Benvolgudes:
Tal i com varem quedar a la darrera trobada començarem el
primer d’octubre amb el llibre: “La dona a la finestra. El Born, 10 de setembre de 1714”, de Vicens Villatoro.
Aquest llibre queda repartit de la següent manera:
Primera part: Barcelona,
matí del 10 de setembre de 1714
Segona part:
Barcelona, 10 de setembre de 1714, pels volts del migdia
Aquestes dues parts les comentarem a partir del 11 d’octubre
Tercera part:
Barcelona, tarda, cap al tard i vespre del 10 de setembre.
Quarta part:
Barcelona, nit del 10 a l’11 de setembre
de 1714
Epíleg.
A partir del dia 20 d’octubre comentarem la resta del llibre.
El llibre està disponible en diferents biblioteques. Tona, Manlleu, Torelló...
Per anar fent boca de la ruta literaria, en aquests link:Hi trobareu un dossier amb la descripció de la ruta i diferents fragments literaris.
El llibre està disponible en diferents biblioteques. Tona, Manlleu, Torelló...
Recordeu: Per tal de fer un
petit homenatge a Salvador Espriu en el centenari del seu neixament, cada
vegada que publiquem un comentari , el podem encapçalar amb un petit fragment
de la seva obra.
Per anar fent boca de la ruta literaria, en aquests link:Hi trobareu un dossier amb la descripció de la ruta i diferents fragments literaris.
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=gmail&attid=0.1&thid=141121fa69aadfac&mt=application/pdf&url=https://mail.google.com/mail/u/0/?ui%3D2%26ik%3D7fe0b1dbab%26view%3Datt%26th%3D141121fa69aadfac%26attid%3D0.1%26disp%3Dsafe%26zw&sig=AHIEtbSq_evUd2ToNUiL0olKOPfUfntyyQ
Encara que no hi ha res per comentar (això a partir del dia 1), m'ha vingut de gust penjar aquest fragment, d'una poesia d'Espriu.
ResponElimina“...ENS ALCEM TOTS DOS
EN ENCESA ESPERA,
EL MEU POBLE I JO.”
Salvador Espriu.
A mi també em be de gust de posar un fragment d'una poesia que va ser musicada i cantada per en Raimon
ResponEliminaMentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Salvador Espriu
Les poesies que es desprenen d'aquest any Espriu ens van com l'anell al dit.
ResponEliminaHe començat a llegir el llibre. De moment, poca cosa o res a comentar.
ResponEliminaFullejant-lo hi he trobat un fragment de l'Espriu:
MAI NO HEM POGUT,
PERÒ, DESESPERAR
DEL VELL VENÇUT,
I ELEVEM EN LA NIT
UN CANT A CRITS...
Jo també l'he començat. Pinta bé.
ResponEliminaFins a l'11-O no el comentaré o potser durant la migdiada catalana del 12O.
Ja veig a venir quantitat de fotos de diferents migdiades a Facebook. I a twitter tot de piulades desvagades. A veure si els mitjans de comunicació són al carrer i filmen la invasió d'ultres. Fora el millor que ens podria passar.
On és la gent? Ens deixareu soles a la Mercè, a la Dolors i a mi....? Ànims que es llegeix ràpid!!
ResponEliminaJo també l'he començat, no gaires pagines, he vist que la protagonista(bé, no sé si serà protagonista) era de la comarca
ResponEliminaJo encara no el tinc.
EliminaEstic molt encallada, però em posaré a to.
Maria Carme, a veure si hi dius alguna cosa no?
Potser fins i tot l'ha acabat!
No tinc Espriu a mà aqui, però penso que vé com anell al dit:
ResponEliminaAra digueu:
La ginesta floreix
arreu als camps
hi ha vermell de roselles
amb nova falç
comenceu a segar el blat madur
i............"amb ell, les males herbes"
(perdoneu l'ordre dels versos, no en tinc ni idea, però el recordo tot sovint, de molts anys......perquè deu ser?
Jo encara no el tinc el libre, a veure si la setmana que ve el tinc i el començo. M'afegeixo a posar un fragment d'un vers de l'Espriu (veig que he fet el mateix que la Fàtima!!
ResponEliminaAra digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
Bona Nit! jo també el tinc encarregat , suposo que el tindré la propera setmana.
ResponEliminaEspriu:
Barques de paper
varava en la llarga quietud del vent.
