Lectura compartida:
El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.
Que llegeixes?
Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.
Si l’has llegit: opina;si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.
Som observadors? On pertany aquest tros de foto?
Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.
Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.
Quant podrem veure fotos de la Ruta del Born?
ResponEliminaHola. He entrat al Twitter.Maria Nunes i he trobar una piulada sobre la Ruta i un LINK amb Facebook on hi ha moltes fotos boniques. Dolors, podriés copiar-les a la columna de sortides del Joc?
ResponEliminaJa direu quin dia és el sopar. Em van bé tots els dies- el 14 també-.
Mercè ja vaig mirar de fer-ho però no men'n vaig sortir,. A veure si en Xavier ens pot penjar les seves.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaGairebé segur que les penjarà aquesta setmana, la passada hem estat molt ocupats!!!!
Dolors, la meva germana no pot entrar, què ha de fer?
ResponEliminaHola,
ResponEliminaHe començat a llegir (tinc l’edició de 1984 A tot Vent). He llegit el pròleg, que arriba fins a la pàg.29, i la veritat és que al veure la pel•lícula no em vaig assabentar de gairebé res i ara és com una lectura desconeguda. M’agrada molt com descriu els estats d’ànim, la manera de ser de l’Aschenbach: Pàg. 38 quan fa referència a la decrepitud per la vellesa i a l’interès en amagar-ho “... i aquella lassitud creixent de la que ningú no havia de saber res..”. Pg. 41, 2n. paràgraf referent al motiu de la malaltia “... L’Aschenbach és un home que tota la vida ha viscut així” – i cloïa fermament el puny de la ma esquerra-, i mai així – i deixava penjar indolentment la mà estesa per damunt del braç de la butaca”... No recordo si això surt a la pel•lícula però sembla que ho han escrit per sortir en imatges. Crec que quan fem el forum ens agradarà molt.
A la pàgina rutes literàries hi ha un escrit que va fer la Laura Basaña, i fotos de la Fàtima, si algú va fer un resum de la ruta o te fotos i les vol penjar que me-ho passi.
ResponEliminaDilluns me'n vaig a Cophenaguen una setmana i encara no he trobat a casa La mort a Venècia que vaig llegir fa temps. Em sembla que aquesta vegada trigaré a entrar.
ResponEliminaPel que en diu la Imma si que recordo que la presentació d'Aschenbach a la novela situava molt bé el personatge. Aquest aspecte d'amagar la vellesa quedava molt grotesc, potser massa a la pel.li (recordeu aquelles gotes de tint pel cabell regalimant-li per la cara, tot per perseguint aquella bellesa infinita i ja mítica del Tazzio?) Perdó, no toca parlar de cine, però és que és una de les pel.lícules de la meva vida
Pel que fa al sopar de Nadal, no sé si ja està decidit on es fa però, per suposat podem comptar en tornar-lo a fer a Can Puserra.
Diumenge, al concert d'inici de curs de Som Dones, s'obrirà amb la sardana "Sant Martí del Canigó" en homenatge a Pau Casals, músic i lluitador per la pau -40 anys de la mort a l' exil·li-. Recordo que el seu discurs a la ONU "I' am a catalan" el podem trobar a YouTube
Tot just l'he començat, però :
ResponElimina"-aquest neguit que arribés l'hora, sense abans haver-se realitzat i lliurat plenament a si mateix" pg.12 (Ed.PROA), "l'únic art veritablement gran i creador, capaç d'abastar-ho tot, l'únic art digne de respecte, era aquell que havia tingut la sort d'exercir-se a través de totes les etapes de la vida humana" pag.17, "els homes no saben perquè tributen lloances a una ora d'art.(...) el veritable motiu del seu entusiasme, és la simpatia. (...) tot el que hi ha de gran s'ha produït "malgrat tot"" pg.18. A a pàgina 19 ja apunta cap al desenllaç quan parla de les opinions d'un crític sobtre el tipus d'heroi preferit d'un escriptor: "era la imatge d'una virilitat intel.lectual i jovenívola que, amb orgull pudorós, restava d'empeus i immòbil, serratn les dents, mentre les espases i les sagetes li traspassaen el cos", Sant Sebastià, la imatge de Tadzio a la platge al final de la pel.lícula....Mercè, només l'he vist una vegada i també és per a mi una de les pel.lícules de culte.
