Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dilluns, 2 de maig del 2011

NOVA ENTRADA...

Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aquí arròs, allí garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat, a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges... no estaven pas mai buits. Els negociant a l'engròs venien a comprar. A la llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a les butxaques, i escoltava pacienment, tot fumant i amb els ulls mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.


L'endemà em vaig llevar tard. Vaig obrir una mica el portaló perquè entrés aire i llum, i, posant-me devant d'aquell mirall que multiplicava les fesomies, vaig començar a pentinar-me. L'aire humit m'havia descaragolat els rulls. Els cabells se m'havien tornat flonjos i pastosos. Vaig lligar-me'ls, a part, en dues catanyetes a cada cantó de cap, i de la mata més grossa en vaig fer una trena, que em penjava per darrera, ornamentada al capdevall amb un llacet.


POSSIBLES AUTORS:

Salvador Galmés, Josep Roig i Raventós, Frederic Soler "Pitarra", Joaquim Ruyra, Victor Català....

13 comentaris:

  1. Lluna2 de maig del 2011, a les 16:01

    Hola Núria, és una dona l'autora?

    ResponElimina
  2. Núria Llinàs2 de maig del 2011, a les 17:28

    Hola Lluna! L'autor de l'obra no és una dona.

    ResponElimina
  3. Dolors A2 de maig del 2011, a les 22:08

    L'autor es diu Joaquim?

    ResponElimina
  4. Núria Llinàs2 de maig del 2011, a les 22:33

    Hola Dolors! Sí, l'autor és diu Joaquim.

    ResponElimina
  5. Imma2 de maig del 2011, a les 22:45

    Bona nit,

    L'obra és del 1919?

    ResponElimina
  6. Carme Farré2 de maig del 2011, a les 22:50

    Hola, bona nit a tots i totes.
    Núria, Ara que ja sabem que l'autor és en Joaquim Ruyra, pot ser que aquests dos paràgrafs siguin de la seva novel·la "Les coses benignes"?

    ResponElimina
  7. Núria Llinàs3 de maig del 2011, a les 8:47

    Hola, bon dia a tothom!

    Imma: L'obra no és del 1919.

    Carme: No és "Les coses benignes".

    Em sap greu (o no?), però heu de seguir buscant!

    ResponElimina
  8. Dolors A3 de maig del 2011, a les 12:39

    Bon dia,

    L'obra és del 1920?

    ResponElimina
  9. Lluna3 de maig del 2011, a les 13:49

    L'obra és "Marines i boscatges!?

    ResponElimina
  10. Núria Llinàs3 de maig del 2011, a les 14:14

    Hola! A veure: l'obra no és del 1920.

    Per altra banda, Lluna, l'obra forma part del recull "Marines i boscatges", però és prou rellevant dins l'obra de Ruyra, com per especificar el nom concret de l'obra. No puc dir res mes!

    ResponElimina
  11. Dolors A3 de maig del 2011, a les 20:19

    Bona nit,

    És El rem de trenta-quatre? Si és així fa uns anys varem anar a la l'ermita del Vilar de Blanes on hi ha una rèplica del rem de 34 pams.Un exvot de categoria.

    ResponElimina
  12. Núria Llinàs3 de maig del 2011, a les 21:25

    Bona nit Dolors! L'has encertat! És el rem de trenta-quatre. Per a mi aquesta obra té un significat molt especial, perquè el meu avi era fill de Blanes i coneixia en Ruyra, i tota la seva obra li era molt propera i en especial l'ermita del Vilar.
    Si no l'heu llegit, aprofiteu i llegiu-la. És molt curteta, però val la pena. Opino que,"El rem de trenta-quatre" i "Jacobé", és el millor de Ruyra.
    Vinga Dolors! Ja pots fer una nova entrada.

    ResponElimina
  13. Maria S. R.3 de maig del 2011, a les 23:44

    Hola a tothom!
    Només és per dir-vos, que és segur que no vindré a la ruta literària, perquè demà marxo cap a Sevilla i el dia 8 encare hi seré.

    Que us divertiu. Suposo que serà prou interessant. Ja me'n fareu cinc cèntims...

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)