L'or assedegat d’abelles i tarda
beu l’aire del mar
quan se'n vagi a fons
miraré la barca del soldat de plom.
Cito un text que podria ser d'Espriu. És el de Les tombes flamejants de Ventura Gassol que encapçala el llibre de Vicens Villatoro que estem llegint:
ResponElimina"Fou una pàtria. Va morir tan bella que mai ningú no la gosà enterrar"
Aquest fou un dels textos iniciàtics de La Renaixença. La patria, llavors era gairebé morta, ara és viva en el sentiments i la voluntat de la majoria dels catalans i aquesta força ens val.
A la ruta literària trobarem i identificarem els palaus on passen els fets de la pel.lícula històrica/novel.la: el palau on viu l'Eulàlia - palau del marquès de Llió i tots els altres. Tot el barri és història.
Veig que s'han animat els comentaris, ha estat una bona idea el record a l'Espriu, el llibre el podem allargar.
ResponEliminaJo ara llegia: pensava llavors, amb orgull, què sentirien els meus besavis de Carolina del Sud, esclaus acabats d'alliberar, esclaus a seques, si em veiessin allà assegut, servit per cambreres blanques i rosses, tastant vins carisims, ben vestit, important.
A les pagines 37-38 hi ha una descripció per aplicar-la quan visitarem les ruïnes dins del Born
ResponEliminaNo tinc el llibre encara, o sigui, que aniré endarrerida, emperò el llegiré.
ResponEliminaI aquí va un fragment d'Espriu
Veus? El suau vent a l'herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per nosaltres
potser immortal.
Jo tinc anotat del dia de la trobada que a continuació de La dona a la finestra, hi ha Mort a Venècia, La societat literària i el pastís de pela de patata, i Un mort sobre les espatlles, d’aquest no trobo informació, per tal dedueixo que tinc el títol mal apuntat, si us plau corregiu-me.
ResponEliminaUn fragment de La pell de brau
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Comentari de La dona....
ResponEliminaEl que m'agrada és aquesta dualitat : fets històrics/ argument de pel.li i que el director sigui també d'un col.lectiu vençut :negre/jueu/ i amb la seva estimada morta en un acte violent/. això el fa acostar-se al relat d'una població vençuda i a entrar en la psicologia de cada personatge. Molt ´bé quan busquen els actors més adients i per què els trien.
Aquest és l'aspecte que més m'atrau de l'obra -potser perquè sóc molt cinèfila-. També trobo que les dues narracions estan molt ben imbricades i celebro que no hi hagi propiamnt "batalletes" en aquesta primera part i que tot sigui aprofundir en els sentiments de cada personatge.
M'ha sorprés agradablement aquesta novel.la i sovint he pensat que Sanchez Piñol se la va llegir abans d'escriure Victus que no és tan ben elaborada literàriament com aquesta i està més pendent dels fets històrics.
Per mi, el personatge de l'Eulàlia és el més fluix, per ara. Els homes estan més ben dibuixats i es fan més propers, tots, tant els del s.XVIII com els del s.XXI.
I la frase d'Espriu:
"He donat la meva vida pel difícil guany
d'unes poques paraules despullades"
Avui he anat a buscar el llibre i em posaré a llegir-lo abans d'anar a dormir a veure si demà ja puc fer-ne algun comentari.
ResponEliminaLa meva aportació Espriu:
Amb lent dolor esdevé somni fosc
aquella llum dels altíssims palaus.
I el temps l’escampa pel record, ja flor desfeta
als dits aspres de pluja del meu extrem hivern.
Acabo de trobar aquest enllaç al meu correu i com que m'ha semblat interessant el comparteixo:
ResponEliminahttp://www.federaciobenedictines.cat/wordpress/itinerari-historic-dos-monestirs-a-primera-linia-de-foc/
fragment d'Indesinenter:
ResponEliminaCaldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Tinc constància que la gent va aconseguint el llibre, quan vulgueu podeu fer comentaris i les que ja l'hem acabat ens hi afegirem.
Us recordo que podeu escriure textos de l'Espriu
Lluna, he mirat l'enllaç, ho podem tenir en conte pel dia que fem la visita amb la Maria Nunes
ResponEliminaEm miraré l'enllaç, Lluna. Vaig veure Olor de Colonia a TV3 i em va impressionar molt en molts aspectes.