Ara bé, si recordeu, a la peli el protagonista no és un escriptor, és un artista, creador d'art i que personifica una altra del seu temps, trencador i incomprès, les seves obres no varen ser acceptades pel públic del moment, recordeu a qui es referia?
Ostres!!!, la cosa promet!!
Crec que es referia al compositor jueu Malher, però ara que he llegit la seva biografia no hi veig cap punt de contacte. He arribat a la conclusió que Visconti va centrar el potagonista en Malher, sobretot per poguer posar la seva música arrebatadora a tota la pel.licula. L'Adagietto extraordinari de la tercera simfonia, en les escenes finals de la platja, és un dels valors més impactants de la pel.licula i n'hi ha molts i molts. L'elegància de Silvana Mangano n'es un entre tants. També els altres fragments de música de Malher, molt ben posats. D'altra banda quan es va fer la pel.li hi havia un interés, un enamorament de Malher per part de tota la gent de cultura d'esquerra. Va ser un encert unir Tomas Mann-Malher i Antonioni.
ResponEliminaHe començat, La mort a Venècia, tant les descripcions del personatge que veu mentre espera el tramvia, i la seva lluita interior les trobo molt acurades.No sé si la pel.li pot ensenyar més bé el paisatge que descriu a l'últim paràgraf de la pàg. 36
ResponEliminaDolors, la pel.li és tan bona, entre altres coses, perquè les descripcions del paisatge i dels personatges del llibre són exactes i Visconti les va saber reproduir i interpretar. Dedueixo que no has vist la pel.li i potser algú del grup, tampoc. Quan acabem la novel.la us la podeu llogar -segur que al cine club de Vic la tenen, o potser a la Biblioteca- i la disfrutareu molt.
ResponEliminaNo he vist la pel·li, per tant no la puc comparar amb el llibre que sí que estic llegint amb interés. Més endavant faré comentaris, n'he llegit poquet.
ResponEliminaJa direu quin dia heu decidit fer el sopar
No, no he vist la pel•li, tindrem de fer una altra sessió de cine fòrum.
ResponEliminaEl sopar el podem programar pel dissabte dia 14 de desembre, digueu-hi la vostra, que encara podem canviar, que ens agrada poder-hi ser tots.
Avui, he plegat de llegir-lo perquè no sabia que llegia, és una mica enrebessat, el tindré de rellegir, em sembla que s'ha d'estar molt concentrat.
ResponEliminaA mi em va bé el 14 de desembre. I si el voleu fer a casa meva com l'any passat, també.
ResponEliminaRecordo que jo vaig llegir la novel.la perquè havia vist de la pel.licula i, és clar ja sabia de què anava. Podem fer un fòrum de la pel.li com aquell tan bonic sobre Dublinessos i que va donar tant de si.....
Potser el mateix dia del sopar? ara que estem llegint la novel.la? Podem trobar-nos una hora a abans....... O deixar-ho per després de festes.
Jo també vaig llegir el llibre despres d'haver vist la peli. Mercè, aquesta obra la varem comentar a la universitat amb l'Argullol, profesor d'estètica i és d'ell que sé que en Man va escriure lòbre pensant amb en Mahler, en Visconti ho sabia i el va recuperar com a protagonista.
ResponEliminaDolors, jo també vaig molt poc a poc, i subratllo molt, diu cites meravelloses referides a la búsqueda de la bellesa i com evoluciona amb les diferents etapes de la vida. Moltes fegades em faig enrera per tornar-ho a llegir i em paro a reflexionar-hi. Quanta sabiesa!!
No ho sabia això de que Tomas Mann el va escriure pensant en Malher. Una altra dada que encara el fa més interessant.
ResponEliminaSi que és molt dens en tots aspectes. És dels llibres que demanen relectura gairebé a cada paragraf i més de dues vegades.
FOTOGRAFIES de la RUTA LITERÀRIA AL BORN.
