Per qui tingui temps de llegir-lo abans del sopar
"UNA BENEDICCIÓ" de Toni Morrison, premi nòbel de literatura l'any 1993.
És una escriptora negra de 82 anys que ha lluitat sempre pels drets civils.
Resum del llibre:
Una sèrie de mirades femenines contraposades ens traslladen al segle
XVII, quan el tràfic transatlàntic d'esclaus només acabava de néixer i
el sol fèrtil nord-americà començava a fer germinar l'odi racial.
Florens, venuda a un comerciant holandès a canvi d'un deute pendent,
busca consol als braços de Lina, una criada veterana de la casa on
treballa i, més endavant, als d'un enigmàtic ferrer africà. La
benedicció és, per un costat, una exploració de tot allò que s'amaga
sota la superfície de l'esclavisme quan aquest encara no anava lligat a
la raça i, per l'altra, la història d'una mare que es desprèn de la seva
filla per tal de salvar-la, i d'una filla que tal vegada mai no perdoni
aquest abandó.
Ja s 'ha apuntat tothom al sopar? Maries que hi dieu?
ResponEliminaLa Fàtima s'hi apunta i la Maria Godayol també. Apunteu-hi també la Mª Dolors Izquierdo.
EliminaMolt be com més serem més riurem :
EliminaEstic molt contenta !
ResponEliminaEls diaris El Punt-Avui i l'Ara, publiquen avui, 6 de juliol la meva "Carta oberta a Sanchez Camacho i A. Ribera"
pàgs. 22 i 30, respectivament. Ho celebrarem el dia del sopar.
Que be Mercè, felicitats
ResponEliminaLa meva amiga, Anna Castany, no podrà venir al sopar del dia 12, però està molt engrescada a participar al Joc de Lectura!
ResponEliminaVolia demanar si tots els que volen venir al sopar, consten a la llista. M'agradaria saber-ho per poder començar a fer el plantejament de la taula, cadires i totes aquestes coses.... Penseu que estan anunciant plujes per dimecres, dijous i divendres, i hem de tenir preparada la opció de fer-ho a dintre. Agraïria que el dimecres poguéssim tenir la llista completa. Gràcies!!
Així doncs quedem qu'ens veurem el divendres!!
Nenes, a ElPeriodico d'avui 10, un altre article meu sobre els polítics a "Entretodos". M'he empassat el suero de la veritat i sembla que agrada...se'n preparen d'altres. Com que faig vacances del taller de poesia, vaig escrivint articles que ens expliquen a tots i em quedo tan relaxada...
ResponEliminaAra acabo d'enviar a ElPeriodico un article molt breu i divertit on també hi sortiu vosaltres molt guapes. Sino l'han publicat abans del sopar, en portaré fotocòpies i el llegirem. Misteri!
ResponEliminaMolt bé Mercè, un ingredient que hi faltava:l'intriga.
ResponEliminaHem encarregat, al temps, un bon vespre, de tota manera porteu un jersei
Teniu ja pensat que llegireu? Això ja s'acosta!
Què tal "Una benedicció"?, jo l'havia llegit però no el recordo massa. L'he tornat a començar i em costa una mica, en canvi recordo que em va agradar molt l'altra vegada, principalment per la informaciò de l'entorn històric en el qual no hi estem acostumats. Sembla que Amèrica fa el salt de Colom a les pelis de l'Oeste. Recordo que vaig trobar molt interessant pel que representava l'esclavisme, mes com una diferència de "classes" abans que de "races". No recordeu uns temps semblants i molt propers?
EliminaPer cert!, veig que ens hemm quedat quatre a fer els comentaris. Em consta que "L'arbre de Judes" l'han llegit una bona colla i ningú hi diu res més. Crec que us haurieu d'animar ja que el joc consta d'això, si no......quin sentit té aquest joc si només el comenten tres o quatre?
Què tal "Una benedicció"?, jo l'havia llegit però no el recordo massa. L'he tornat a començar i em costa una mica, en canvi recordo que em va agradar molt l'altra vegada, principalment per la informaciò de l'entorn històric en el qual no hi estem acostumats. Sembla que Amèrica fa el salt de Colom a les pelis de l'Oeste. Recordo que vaig trobar molt interessant pel que representava l'esclavisme, mes com una diferència de "classes" abans que de "races". No recordeu uns temps semblants i molt propers?