ResponEliminaMentre esperem més comentaris de La dona a la finestra, uns versos d'Espriu a La pell de brau (XXXII)
Nosaltres miràvem enllà
camins del vent, camins de mar:
barques d'esperança farem avarar.
Us faig saber que per fi l'estic llegint.
ResponEliminaTot just vaig per la plana 35 "veig la façana de Sant Felip Neri escrostonada, jo diria que de trets i de bales..."
Tinc poc per comentar, ara bé, sí que trobo molt interessant i original la combinació de pel·lícula/història/narració personal.
Haig de confessar que mai no havia llegit res d'en Villatoro i en principi m'ha sorprès favorablement.
Mercé, també vaig veure "Olor de Colònia", m'agradarà comentar-la amb tu, que cinèfil·la com ets segur que li trauràs aspectes que jo no he vist.
Havia llegit el llibre, que per cert em va agradar molt, més que res per la semblança de vivències amb les del nostra poble tèxtil, encara que no fos tant tancal com una colònia.
D'Espriu:
Presoner dels meus morts
i del meu nom,
esdevinc mur,
jo caminat per mi.
I em perdo i sóc,
sense missatge, sol...
Bé ja he començat a llegir el llibre. Jo tampoc he llegit mai res d'en Villatoro i de moment no em desagrada pas, al principi va sobtar-me quant ja al primer capitol que parla de a Eulàlia fa la descripció com si fos una pel·licula, quant encara no saps gens de què va la cosa. Hi he trobat una errada només de començar, a la pàgina 12 l'últim paràgraf, algú l'ha vist també?
ResponEliminaTambé vaig veure "Olor de colònia" i em va agradar, el llibre millor, però va estar molt be.
La meva aportació d'Espriu:
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.
Ahir el vaig començar, per tant res de nou. Si Maria que he vist l'errada, però no li vaig donar pas massa iportància, vaig pensar que era de impremta.
ResponEliminaA mi em falta emoció per començar, espero anar agafant el fil, està bé el paralelisme històric i de personatges, però a cada paràgraf espero alguna coasa nova que m'hi empenyi, m'enteneu?
Per cert, l'Eulàlia, si era de Tona, no era de Vic, en tot cas de la Plana, però no de Vic. Penseu per un moment que en lloc de Tona fos de Taradell, com ho acceptarieu?
Jo també vaig veure Olor de Colònia, però està molt lluny del llibre en el tractament dels personatges, no està malament, encara que recomano el llibre si no l'heu llegit. Està molt be i jo penso co la Maria, els vaig entendre molt bé. Aquí a Taradell era com una ccolònia, perque hi havia cinc fàbriques i tothom anava a la mateixa hora per tot, tot es fèia al poble, tot estava al voltant dels cicles religiosos.
D'Espriu:
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad
Lluna i Fàtima: no hi trobava l'errada perquè la buscava ortogràfica: és la data i si, és d'imprenta. Són d'aquelles errades que a vegades no es veuen perquè es llegeixn correctament. Quina ràbia els devia fer quan se'n van adonar i ja estava publicat.
ResponEliminaFàtima: aquesta novel.la que comprèn els fets del 1714 va ser escrita en un moment diferent del d'ara, no podia començar gaire enervada perquè tracta d'introduir el tema i ho aconsegueix perquè va fent un creixent a mesura que avança. L'he acabada però espero a fer comentaris més endavant. Jo creuria que va animar alguns escriptors a escriure sobre el tema que aquí deix com apuntat.
Si us semblés bé, més endavant podriem fer un col.loqui o fòrum presencial d'Olor de colònia, com a novel.la històrica i com a producte audiovisual. Podríem quedar un dia . A mi em va bé molts caps de setmana
Ara sé que no podré venir el dia 9 a la ruta literària. Tot i que la vàrem fer amb la Dolors hi hauria tornat per venir amb la colla, però tenim assaig amb l'Orquestra de cambra de Vic, que farem u concert junt amb la Coral d l'Arpa el 24 de novembre en la inauguració del curs de Som dones i només poden assajar cada 15 dies. Vindrà, però la meva amiga de BCN Anna Folch que hi està molt interessada
Aquest Espriu.és del XIV d'El final del Laberint:
La tarda s'ha parat
escoltant-se
en una lleu remor
de fulles molt daurades.