ResponEliminaEncara que he anat amb una mica de retard, al final podeu trobar les fotografies de la Ruta literària al barri del Born i de la visita al Born CC que uns quants varem continuar a la tarda, a aquest enllaç:
https://plus.google.com/photos/114236210723896083079/albums/5950274641495638753?authkey=CJuT_-uZtfWm0gE
Moltes gràcies Xavier,
ResponEliminaNo és que hagis anat amb retard, és que ho has fet molt bé, totes elles estàn etiquetades amb el lloc on és varen ser preses. Has fet molt bona feina.
He penjat l'adreça a on diu rutes literàries.
He acabat La mort a Venècia, escrita el 1912, pocs anys després de Solitud de Catrina Albert. Devia ser força impactant aquest tema en aquella època.Realisme i simbolisme, és molt simbòlica tota ella. Em quedo especialment amb dos paràgrafs que defineixen el comportament del protagonista Von Aschembach. Final del capítol 2, parla de la hipersensibilitat dels creadors que els porta a apreciar els fets i la bellesa de forma extrema i, també, a les dues darreres planes de la novel.la: la impressió de la bellesa de Tadzio i de la ciutat fa que Von Aschenbach no es pugui ni vulgui despendre de mirar-los, i segueix mirant sota perill de mort i, efectivament es mor contemplant Tadzio i el mar de Venècia. Dues planes abans. (ara tinc la versió en castellà i és a la 116 ) parla de l'embriaguesa de la bellesa a que estan sotmesos els artistes.
ResponEliminaI també diu -és molt fort !- "el coneixement simpatitza amb l'abisme". Jo interpreto: conèixer, saber, té el risc de fer trontollar moltes seguretats equívoques. A vegades no volem conèixer per no entrar en una situació de lucidesa que no sabrem com manejar i que ens pot desmuntar moltes coses, ens pot fer entrar en crisi de creixement i, davant d'això preferim seguir ignorant fins que els fets decideixen per nosaltres. Ens equivoquem si obrem així, penso, perquè perdem el control del que és nostre.
Ahir per fi!!!! vaig trobar el llibre La mort a Venècia, sabia que el tenia i l'he buscat com boja, finalment ja em vaig donar per vençuda i ahir buscant uns paper em va sortir el llibre, i evidentment en un lloc on ja hi havia mirat 50 cops.
ResponEliminaAvui l'he començat, he de dir que ja l'havia llegit i he vist també la pel·licula, de tot en fa una pila d'anys i entre mig he llegit La montanya màgica de Thomas Mann. quant el vaig llegir per primer cop s'em va fer un xic pesat, era força més jove, ara tot i saber-ne el final hi trobo uns matisos que llavors no vaig veure de cap manera, el llenguatge és tant acurat i els dialegs interiors que Mann fa tenir als seus protagonistes, per a mi és el millor del llibre, aquest: ara vull, ara no, això em convé, això no...aquestes contradiccions que afloren en tot moment.
Bé em sembla que el llegeixo amb uns altres ulls aquest cop.
Se m'ha acudit que abans de començar a sopar, el 14, podem posar l'Adagio de la 3ª simfonia de Malher (el del final de la pel..li) (el tinc) i llegir algun fragment o la pàgina final de la novel.la. Serien pocs minuts, però intensos. Lligaríem text i música. Va bé?
ResponEliminaLluna llegint el teu comentari, tornaré a agafar el llibre que el tinc a la tauleta i només el miro i em decanto per un altra que tinc començat (la biblia de fang)i em crida més l'atenció, avui el tornaré a llegir.
ResponEliminaMercè, a tu et deixem que posis la música que et vingui de gust, a mi personalment em va agradar molt que ens toquessis una peça amb viu i directe
La M Carme Sañé em proposava la lectura de: El diari d’una bona veïna de Doris Lessing.” Jo ho he buscat i no he trobat que estigui editat amb català, en espanyol si, us sembla de llegir-lo encara que sigui en espanyol? L’escriptora va morir el disset de novembre i havia rebut el premi Novel el 2007
Si el que vols tornar a agafar és La montanya màgica, be t'hi animo, tot i que al principi em va costar molt, el llenguatge és molt com el de La mort a Venècia i no hi estemmassa acostumades, almeny jo, el vaig acabar perque era quant feien obres a la biblioteca i era l'últim llibre que em quedava dels que em vaig emportar. De totes maneres quant el vaig acabar vaig estar contenta d'haver-lo llegit.