EliminaPer cert!, veig que ens hemm quedat quatre a fer els comentaris. Em consta que "L'arbre de Judes" l'han llegit una bona colla i ningú hi diu res més. Crec que us haurieu d'animar ja que el joc consta d'això, si no......quin sentit té aquest joc si només el comenten tres o quatre?
Quina vetllada tan agradable!!!
ResponEliminaCada vegada que ens reunim penso en la sort que he tingut de trobar-vos.
En aquesta ocasió tan ben acollits, com sempre, a casa de la Núria i en Xavier, l’olor de les flors de la tanca, la verdor del jardí, aquella taula parada amb tanta delicadesa amb la combinació de colors rosats i liles i aquell menú que va sobrepassar les expectatives de l’enunciat. Penso que inclús els temps, que inicialment ens va destorbar, va ser especial. Jo vaig pensar en aquells àpats on diu que els homes es retiraven a la sala de fumadors. Nosaltres ens vam refugiar a la terrassa, tan acollidora. I sobre tot, l’intercanvi d’opinions, les xafarderies....
Fins la pròxima ocasió i bon estiu!
Puc subscriure tot el que diu tan bé l'Imma. No sabria dir res millor.
ResponEliminaGràcies a totes i a tots per tot. Cada any ens superem.
En Xavier i jo estem d'acord en què va ser una vetllada molt agradable!
ResponEliminaVaig poder fer aquest menú, gràcies a la col·laboració de la Dolors que, a part de fer unes quantes coses del menjar, es va fer un bon tip de rentar plats i estris de cuina.
I dit això, voldria agrair-vos, el fet de que us presenteu voluntàries per tastar les meves pràctiques de cuina. La cuina és la meva gran afició i, en moltes ocasions, la meva manera de poder dir a la gent que els aprecio i que valoro moltíssim la seva presència en la meva vida. Ahir vaig acabar, certament, molt cansada, però no us menteixo si us dic que, a les tres de la matinada, estirada en el llit i feliç per la vetllada, ja començava a barrinar que faríem pel sopar de Nadal....
Moltíssimes gràcies!
Hola,
ResponEliminaLa vetllada d’ahir va ser molt i molt agradable, s’hi van sumar tots els ingredients a les menges i a la nit.
Com diu la Núria ens va portar una mica d’enrenou preparar la diversitat de plats, però ho varem fer molt a gust. Per mi va ser un plaer treballar al seu costat, és una bona mestra, i qui té una bona mestra aprent molt.
Per al proper, Núria, ja tens el pinxe a punt.
Imma, jo també penso que som molt afortunades de pertanyer a aquest grup.
A l'apartat de receptes de cuina hi ha penjades les receptes d'ahir.
Qui vulgui pot anar fent els comentaris del llibre que li plagui, estarem alterta, I per l'octubre ja mirarem entre totes de fer noves propostes.
Gràcies per haver treballat tant, Núria i a tu també Dolors, que ets com la Maizena i el llevat d'aquest Joc de Lectura i el grup que s'ha anat fent.
ResponEliminaGràcies a tu, aquest plat literari i humà surt tan bé i, a més, es manté sense additius ni conservants artificials !!
Núria, d'una tirada em vaig llegir ahir els fets de Josefina Vilaseca, Òndia! La pederastia i el crims que se'n deriven al bisbat de Vic, al descobert. És fortíssim!. Llástima que li falti distanciament emocional, com dèieu, i rigor en l'organització de les diferents parts del text perquè de documents, pel que es veu al final, n'hi ha. Ostres, ostres. No me'n sé avenir!Fins que a l'Església no hi entrin a decidir dones com la Teresa Forcades no aniran pas bé. Està massa viciada la jerarquia i abusa de la bona fe de la gent. Ni amb l'abolició del celibat ho arreglarien.
ResponEliminaAquests dies d'agonia de Mandela penso en la història sobre sudàfrica que vàrem llegir en el llibre preciós i impactant que era "L'edat de ferro" de Coetzee. Recordeu?
Núria, t'accepto l'oferta de deixar-me "Una benedicció" provaré si m'agrada. Et trucaré.