IMPORTANT
ResponEliminaAcabo de parlar amb la Maria Nunes que porta la ruta literària del Born el 9 de novembre i m'ha recordat que L'HORA DE TROBADA I D'INICI DE LA RUTA ÉS DAVANT DEL BORN A LES 17,14 i no pas al matí com suposàvem o havíem mal entès la Dolors i jo. LA RUTA S'ACABA DINS DEL BORN (accés gratuït ) en situar els carrers de la ciutat antiga des de la balconada: -total 1 hora i mitja-
Després de la visita literària, o abans, qui vulgui podrà visitar les sales monogràfiques de l'interior del Born que aquestes sí que s'ha de pagar alguna cosa per accedir-hi.
Feu-ho córrer.
Em costa de veure el paral.lelisme entre ara i el S XVIII. Ho no to molt clar a la pg.36 quan ell pensa: "Què pensarien els rebesavis perseguits a Budapest (..), els rebesavis del pare esclavitzats (...) a Carolina del Sud. " Ara és un dels propietaris d'un món de converses cultes i de llibertat. Però sobtadament pensa: "¿I si a més de ser el primer de la meva estirp que conquereix aquest món , en fos l`'ultim?. El paral.lelisme amb la caiguda de les torres a N.Y. i del 10 de setembre del 1714 és esgarrifos, els protagonistes són fidels observadors d'un món que s'esfondra i saben que no hi ha res més per ells despres d'allò.
ResponEliminaDe Salvador Espriu:
"Fes que siguin segurs els pont ddel diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat."
Fàtima. Comento el que dius de la pàg 36. Qui fa aquesta reflexió és el director de la pel.li, un home de color, mestís, i jueu (dos col.lectius perseguits) els pares de la mare a Budapest (jueus), els pares del pare, negres a Carolina del Sud. El món al qual diu que ha accedit plenament´, esglésies barroques, etc, és Barcelona. I llavors diu "I si aquest món (de benestar, el primer món, el de NY i la Barcelona actual) s'hagués començat a ensorrar l'11 desetembre amb les torres de NY....? Ho diu també perquè la seva parella hi va morir.
ResponEliminapg. 35, "Mirant.....aquesta església forardada (St Felip Neri)on potser predicaven algun dia contra els meus besavis (es refereix als besavis jueus que van ser expulsats de la península el s. XVII, (recordem "El darrer blau" sobre l'expulsió dels jueus a Mallorca, que vàrem llegir").
Més endavant ja reflexiona sobre el que va passar el s. XVIII a Catalunya, el 1714. Trobo que aquesta part que hem llegit prioritza el món actual i aquest tema és el que guanya en la novel.la, de moment.
Espriu: Setmana Santa 1962
"No provis de tocar-me/ cap mot si et semla trist/Prou saps que no podries/: el que he escrit és escrit."
IMPORTANT 2.
ResponEliminaLa Núria té raó. He parlat amb Maria Nunes i la ruta literària del dia 9 ÉS A LES 11 DEL MATÍ i no pas a les 17,14. La Maria s'havia confós perquè les Rutes que fan el divendres si que son a la tarda.
Per tant: dia 9-11, a les 11 del matí Ruta Literària que comença davant del Born amb el programa que vaig dir a l'entrada anterior.
Feu-ho saber als que estan apuntats.
Espriu:
Els anys m'han entaforat/ records de calaix de sastre/clepsa endins, Sento remor/ de serpents de cascavell.
En Xavier i jo ja ho hem anotat, i avisarem a l'Anna Castany!
ResponEliminaMercè,
ResponEliminaL'Anna Castany i el seu home no podran venir a la sortida del dia 9. Ho dic amb temps, perquè he vist que el grup està complert, i val la pena saber que hi ha dues baixes.
Hola benvolgudes,
ResponEliminaHe estat uns dies fora i desconectada del joc.
Mercè, la ruta literària acaba al Born amb visita pel interior al preu de 6€?
Hola,
ResponEliminaLa Mercè, el dia 22 a les 11,45, va penjar una nota al blogg, dient que l'entrada al Born és gratuïta, però, si volem veure les diferents exposicions, haurem de pagar-ho a part. Entenc, doncs, que el que és gratuït és la visita a les ruïnes.
Per fi puc connectar, ja era hora! Fa una colla de dies que el guiffi no em funcionava.
ResponEliminaPrenc nota de l'hora de la Ruta: " a les 11 del matí davant del Born el dia 9 de novembre" i cadascú hi anirà pel seu compte. Ho tinc ben entès?