EliminaSortosament, Dolors, nosaltres no tenim problemes amb els idiomes i podem llegir en castellà sense que ens representi cap trauma!
ResponEliminaPer a mi tampoc hi ha cap problema, podem fer-ne un en castellà. Com que en sabem tants d'idiomes.....
ResponEliminaAvui s'ha mort la Joana Raspall, aquí us deixo un poema seu com a homenatge:
ResponEliminaL'espera
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)
Jo també li faré el meu petit homenatge.
ResponEliminaMarxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres....
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.
(Joana Raspall)
Oh! la Joana Raspall. Per sort, ens queda molt dels creadors. Quan se'ls mor el cos, l'esperit es queda. Són molt bonics els poemes que heu triat, molt frescos.
ResponEliminaTot i que no hi ha gaires comentaris de La mort a Venècia, el dia 14 si que en llegirem algun fragment, oi? Caldrà que algú que el tingui aquell dia, el porti, per exemple tu Lluna sembla que el tens a casa. És que jo no l'he trobat per casa meva -ja l'havia llegit fa molt temps- i l'he hagut d'agafar de la Biblioteca, en castellà, i ja el torno dimarts.
Les poesies que heu triat les trobo molt adients per dir adéu a Joana Raspall, jo però, ho faig amb un tros de l'auca que li varen preparar en motiu del seu centenari.
ResponElimina49. li diem: gràcies, Joana
La teva obra ens encomana
47.“amb ulls plens de fantasia”
Amor per la poesia.
48. Gràcies pel que ens has donat
I aquesta auca s’ha acabat.
Si voleu seguir tota la seva auca la trobareu a:
http://www.auques.cat/tot.php?auca=raspall
Aquests versos de la Joana Raspall que posa la Núria són preciosos, especialment quan un és gran i no té gaire futur:
ResponEliminaMarxaré sola:
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres...
La Rosa Codina també vindrà al sopar.
Sempre havia sentit la Joana Raspall com la pedagoga que ensenyava mitjançant la rima. La Teresa va descobrir a través d'ella com descriure les plantes, els animals, els cicles de la natura, les festes.....Però ara, durant l'any que se li ha dedicat, n'he descobert una altra molt més intimista i profunda. A casa hem sentit la seva mort com algú que ens havia acompanyat en molts moments a l'hora d'anar a dormir . Volia recordar-la amb algun dels seus poemes frescos i quotidians, però tinc els llibres a casa i....consultant al dr.Groogle he trovat aquesta meravella:
EliminaENDAVANT!
Respira fort, que l'aire és teu
i l'aire i tot et poden prendre.
Un cop ja hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que es pot vendre.
Resira fort, que l'aire és teu-
Trepita fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n'hi cap d'altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana,
sicreus la teva veritat
llança-la al vent
i que s'arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaPerdoneu, a part de les faltes de teclejat, el cinquè vers ha de dir: "és alè teu que NO es pot vendre", al deixar-me aquest "NO" canviava tot el sentit.
EliminaEn quan a LA MORT A VENÈCIA, crec que hia ha molt a dir, l'he subratlla molt i per tant........hia ha molt a dir, però de totes maneres, les primeres pàgines que descriuen el personatge, són les mes filosòfiques i les que has d'anar rellegint més, sobretot et preparen per tot ala història i són una reflexió sobre la creativitat i el sentiment expressat en la creació artística.
Temps enrera vaig començar a llegir "Doctor Faustus" i la vaig deixar per espessa, el cas era semblant però el llibre vastant més gruixut. Fa referència també a la crativitat de l'artista, però arriva a descriure molt la música des de la perspectiva dels que hi entenen. Fan referència a Beethoven i el descriuen a través de la música que escriu, jo em vaig anar fent petita i crec que per això el vaig deixar. M'agradaria tornar-lo a llegir. Aques sí que hi és en català,encara que segurament és millor seguir la trajectòria de l'escriptor per anar-lo entenen. També m'agradaria llegir La Muntanya Màgica.