Hola,
ResponEliminaMercè amb molt de gust et deixaria "Una benedicció", però ni el tinc ni l'he llegit. El que sí que tinc, és de la Dolors, és "El jardí oblidat", que et vaig dir que, em semblava, que no t'agradaria. Però si ho vols provar... sempre ets a temps de deixar-lo!
Una pregunta:
ResponEliminaLes lectures que varem fer durant el sopar, on les hem de penjar? (Jo, de moment, la porto a la butxaca, hehehe).
Bon dia,
ResponEliminaLes lectures ja es poden penjar on diu: sopar a la fresca 2013, si a algú no li va bé que me l’enviï.
Felicitats a les dues Carmes: M Carme López i M Carme Sañé
FELICITATS A LES CARMES!!!!!!!!
ResponEliminaOstres! M'havia descuidat de la Carme Farré, doncs Carme per tu també MOLTES FELICITATS!!!
ResponEliminaper molts anys a les Carmes
ResponEliminaFelicitats i bones lectures, Carmes!
ResponEliminaQue difícil és viure. La meva cunyada, la Mª. Rosa, havia superat molts temporals però el d’ara se l’ha emportat. Sé que ara ha trobat la calma.
ResponEliminaImma maca, ho he sabut fa dues hores. No sabia on i com trobar-te per donar-te una abraçada, i al teu marit també, per compartir amb vosaltres aquests moments. Ella ho ha volgut així. L'hem de continuar estimant i més perquè, com molt bé dius "se l'ha emportat aquest temporal".
ResponEliminaFins aviat. mercè
Imma,
ResponEliminaEstimada Imma
Voldria alleujar el dolor que estàs passant per la mort de la teva cunyada, com tu dius és difícil viure quan les tempestats acudeixen dia si i dia també.
Sigues valenta, quan el temporal ha passat podem veure el paisatge i el cel més lluminós, això dèiem al cim del Castell el mateix dijous, espero que dels teus ulls aviat s’esborri aquest tel que ara els entristeix.
Una abraçada ben forta
Gràcies, Mercè i Dolors, per les vostres paraules. Sé que són paraules molt sentides.
ResponEliminaHe acabat de llegir Una benedicció, hi ha hagut trossos feixucs, frases que no he entès, però també trossos que he tornat a llegir pel plaer de llegir_los. I l'història colpidora que et fa sentir molta tristesa
ResponEliminaMoltes gràcies a la felicitació pel meu sant. Feia dies que no entrava al blog. aquest estiu llegire "UNA BENEDICCIO" la Fàtima m'el passarà ja.
ResponEliminaImma, una abraçada. Espero que ens veiem aviat.
Dolors Aguilar, tens una manera d'acompanyar en moments difícils que enamora. Poques paraules i molt encertades.
Perdoneu que no hi hagi escrit abans, però em va fallar l'internet.
EliminaImma, lamento moltíssim no haver pogut dir-te res abans, diumenge et vaig buscar i no hi eres. De totes maneres ja et dic des d'aquí que, ànims i que miris endavant, la música i la lectura també t'ajudaran, tot i que la teva sensibilitat no et deixarà pas passar pàgina fàcilment. Ànims també per en Jaume i tota la família, però recorda que la biblioteràpia és una manera de curar estats depressius i tu tens sort no només de fer-la servir si no de sapiguer fer-ne ús, els teus comentaris son sempre especials, conectes moltíssim i això és d'envejar.
He tornat a llegir Una Benedicció i estic totalment d'acord amb la Dolors, no canviaria res, però crec que el problema també és de la traducció. Tot i que el personatge de la Florens dona per molt i crec que totes a nivell personal coneixem alguna Florens en la nostra història més o menys recent: "Ets una esclava perquè t'hi has convertit, tens el cap buit i el cos salvatge" i quan li diu t'estimo: "ets esclava també d'això", crec que aquestes paraules resumeixen el sentit del llibre. Ja en direu alguna cosa.
Perdoneu que no hi hagi escrit abans, però em va fallar l'internet.