Ara el comentari:
Estic a la pàg.128 al fragment sobre la literatura i el cinema: "el novel·lista és un déu que ho sap tot, fins i tot el que passa dins dels personatges. El director és un déu menor: ho pot tot, però només sap allò que veu o que sent". ( Olor de Colònia i tantes d'altres )
Tinc el pressentiment que a partir d'aquí, amb el guionista, el llibre donarà un tomb.
He observant una forma particular d'escriure d'en Villatoro, ja vaig dir que és la primera vegada que el llegeixo, que consisteix en fer frases molt curtes. Escarides. Nues. Amb tanta puntuació, que la fa molt contundent.
També m'ha cridat l'atenció la manera tan natural de narrar la sexualitat masculina
I l'Espriu:
Folls reis han dit: "La guerra,
que esdevingui avui mare
del darrer món." Contemplo,
les senzilles coses
per última vegada,
mentre soldats esborren
dels fràgils murs del somni
la paraula DEMÀ.
He començat a llegir-la no fa gaire i al principi, tal com diu la Fàtima, no hi trobava gaire contingut però cap a la pàg. 26 ja he canviat d’opinió amb la descrpció del seu sentiment envers la bellesa “..les seves imatges poden ser pertot, entre les fumeres de la guerra...” També m’ha sorprès a la pàg. 34 quan aclareix (Notes per en Lluís Enric...) t’adones, aquí, que des de la pàg. 31 fa una explicació del personatge d’una manera diferent. M’ha impactat molt la descripció de la processó (p. 37-38) “...les seves penitències multiplicades pel xàfec...” Tota aquesta part l’he trobat molt intensa. Resum: m’agrada aquesta manera d’escriure.
ResponEliminaEspriu: (he trobat aquest poema que diu que l’ha musicat Dídac Rocher)
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
Visita del 9... Si, és tal com vaig dir el 22 i que la Núria repeteix el 25: és gratuïta la visita a las ruïmes, que forma part de la ruta i n'és el final, cap a les dues. Si algú vol veure les exposicions, quan s'acabi la ruta o podrà fer pel seu compte, no cal encarregar pas les entrades : hi ha la sala Casanovas/la Villaroel i una altra amb la pisa que han trobat al Rec Comtal.
ResponEliminaVeig que hi ha dues baixes i en prenc nota. Si alguns s'hi volenafegir no hi hauria problema perque hi hauria aquestes vacants i en tot cas enviaré el total de participants un parell de dies abans. Ai m'agradaria ser-hi però no puc, precisament per qüestions de música .
Avui no un Espriu, sinó un Pau Casals del qual commemorem el cinquantenari de la seva mort:
"I'am a catalan" A la ONU per agrair el premi de la pau.
tinc aquesta frase al cap perquè ,amb l'orquestra de cambra de Vic, estem assajant Sant Martí del Canigó de Pau Casals que tocarem el dia 24-11 al concert d'inici de curs de Som dones. Espero que pugueu venir i que us emocioni tant com a nosaltres.
Imma i Maria. Si que és veritat que Villatoro és contundent escrivint i que les imatges són molt efectives, impressionen. Aquesta descripció del xafec a la processó. És una forma de relatar molt efectiva. Jo tampoc n'havia llegit res perquè a ell, quan parla, el trobo ,em sembla, passiu. Però realment, quan escriu no és així. I reconec que em va agradant molt. També demostra que coneix i ha volgut conèixer el món del cinema per dins perquè el que diu no és pas tòpic ni superficial. realment una sorpresa.
ResponEliminaHola en Xavier ha vingut a ensenyar-me a fer funcionar tot aixo del bloc ja fare comentaris
ResponEliminaBenvinguda al blog ANNA,
ResponEliminaLlegirem amb interès els teus comentaris
Benvinguda Anna.
ResponEliminaHola. No hi ha gaires comentaris... M'he perdut alguna cosa?
ResponEliminaJo l'he acabada i com que ja toca per les dates, faig el meu.
M'ha anat agradant, conforme avança, com es fa present l'angoixa del setge. He trobat preciós l'encontre nocturn entre Eulàlia i Josep -tot i que Eulàlia és un personatge poc definit, no perquè no li dediquin planes sino perquè li falta "veritat"-.