M'agrada que parleu i transcriviu Joana Raspall i tu Fàtima quan dius "com algú que ens ha acompanyat..." Jo reconec que l'he llegida poc i no m'ha marcat massa . Ara m'hi he posat amb vosaltres i seguiré.
ResponEliminaLa Muntanya màgica és un llibre molt bó, dels que marquen època. És molt filosòfic però molt clar i això passa pel damunt de la història que narra que també és molt curiosa. Enganxa i tens la sensació de que estàs dins d'una cosa seria. Un llibre d'aquests característiques i també excel.lent, no tan llarg, és el de Francesc Mira, "El Purgatori" El protagonista és un excapellà que va amunt i avall del su territori amb una moto de marca guai i es relaciona en converses i en fets amb molta gent. mentre repassa i qüestiona les opcions que ha pres fins llavors. Sembla autobiogràfica. Em Mira havia estat al seminari. Ara és un dels intel.lectuals més potents del país valencià, del grup de Joan Fuster.
Té un premi important aquesta novel.la, ara no recordo quin, i no el tinc a mà.
A mi no em farà res rellegir un o l'altre.
Fàtima i Mercè: us veig molt entusiasmades amb aquets tipus de lectura, però la manca de comentaris em fa pensar que no és el l’estil de lectura que enganxa a la majoria.
ResponEliminaPodem mirar a les biblioteques a veure com està per aconseguir “Diario de una buena vecina” que és el que proposava la M Carme i si fa gràcia llegir-lo després del 14 que és el dia del sopar.
Entre tant podem anar pensat si la manera de com ho fem és l’adequada o si es pot canviar alguna cosa per que hi hagi més participació.
Fins dissabte, contem amb totes, si a alguna no li va bé, agrairíem que ho digués.
Dissabte a 2/4 de nou, a can Pusserra Nou, carrer de la Vila 90
Hola,
ResponEliminaTal com ho diu la Dolors jo també penso que la poca afluència de comentaris al blogg, fa pensar en plantejar un altre tipus de lectura.
La lectura de “Mort a Venècia”, sembla que ha resultat una mica complicada per una part de les lectores. Evidentment és una obra magnífica, però potser necessitem obres més “light”. O potser necessitem donar un altre tipus d’orientació al joc.
El títol que ens proposa la M. Carme Sañé: “Diario de una buena vecina” és de Doris Lessing (Iran 1919 – Londres 2013). El 2007 va ser guanyadora del premi Nobel de Literatura. I el podríem llegir aquestes festes de Nadal. Entretant , cal pensar que podem fer perquè el Joc es faci atractiu a la majoria.
Fins dissabte!
Jo avui he acabat de llegir Mort a Venècia. A mi m’ha agradat molt més que la pel•lícula. Sí que hi ha alguns trossos molt filosòfics i que m’han costat però he conegut molt a fons el personatge i el sentiment tan fort que té davant la bellesa que valora molt més que la vida: final pag. 73 parlant de Tadzio = “Està delicat.. no arribarà a vell.. sentiment que li inspirava certa satisfacció...”
ResponEliminaD’altra banda fa referència als clàssics, que jo no coneixo, i m’ha agradat quan menciona Fedre inici Pàf. 88 “Qui estima és més diví que l’estimat, puix que en aquell habita el déu , que en l’altre no..”
També hi ha descripcions molt poètiques del paisatge, inici Pàg. 92 “..raigs de porpra davallaven sobre el mar, que, en onejar semblava banyar-los i fer-los córrer vers la platja..”
Una gran amplitud de vocabulari de mots que he hagut de buscar al diccionari: camús, a lloure, puixant, espletar, dretcient,afait, torpor...
Per mi està molt bé fer lectures diferenciades i no encotillar-nos en uns temes o estils. Jo aprenc d’aquesta varietat.
Dissabte jo puc portar el llibre, és de la biblioteca però l’he renovat.
EP!!!! M’acaben d’informar que tinc un net nou. Es dirà Martí i el part ha anat molt bé.
ResponEliminaFelicitats a tota la família i a en Martí per l'àvia tan eixerida que l'hi ha tocat.