EliminaImma, lamento moltíssim no haver pogut dir-te res abans, diumenge et vaig buscar i no hi eres. De totes maneres ja et dic des d'aquí que, ànims i que miris endavant, la música i la lectura també t'ajudaran, tot i que la teva sensibilitat no et deixarà pas passar pàgina fàcilment. Ànims també per en Jaume i tota la família, però recorda que la biblioteràpia és una manera de curar estats depressius i tu tens sort no només de fer-la servir si no de sapiguer fer-ne ús, els teus comentaris son sempre especials, conectes moltíssim i això és d'envejar.
He tornat a llegir Una Benedicció i estic totalment d'acord amb la Dolors, no canviaria res, però crec que el problema també és de la traducció. Tot i que el personatge de la Florens dona per molt i crec que totes a nivell personal coneixem alguna Florens en la nostra història més o menys recent: "Ets una esclava perquè t'hi has convertit, tens el cap buit i el cos salvatge" i quan li diu t'estimo: "ets esclava també d'això", crec que aquestes paraules resumeixen el sentit del llibre. Ja en direu alguna cosa.
Fàtima, Dolors i Imma que també me n'ha parlat: em feu venir ganes de llegir "Una benedicció" Això que dieu que "tu mateixa et fas esclava" és un tema interessant. Em podeu deixar un exemplar o l'heu d tornar a la biblioteca i el vaig a buscar?
ResponEliminaGràcies
Jo el tinc, ara el deixaré a la M.Carme i despres a la Dolors Casasas, però com que no és de bibblioteca,....si no en trobes cap mes, pots serla següent.
ResponEliminaNo sé què faig que repeteixo el comentari quan el publico, m'heu de perdonar.
Gràcies, M. Carme i Fàtima. Fàtima el diumenge 21 al matí vaig anar a caminar amb una amiga. Ja ens veurem.
ResponEliminaJo he llegit molt poc d’una benedicció . M’agrada, però he d’anar a poc a poc per digerir-lo.. P. 17 (final) ..”Va organitzar una bardissa de lleis noves que autoritzaven el caos en defensa de l’ordre”. I a la p. 18 descriu les lleis, que fan esgarrifar. P.27 (cap el mig) .. “cuidar els esclaus malalts o recalcitrants era mèrit suficient , deien, per a la canonització”, igualment esgarrifós.
Ningú mes s'engresca?
ResponEliminaQuè me'n dieu de la petita societat que s'havia creat a la granja i on tots hi tenien el seu lloc? Semblaven feliços amos i esclaus. És l'ambició , el voler tenir, amb que comença La decadència, la casa, la reixa de ferro,...l'arrivada d'un negre lliure que ho trabalsa tot, que mira l'amo als ulls, la Florens ignorava que això es pogués fer. Tot canvia quan la mestressa, per necessitat s'acosta a la comunitat religiosa. Tots els personatges cnavien el rol, la Sorrow queda alliberada amb l'infantament, aprèn a prendre decisions per ella mateixa, la Lina es converteix en una esclava de veritat, deixa de ser lliure, de banyar-se nua al riu, i la Florens es perd completament, saber escriure la perderà per sempre, tardaran més o menys a trobar els escrits a la paret, però els trobaran.
La vida era més plena i senzilla a la casa petita. I quan ella enten l'acció de la seva mare i diu com se li han endurit els peus? És una obra molt feminista, les dones totes pateixen i estan sotmeses, fins i tot la mestressa s'acaba sotmetent a la comunitat que detestava per pura necessitat.
Ningú mes s'engresca?
ResponEliminaQuè me'n dieu de la petita societat que s'havia creat a la granja i on tots hi tenien el seu lloc? Semblaven feliços amos i esclaus. És l'ambició , el voler tenir, amb que comença La decadència, la casa, la reixa de ferro,...l'arrivada d'un negre lliure que ho trabalsa tot, que mira l'amo als ulls, la Florens ignorava que això es pogués fer. Tot canvia quan la mestressa, per necessitat s'acosta a la comunitat religiosa. Tots els personatges cnavien el rol, la Sorrow queda alliberada amb l'infantament, aprèn a prendre decisions per ella mateixa, la Lina es converteix en una esclava de veritat, deixa de ser lliure, de banyar-se nua al riu, i la Florens es perd completament, saber escriure la perderà per sempre, tardaran més o menys a trobar els escrits a la paret, però els trobaran.
