I POTSER LA DARRERA PROPOSTA D’AQUEST CURS....

Tot just feia un mes que havia entrat a treballar a la fàbrica i que l’havia esperada a l’hora de sortir. Li havia portat un poema. A partir d’aquell dia, cada tarda li’n portava un. Eren rodolins i li feien gràcia. Un dia li va regalar un dibuix de la seva cara, ben bé la seva mateixa cara, però amb els cabells deixats anar. Ella sempre els duia recollits, però ell l’havia dibuixada amb els cabells deixats anar i semblava, mirant aquell dibuix, que haguessin tingut alguna intimitat. Va amagar-lo al fons de tot de l’armari perquè ningú no el veiés i pogués pensar una cosa que no era.


Va dibuixar unes roselles i, més enllà, uns botons d’or; a peu de bosc una mata de romaní florit. Va aclucar els ulls i va intentar distingir el cant del rossinyol del cant de la merla; va sentir un reietó i, quan s’acostava al rec, va escoltar els tòtils i les granotes. Va dibuixar una branca d’heura arrapada a una roca i va collir unes violetes que es va posar al trau de la brusa. Tot el matí va estar regalant-se en els pensaments del seu amor. Va dibuixar per a ell, va caminar per a ell, va reposar per a ell i va somriure per a ell, i, si ell l’hagués vista, s’hauria adonat que per a ell es tornava més bonica.

POSSIBLES AUTORES:

Sílvia Soler, Maria Mercè Roca, Àngels Gardella, Núria Esponellà, Maria Barbal, Assumpció Canatalozella.....

NOVA PROPOSTA......

A dos quarts de set al carrer de la Carretera de la Bordeta ja hi havia força animació, tot i que encara no semblava que fos de dia. Del cel no baixava més que fosca. Feia fred. El terra era moll com si l'acabessin de regar, a conseqüència d'aquella humitat capoladora d'ossos que, amb molta freqüència, envaeix Barcelona. Sense l'enllumenat públic, i els llums dels semàfors i els vehicles, hauria costat veure-s'hi. Aviat, però, la lletosa claror de l'alba va escampar-se i entre tristos grisos de cendra va néixer un matí apagat i rúfol, senyal que l'insòlit bon temps d'aquella setmana s'havia acabat.



Trucà a la porta. No va contestar ningú. Tornà a intentar-ho colpejant amb més força, però fou debades. Aleshores va provar si era obert i la porta va cedir. El que veié la féu recular d'esma, horroritzada, al mateix temps que feia un crit d'esglai




Qui serà l'autor? Joan Barril, Xavier Bru de Sala, Sebastià Alzamora, Helena Valentí, Montserrat Roig, Antoni Pladevall i Arumí, Carme Riera, Teresa Pamies, Jaume Cabré......

Entro aquest text el 2 de juny:

La meva vida no existeix, preciós. La meva vida és ara mateix. La meva vida, per a tu, comença quan ens hem saludat davant la paret del cementiri i acabarà quan ens separem. Aquesta és la meva vida, visc el moment. El futur no existeix i el passat l'esborro cada dia quan vaig a dormir.


Et van fer callar, agafant-te els cabells i obligant-te a mirar la seva imatge i, en el teu deliri, vas veure un ximplet disfressat de Verge de Fàtima, com ells, amb el carnet del club a la boca, i la mateixa mirada fanàtica, com si tu també et pensessis que havies nascut per salvar la humanitat per fer els homes més bons i més savis i aspiressis a veure els teus lectors humiliats als teus peus.


Possibles  autors: Jordi Cabré, Eduard Màrquez, Francesc Serés, Andreu Martin, Manel Ballart,
Xavier Moret.

Ostres! a mi aixó no em va bé.
És figures de calidoscopi?