A veure qui l'encerta

Alça el cap i el mou a banda i banda. Sembla que rumïi, com si en encetar el nou dia es preguntés què ha de fer, per on ha de començar, cap on li convé anar. Fa dies que no camina gaire i la fresca d’aquesta albada li desperta el desig d’explorar regions que no sol visitar. Torna a mirar a banda i banda i no s’acaba de decidir. Es massa fosc encara i l’aire no és prou calent. De moment no pren cap determini, deixa passar el temps per davant dels ulls impàvids.

Costa reproduir el passat sense fer trampes. No vull dir les fites solemnes, sinó la lletra petita, com si l’acte banal de fer el cafè o posar-se els sostens només es fes per fer el cafè o per posar-se els sostens. No. Ella feia el cafè d’una manera que volia dir: Aquesta és la meva imatge, en cada un dels meus gestos hi sóc tota.

Autors: Emili Teixidó, Josep Mª Espinàs, Sebastià Alzamora, Ramon Solsona, Pere Calders, Jordi Cabré

I ARA UNA DE FÀCIL...

El vaig deixar amb la paraula a la boca i me'n vaig anar cap al bany amb les dues galledes. El bany era un tros de terra voltada de llates fent rotllana, més baixes que una persona, i si el que es rentava no s'ajupia una mica, se li veia el cap des de fora. Una cortina de sacs tapava l'entrada i tot al voltant, arrapada a les llates, hi creixia una herba de fulla fina. A l'estiu anava molt bé poder-se tirar aigua al damunt per quedar net i per refrescar-se una mica.

Vaig tornar al llit embolicada amb la tovallola però abans de ficar-m'hi vaig agafar el vestit que havia deixat damunt d'una cadira i el vaig anar a penjar. Hi havia tot de granets escampats pel llençol i els vaig començar a espolsar mig d'esma. Me'n van caure uns quants a terra i molts saltaven i tornaven a quedar-se damunt del llençol; n'hi havia que s'amagaven per entre els plecs. Vaig agafar un paper de sobre la tauleta, vaig fer una paperina i els vaig anar recollint. Primer els del llit. Després, els de terra, agenollada. Semblaven anissos...

QUI ÉS L'AUTORA:

Maria Mercè Roca, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal.....

PROPOSTA PEL CAP DE SETMANA......

De sobte, la bombeta de vint-i-cinc protegida per un pàmpol que penjava del sostre llampurnejà i es quedà encesa amb una claror somorta, com solia passar quan tornava la llum. Apagà l'espelma mig amagada entre el bassal de cera enterca. Es va posar la bata al damunt de la camisa de dormir i va sortir de l'habitació. Va fer giravoltar l'interruptor de llacet per apagar el llum del menjador, el de la cuina, el del passadís.




I es van mirar. Ell es descordà dos botons de l'armilla que l'oprimia. Ella es fregà un ull amb molt de compte de no malmetre la resta de la pintura que havia deixat un dia ple d'agitacions inesperades. Els anys no perdonen. Ell es va aixecar i posà en marxa el gramòfon; després d'uns quants espetecs començà de sonar una simfonia de Schubert; la que havia après a escoltar al costat dels papàs en moments solemnes.




QUI HO HA ESCRIT?...... Mercè Ivarz, Quim Monzó, Carme Riera, Sílvia Alcàntara, M. Mercè Roca, Emili Rosales, Alfred Bosch, Emili Teixidor.............

UNA NOVA PROPOSTA

M'ho va explicar temps després d'estar ingressat per commoció cerebral i fractura de costelles a conseqüència de la caiguda a l'escala. Ens hem fet amics. Ha trigat a deixar-me llegir el què havia escrit el dia que ens va veure per primer cop. No me'n vaig riure pas, com ell temia, sé que m'ha salvat la vida, d'una forma certament original.Però em sembla que fa veure que, de l'actuació clau, no se'n recorda. Trobo elogiosa la descripció que fa de mi; a més, diu en mitja pàgina allò que jo segurament hauria necessitat anys per entendre.

Ell és un jove molt moré de pell, de negres cabells llisos. No gaire alt, prim. Devia anar vestit, samarreta i pantalons, com la majoria de persones de la seva edat, però jo no recordo gens què portava posat; del que estic segur és que no duia cap bossa o cartera o objecte visible. Tan sols el diari, fins que va deixar-lo esmunyir i va caure al terra del vagó, a frec de les meves sabates.


POSSIBLES AUTORS:

Carme Riera, Maria Barbal, Silvia Alcàntara, Anna Tortajada, Àngels Gardella, Sílvia Soler....

De quina obra es tracta?

No havia tornat a un cementiri, des que enterrà son pare, cinc anys després de la mort de la mare. Ja era un adolescent que repetia els vells rituals sense fer-se preguntes. Hauria dit que havia perdut la innocència. Aquella ingenuïtat que, en recordar-la, podia semblar-li deliciosa o perversa. S’havia endurit o, simplement, s’ocultava rere una cuirassa protectora.  No va vessar una llàgrima per l’home que mai no li permeté manifestar les emocions. Es comportà com s’imaginava que l’altre hauria volgut.

***

 Va conduir amb un sentiment estrany. Tenia un nus a l’estómac, que justificà dient-se que tot anava molt de pressa. Sortí cap a la carretera principal, sense adonar-se que s’encreuava amb un altra cotxe. En aquella hora, no hi havia gaire trànsit. Li hauria hagut de resultar familiar, però  ni va veure’l. El conduïa una dona amb aspecte resolt. Rere la delicadesa d’un físic jovenívol, s’hi endevinava la determinació. Quan va veure’l, un rampell d’ira va travessar-li la mirada. Amb una maniobra ràpida, girà el cotxe a la mateixa carretera, just en direcció contrària al camí d’entrada al poble. Si ell en sortia, estava disposada a seguir-lo.

Possibles autores: Imma Monsó, Maria de la Pau Gener, Carme Riera, Roser Caminals, Àngels Moreno

NOVA ENTRADA...

Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aquí arròs, allí garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat, a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges... no estaven pas mai buits. Els negociant a l'engròs venien a comprar. A la llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a les butxaques, i escoltava pacienment, tot fumant i amb els ulls mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.


L'endemà em vaig llevar tard. Vaig obrir una mica el portaló perquè entrés aire i llum, i, posant-me devant d'aquell mirall que multiplicava les fesomies, vaig començar a pentinar-me. L'aire humit m'havia descaragolat els rulls. Els cabells se m'havien tornat flonjos i pastosos. Vaig lligar-me'ls, a part, en dues catanyetes a cada cantó de cap, i de la mata més grossa en vaig fer una trena, que em penjava per darrera, ornamentada al capdevall amb un llacet.


POSSIBLES AUTORS:

Salvador Galmés, Josep Roig i Raventós, Frederic Soler "Pitarra", Joaquim Ruyra, Victor Català....