Els dies finals de la pel.li, les relacions entre els actors, les seves parelles, molt versemblants. L'aïllament del director, que en algun moment pensa ;" No és que jo perdi la partida, és que el món s'enfonsa, el món que he estimat s'acaba" I això trobo que serveix per ell i per la història de la fi de les llibertats de Cat. que està filmant. Per mi, i com a reflexió, també serveix per aquest principi de segle XXI que està girant de cap per avall l'estatus del segle XX. a nivell mundial: el poble manfesta el seu desencontre amb els poders (No puc dir les pàgines perquè ja he tornat el llibre, ni tampoc puc citar textualment molts paràgrafs que m'han impressionat.).
No m'agrada gaire que Villatoro dediqui unes pàgines cap al final, dins però fora de la novel.la a fer un aclariment històric. Em fa l'efecte d'un afegit de darrera hora que es podria haver incorporat dins la trama d'una altra manera. Però això també diu de la voluntat didàctica i de fer país de Villatoro i, per supposat és molt lloable que sigui així.
Admeto que tinc ganes de llegir-li alguna altra novel.la d'aquest autor.
D'Espriu : "D'altra banda subtilitzi'm vostè sobre el que és veritable i el que és realitat"
Mercè, jo també trobo que hi ha pocs comentaris; a mi m’ha passat que quan el llegia no feia comentaris perquè la gent anava endarrerida de trobar el llibre i ara el vaig deixar i no em vaig quedar els comentaris que volia fer.
ResponEliminaM’ha agradat el paral•lelisme, i el fet que, com tu dius, es pot aplicar als nostres dies, i això a vegades em fa patir.
Sé que hi ha molta gent llegint-lo, va noies digueu-hi la vostra!
Sortida a Barcelona per fer la ruta literària:
Només queda una setmana per la ruta literària i em d’anar pensat com desplaçar-nos a Barna, la visita és a les 11, hi ha un tren que surt de Balenyà a les 9,37 i arriba a Barna a 10’38, per tant podria anar bé, pels qui no es vulguin quedar-se a Barcelona, hi ha un tren de tornada 13’23 i que arriba a Balenyà a 2/4 de tres.
Qui opti per visitar les exposicions que hi ha al Born, ens podríem emportar el dinar, entrepà o carmanyola i anar a dinar a la Ciutadella, en acabar de dinar fer la visita a les exposicions i tenim tren per tornar a les 17’43/ 18’34/19’34
Els que varen confirmar l’assistència son:
Núria Llinàs /Xavier Carol/Dolors Aguilar/Maria Godayol/Carme Farré/Maria Sellés/Fàtima Izquierdo/M. Carme Sañé/ Quim Freixa/Assumpta Romeu/M. Rosa Vilardell/Mª del Carme López
Si m’oblido d’ algú o hi ha algú que si vol afegir digueu-ho.
Si hi ha qui prefereix el cotxe particular, que m’ho faci saber
Hola,
ResponEliminaA veure si tinc sort i aquest comentari es publica. Ho he intentat tres vegades i no em deixa penjar-lo!
No he fet comentaris del llibre, perquè no m'ha acabat de fer el pes. He trobat que, els dos temes que tractava, hi passava molt per sobre. Jo si que he llegit més llibres de Villatoro, i els he trobat més interessants: "La claror de juliol", "La ciutat del fum", "La derrota de l'àngel"... Tots tres estan a la vostra disposició.
D'Espriu:
DE TAN SENZILL, NO T’AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
—els admirables versos de savis excel·lents—,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
Doncs hi ha hagut sort...
ResponEliminaL'he acabat i retornat.
ResponEliminaHe descobert un Villatoro filòsof. Per mi les comparances i similituds entre les diferents històries i la vida mateixa, la fi del món de cadascú cada dia, (perquè mort físicament o perquè li desapareix el seu propi món) són filosofia pura i realitat alhora.
La descripció d'en Felip Quint de Borbó, cap al final, a part de donar a conèixer el personatge, també la veig tenyida del mateix, i reflexa molt bé l'absurditat de les guerres.
I el següent fragment no té pèrdua: " la venjança dels vencedors arribarà més tard, serà més freda i més lenta, més llarga". Tant llarga que actualment encara dura.
Ben escollit:
FOU UNA PÀTRIA. VA MORIR TAN BELLA,
QUE NINGÚ NO LA VA GOSAR ENTERRAR . d'en Ventura Gassol
No trobeu que fa agafar pell de gallina?