La vida era més plena i senzilla a la casa petita. I quan ella enten l'acció de la seva mare i diu com se li han endurit els peus? És una obra molt feminista, les dones totes pateixen i estan sotmeses, fins i tot la mestressa s'acaba sotmetent a la comunitat que detestava per pura necessitat.
Fàtima, amb el que expliques d'Una benedicció" m'hi engresco.
ResponEliminaTrobo molt interessant aquest canvi en la manera de viure dels personatges a partir la la possibilitat de llibertat, i els escrits a la paret de la Florens ...
Dijous he d'anar a Barcelona i ara miraré a quina Biblioteca la tenen. També m'atrau la biografia de Toni Morrison, sobre tot que sigui una dona gran qui escriu que me la fa més propera.
Avui he anat a la Bib. de BCN que tenen "Una Benedicció" i...estava tancada. Ja me la passareu més endavant.
ResponEliminaMercè,
ResponEliminajo ja començaria a pensar que no em convé llegir-la, hehehe....
M'adono que abans d'acabar aquest curs hauríem de llegir algun conte o novel.la curta de Salvador Espriu. Per exemple, podríem mirar què tenim per casa de la seva prosa... Portar-ho a la trobada a casa de la Núria el 8 de setembre i triar. Per ambientar us recordo el recull: Salvador Espriu. Narracions, ed 62
ResponEliminai la novel.la Laia en edició de butxaca per les escoles, per exemple.
Hola a tothom!
ResponEliminaTal com diu la Mercè aniria be de reunir-nos a casa meva el setembre, per tal de poder fer una proposta de lectures pel proper curs.
En un principi havia pensat en el dia 8, que es un diumenge i, així, podríem fer una copa de cava per celebrar el meu sant. Però hi tindré la família, i penso que ho podríem ajornar pel dia 13, que és divendres i, de passada, podrem explicar-nos les nostres vivències en la cadena humana del dia 11.
Així doncs ja podeu anotar a l’agenda que el dia 13 de setembre, divendres, ens reunirem a casa: xerrarem molt, riurem, proposarem llibres i beurem cava. Ja em direu com us va.
Bona festa major a totes i tots!
A mi em sembla perfecte, ens veurem doncs el 13 de setembre, també podem anar pensat !en les lectures per la temporada i presentar-les aquest dia,
ResponEliminaJa concretarem l'hora.
--les aquest dia,
No se perquè m'ha repartit: les d'aquest dia. No he canviat pas la meva firma
ResponEliminaSi, si, perfecte el dia i l'ocasió. A veure si som força colla, seguidors, futurs seguidors i simpatitzants.
ResponEliminaBé i gràcies Núria pel convit.
Dolors, això em sembla també l'hi passava a la Fàtima dies enrera. Deu ser perquè jugueu tant amb l'ordinador.
ResponEliminaM'apunto pel dia 13, tot i que potser no hi seré.
ResponEliminaTambé estic lleguint "Una Benedicció". El libre es de la Fàtima, crec que en una setmana quedarà lliure.
Jo també m'apunto al divendres 13 de setembre, jo ara estic llegint "Noms a la sorra" de Lluís-Anton Baulenas, més que res perque era un dels proposats a la biblioteca pel tema Portugal, no està pas malament. A veure si aquest any em poso les piles i segueixo.
ResponEliminaEns veiem el divendres 13!!!
Molt bé Lluna, si recordem lectures que ens hagin agradat o les que ens han recomanat, en podrem parlar aquest dia tretze. Ui..,divendres i tretze! Pot passar qualsevol cosa
ResponEliminaJo també hi seré. M.Carme!!!DIGUES AGUNA COSA D'UNA BENEDICCIÓ. A veure si s'enresca algú més!
ResponEliminahola!
ResponEliminaJo també vindré el dia 13.
Acabo de llegir "Una benedicció" Realment la traducció és un problema, sobre tot pel que fa als diàlegs. Els personatges parlen un llenguatge molt sintètic i la traducció, amb poca puntuació, no ajuda a entendre'ls. Les descripcions es segueixen amb dificultat però com que són una pintura fantàstica d'ambients i de colors, he anat seguint tot i que a vegades em perdia. He hagut de rellegir força. Hi ha frases com aquesta de la pàg 92 que no em diuen res, jo no ho entenc. Hi posa: "Quant trigarà es perdrà hi serà ell voldrà venir la violarà un perdulari?
