, Dolors.
No, si encara podrem presentar un poema col·laboratiu al proper Abril Poètic de la Biblioteca, tu! :-D
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDolors A,
ResponEliminaEl poema que demanes qui l'ha escrit és de Joana Raspall.
Hola, escric en el missatge la meva aportació al poema col·lectiu, Lluís ja el traslladaràs.
ResponEliminaNadal és Bach i una actitud,
cançons tendres i calidesa
i escalfor per a tothom
i si aquesta benvolença ens fa a tots feliços
per què no l'actitud de Nadal tot l'any?
Si Xavier, el poema és de Joana Raspall.
ResponEliminaXavier, La teva felicitació és "Mira com vinc" de Salvador Espriu. Preciosa, de les que m'agraden més. Feia nadals que no la tenia present i me l'has recordada.
ResponEliminaTinc un segon i entro a saludar. Us acabo de deixar una part del meu poema preferit. Una abraçada. Dolo.
ResponEliminaMercè,
ResponEliminaefectivament, és "Prec de Nadal" d'Espriu, conegut popularment pel seu primer vers. És part del recull "El caminant i el mur", que també inclou les magnífiques "Cançons de la roda del temps", tan ben musicades i cantades per Raimon.
Dolo, És de Joan Maria de Segarra?
ResponEliminaHola!
ResponEliminaEstic d'acord amb la Dolors, és el Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra, oi Dolo?
Oi! oi!
ResponEliminaCom m'agrada, però em fa recordar massa temps enrere. Bé família, com que no m'ha tocat pas la loteria i no puc deixar de treballar, seguirem llevant-nos ben d'hora, ben d'hora com diu el nostrat Guardiola i tirarem el país endavant. De moment això. Una abraçada i molt bones festes!
Dolo
Quin marxa porteu!
ResponEliminaI quin ambient de Nadal més càlid!
Semblem els ocellets d'en Pau Casal, que:
"Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més joiosa
els ocellets cantant
a despertar-lo van
amb sa veu melindrosa"
Ben trobada Maria.
ResponEliminaUs deixo un conte, i us convido a que vingueu a visitar el meu pessebre.