El vaig deixar amb la paraula a la boca i me'n vaig anar cap al bany amb les dues galledes. El bany era un tros de terra voltada de llates fent rotllana, més baixes que una persona, i si el que es rentava no s'ajupia una mica, se li veia el cap des de fora. Una cortina de sacs tapava l'entrada i tot al voltant, arrapada a les llates, hi creixia una herba de fulla fina. A l'estiu anava molt bé poder-se tirar aigua al damunt per quedar net i per refrescar-se una mica.
Vaig tornar al llit embolicada amb la tovallola però abans de ficar-m'hi vaig agafar el vestit que havia deixat damunt d'una cadira i el vaig anar a penjar. Hi havia tot de granets escampats pel llençol i els vaig començar a espolsar mig d'esma. Me'n van caure uns quants a terra i molts saltaven i tornaven a quedar-se damunt del llençol; n'hi havia que s'amagaven per entre els plecs. Vaig agafar un paper de sobre la tauleta, vaig fer una paperina i els vaig anar recollint. Primer els del llit. Després, els de terra, agenollada. Semblaven anissos...
QUI ÉS L'AUTORA:
Maria Mercè Roca, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal.....
Bé el comodí de si és dona ja no cal, farem el de és viva encara?
ResponEliminaA veure si s'anima més la gent que aixó semblarà un partit de tennis!!
Bona tarda,
ResponEliminaL'autora ja és morta.
(...i comença el primer set!)
Vinga.
ResponEliminaAvui que hi puc entrar, si em deixeu, us recolliré les pilotes.
Bé, jo crec que aquest paràgrafs els he llegit.
Pregunto:
Són escrits de la Mercè Rodoreda?
jugarem a dobles
ResponEliminaÉs de la Montserrat Roig?
On us havieu ficat noies? Ens heu deixat aquests dies a la Núria i a mi soles!!
ResponEliminaBé una altre aposta, és La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda?
No he pogut entrar fins avui.Us llegeixo des de St. Petersburg. Ja sabeu, l'agulla daurada... Encara no he pogut mirar les fotos de la ruta. Per cert, la Maria Nunes està molt contenta d'haver conegut el grup, i la llangonissa, tant ella com els seus fills la van trobar boníssima. Quan vulguem hi podem tornar...
ResponEliminaAl text. Sembla Rodoreda perque és sinestètic però com que no puc consultar pregunto: és Montserrat Roig?
La setamana vinent ja podré entrar amb normalitat.
Hola a totes,
ResponEliminaAixò ja s'anima! Perfecte...
Anem per ordre:
Maria: És de la Rodoreda.
Dolors i Mercè: No potser de la Montserrat Roig.
Lluna: No és "La plaça del Diamant".
Hola noies, Jo també i per diverses raons he estat desconectada quasi tota la setmana.
ResponEliminaSabent ja que és de la Mercè Rodoreda, a mi em sembla que són un paràgrafs de "El carrer de les Camèlies". A veure si l'encerto
Bona nit,
ResponEliminaJa soc a casa am síndrome d'abstinència, faré una aposta, després començaré a investigar. És Mirall trencat?
Bon dia tothom!
ResponEliminaFa alegria veure-hi moviment!
Carme: L'has encertat!, és "El carrar de les Camèlies".
Dolors: Benvinguda a Taradell, i al jóc. Ja veus que no potser "Mirall trencat".
Quan varem fer la ruta literària de la Rodoreda, vaig tornar a llegir "La plaça del Diamant", que la vaig disfrutar moltíssim i em vaig quedar amb més ganes de Rodoreda, i d'aquí, que repassant els llibre que tinc a casa, em decantés per "El carrer de les Camèlies".
Vinga Carme, ara et toca a tú!
Bona nit a tothom,
ResponEliminaAcabo de veure que l'he encertat i us demano que em doneu fins demà el vespre de marge per posar el meu text.
Núria, jo també feia poc que m'havia rellegit "El carrer de les Càmèlies".