També vull dir que la puntuació de frases tan curtes, en tot el llibre al final se'm va fer pesada. Trobo que podia haver variat segons es tractés del guió de la pel·lícula, dels fets històrics, o de les seves vivències, etc. Hi va haver un punt que vaig pensar que canviaria, però no va ser així.
D'Espriu:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Jo com la Nuria també crec que els passa molt per sobre, tinc la sensació que l'obre és un encàrrec d'algú. No aprofundeix tampoc am el personatge de l'Eulàlia que seria la veritable protagonista. El personatge més encertat crec que és ell mateix, el director (per cert, com es dèia?)
ResponEliminaDolors, la meva germana també venia i, si pogues, m'agradaria afegir-hi la Teresa, És possible?
Hola gent, per la ruta literaria del dissabte si pot apuntar en Ramon? es que després anem a Tarragona amb uns amics i ens hi quedem el cap de setmana, vindriem directament a Barcelona amb el cotxe i us esperariem a les 11 al Born, si algú vol venir d'anada amb nosaltres hi ha lloc per a tres persones.
ResponEliminaJa he acabat el llibre i com que he estat tant de temps sense fer-hi comentaris ja no en tinc el costum, hauré de tornar a agafar la rutina. El llibre m'ha agradat, el paralelisme entre el 1714 i ara m'ha semblat encertat però per explicar els fets del 1714 (que no sé si era ben be aquesta la intenció!) hi ha llibres molt millors. Jo com la Fàtima opino que aprofundeix poc en el personatge de l'Eulàlia, n'és la protagonista però només en sabem l'imprescindible que és de Tona, que te dues filles, que és vidua, però no va més enllà, parla dels seus sentiments com molt de passada. M'ha donat la impressió que salta d'un personatge a l'altre sense voler aprofundir massa.
D'Espriu:
Verdaguer, sobirà poeta, martiritzat
per la gent del seu mateix país,
perseguit sense treva, abandonat en la misèria.
(Homenatge a l'Espriu, a Verdaguer i a la iaia Marcel·lina)
Hola,
ResponEliminaDoncs si que si poden apuntar, tant en Ramon com la Teresa, acabem de perfilar la manera de marxar cap a Barcelona. Fàtima perdona pel descuit de la Dolors, ja hi contem.
Tenia nom el director de la peli?
Quants fets han passat que ens han canviat la vida d'un dia per l'altra, uns em predicció i d'altres totalment inesperats, peró canvi de vida radical.
D'Espriu:
Assentiré de grat; car sols se'm va donar
d'almoina la riquesa d'un instant.
Hola, veig que moltes coincidim en que l'Eulàlia és fluixa i a mi també em sembla que la base és el relat de com es fa la pel·li i el conflicte intern del seu director que, aquest si, és un personatge que te'l creus.
ResponEliminaEn relació a les persones que s'afegeixen pel dissabte a la Ruta, cap problema, em va dir la Maria Nunes. De la mateixa manera que si hi hagués algú que no hi pogués ser per motius imprevistos, no caldria pas avisar a ningú més que a la Dolors.
Que ho disfruteu força, segur que si. Ja m'ho explicareu.
Núria, torna escriure el comentari, sis plau. No ha sortit.
ResponEliminaUs va agradar la sortida literària?. Feu-me cinc cèntims del que li va agradar més a cadascú, sis plau. Això em faria sentir com si hagues pogut venir amb vosaltres.
Mercè, el meu anterior comentari era un poema de Martí i Pol, per commemorar el desè aniversari de la seva mort. Un cop penjat, amb la Dolors, hem decidit que havia de tenir un espai propi i que tothom pogués penjar el que volgués i no es barregés amb els comentaris de cap altre lectura.
ResponEliminaReferent a la sortida d'ahir, va ser un dia perfecte!!!! La ruta literària em va mostrar una part de la ciutat que desconeixia. I, amb l'entusiasme que encomana la Maria Nunes, gairebé va passar l'estona sense adonar-me'n, i vaig viure amb més intensitat les lectures de Cabré, Villatoro i de Victus, que precisament vaig acabar ahir.
Varem dinar a la Ciutadella (portàvem entrepans) i varem poder descansar i prendre una mica el sol.
El plat fort, per a mi, va ser el Born. Vaig quedar trasbalsada. No em puc treure del cap que hi pugui haver ments tan perverses i maquiaveliques que obliguin als vençuts a abatre les pròpies cases i transportar el runam per una altra construcció....
Em sap greu que no poguéssis venir, hauries gaudit molt.