M'agrada molt el que cites de La mort.... .És molt profund. Podries llegir algun passatge d'aquests el dia del sopar. A mi també m'agrada fer lectures diferenciades. Amb El Joc.. he fet lectures que mai no hauria triat perquè no en sabia res.
Aquests dies que tenim tan present Mandela i celebrem la seva personalitat, em ve a la memòria el llibre de Coeetze "L'edat de ferro" sobre l'Apartheid i me'l fa més proper.
Moltes felicitats Imma! Quina alegria el naixement d'un net!
ResponEliminaEn primer lloc m'excuso de no participar massa en els vostres comentaris. Faig propósit d'esmena. Només llegeixo als vespres (cada dia) peró de vegades he de llegir la pàgina del dia abans.... ja m'enteneu. De tota manera he de trobar temps per la lectura, es una activitat que quant més la fas més t'agrada, be.. com les sardanes.
ResponEliminaEstic llegint La mort a Venecia i a mesura que avanço em va agradant més, i sobretot la lectura dels vostres comentaris fa que hi vegi més coses que les que potser copsaria.
En quant al canvi d'estil de les lectures, particularment penso que no cal fer-ho expresament, està bé que de tant en tant surti alguna obra una mica complicada i ens esforcem. Podria ser una proposta de debat pel sopar de dissabte, aquest cop no m'en descuidaré....
El llibre de la Lesssing ve al cas d'un article que vaig llegir al Punt Avui i m'en va fer venir "salivera" de llegir-lo. Es una proposta. Si no es troba en català penso que potser també el podriem llegir en castellà o en l'original anglés "qui en sàpiga" (no es el meu cas). Potser també jo podriem parlar.
Imma, per molts anys.... Ens ho anuncies d'una manera tant espontània que es com si rebessim la notícia al moment.
Salut i fins dissabte
Hola,
ResponEliminaAvui intentaré rependre la lectura de La mort a Venècia, no acostumo a tornar a llegir els llibres que aparto, però després de llegir els vostres comentaris ho tornaré a provar.
Imma, un altra dia que llegim un llibre amb aquests profunds, farem un apartat i m'ajudaràs a trobar i meditar.
Fins aviat, que l'olla ja comença a bullir!
Ja tinim data i pregunta
ResponEliminaA nosaltres ens agrada. Cap problema, farem dues creus i així ens quedarem més descansats.
I forma d'anunciar-ho, i de raonar-ho compartida per tots, molt bona,
d'estat. Tots corresponsables.
Ho celebrem
Gràcies per les vostres felicitacions, la veritat és que, tot i el món que tenim, una nova vida a casa ho deixa tot en segon terme.
ResponEliminaEspero amb il•lusió la trobada de dissabte que amb tot el que hi ha proposat potser ho haurem d’allargar fins el diumenge a l'hora d'esmorzar...
Tot i que tenim pregunta i data, a mi em fa patir que amb dues respostes hi haurà vots nuls, ens queda a la nostra mà explicar-ho molt bé i i convèncer als indecisos. Hem de guanyar per una majoria llarga.
ResponEliminaLa mort a Vènecia és veritat que canvia, i tot i que és molt lenta, la tria de mots és molt acurada.
Fins dissabte!
Dolors: L'important és la intenció de cada votant. La forma ja ens l'hem apresa ara: SI a la primera, SI a la segona. (Yes, Yes. We cant, que diuen a Facebook) Fàcil i, a més 10 mesos per explicar-ho, per practicar-ho, per insistir. Un 11 de setembre de SI SI. Cap problema. La qüestió és la intenció de cada votant i ara ja podem començar a convèncer gent indecisa que tenim al voltant, que n'hi ha. I qualsevol votació que guanyi pel 51% és guanyada arreu del món democràtic, però treballem els indecisos de l'entorn. De moment, i en el procés, la forma de la declaració :un gol de Messi. I, es clar no ha acabat el partit però hem descobert que tenim un col.lectiu Messi jugant. L'enhorabona.
ResponEliminaBusqueu carta meva al Punt-Avui del dia 11: "Dos processos".
Fins dissabte