ResponEliminaAlgú entén què vol dir?
Ara, chapeau per Toni Morrison que s'ha posat a narrar una època terrible per les dones de EEUU i sembla que sap el que es diu per la seva pròpia història. Em sembla que ningú havia escrit abans els primers temps d'esclavitud des d'una perspectiva de dona. Però reconec que no hi he vist tant com heu vist en els anteriors comentaris. Me la tornaré mirar bé abans del dia 20. S'ho val.
He rellegit "Una benedicció" després de parlar-ne l'altre dia amb vosaltres. Vaig veure que m'havia perdut coses bones i era així. S'ha de llegir com la poesia, a poc a poc i, sovint "traduïr" el que vol dir al nostre llenguatge tot salvant la mala traducció i la poca puntuació -falten comes, per mi-. Però s'ho val. Hi ha conceptes i fets molt durs "el negoci i el tràfec de la carn" (d'esclaus) a les primeres pàgines. També "Ser dona aquí és una ferida oberta que no es pot curar. Encara que s'hi facin cicatrius sempre hi ha l'úlcera a sota" pg.200. "Ara visc la mort per dins.No, una altra vegada no (em deixaran), mai més", diu la Florens pàg 175. I al capítol final on parla la mare, impressionant, et deixa desfeta. Com a tècnica sorpren l'alternança entre primera persona (llenguatge interior) i tercera persona, més narratiu. No m'estranyen els Premis a Toni Morrison. Llàstima de traducció.
ResponEliminaHola a tothom,
ResponEliminaQuan es va proposar de llegir "Una benedicció", si he de ser franca, no em va cridar l'atenció. Ara llegint tots els vostres comentaris, si que m'agradaria de llegir-la. Hi ha algú que me la pugui deixar? Si és així, us faria res portar-la el divendres? Gràcies.
Núria: Esperem que comentis Una benedicció. Et seguirem.
ResponEliminaJa he fet la inscripció per a la Ruta literària pel barri de la Ribera del 9 de novembre. A veure si hi sou tots els apuntats;
Núria Llinàs- Maria Godayol - Xavier Carol - Carme Farré- Maria Sellés- Dolors Aguilar - Fàtima Izquierdo - Dolors Izquierdo - M. Carme Sañé - Sumsi Romeu - M. Rosa Vilardell
Hola a tots, i perdoneu la meva absència del sopar de divendres. Tant bé com ho passem i "m'en vaig descuidar".. tot i els esforços de la Dolors a recordar-ho el dilluns.
ResponEliminaDe tota manera Merce pot venir en meu marit, si encara hi ets a temps a incriure`l es en Joaquim Feixas. Gràcies i bon sant.
D'acord M. Carme. Ja està fet.
ResponEliminaFELICITATS MERCÈ!!!!
ResponElimina...i que els llibres t'acompanyin!
per molts anys!! Mercè!
ResponEliminai gràcies a tots per la bonica vetllada de divendres passat!
Gràcies per les felicitacions. Estic passant el dia a Barcelona que fa més festa...major.
ResponEliminaJa estem tots apuntats i admesos a la Ruta literària del 9 de novembre. La Dolors ja pot donar l'entrada a la lectura de preparació. Per part meva, demà aniré a la meva Biblioteca de capçalera.
Hola, bona nit!
ResponEliminaVaig començar a llegir "Una benedicció" dissabte, i no l'he pogut deixar. Ja l'he acabat!. Molt, però que molt colpidor. Però el que més m'ha impressionat, és el final: les paraules de la mare.".... Enmig de la pols on el meu cor restarà cada nit i cada dia fins que entenguis el que sé i el que et vull dir:que et concedeixin poder sobre algú és dur; prendre a algú el poder sobre ell mateix és mal fet; donar a un altre poder sobre tu és una cosa perversa."
M'ha agradat molt.
Si Núria, és colpìdor, aquesta és la paraula . I aquesta veu de la mare al final és que la penses, la sents i no te l'acabes. Me n'alegro molt de hi hagis entrat... a la primera! A mi em va costar i vaig haver de repetir i celebro haver-ho fet. Realment deixa el llistó molt alt en la literatura de testimoniatge..
ResponElimina