Properes lectures:
Feli, esthéticienne - Empar Moliner
Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona - Stefan Zweig
Gràcies per
la propina- Ferran Torrent
El que mou
el món- Kirmen Uribe
El dia 18 comencem amb “Feli, esthéticienne” no hi haurà problemes per aconseguir el llibre,
moltes biblioteques disposen d’exemplars.
Coneguem l’autora:
Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) ha estat actriu de teatre i cabaret, però es guanya la vida com a periodista, en els serveis informatius de COM Ràdio i a les pàgines d'opinió del diari El País. Va debutar com a escriptora amb L'ensenyador de pisos que odiava els mims, una col·lecció de relats satírics i corrosius que va obtenir l'aplaudiment unànime de públic i crítica.
Es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador
de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli,
esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment
ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco
senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha
terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació,
de ràdio, televisió i premsa escrita.
Premi Josep Pla 2000Sinopsi:
Feli, esthéticienne és una novel·la que mostra com les dones poden estar disposades a tot per tal d'endur-se al llit un home i com els homes ja els va bé quan això succeeix. Amb un estil implacable, que combina la capacitat d'observació d'un Woody Allen amb la lucidesa narrativa d'un Raimond Carver, Empar Moliner ens presenta les seves criatures: una esthéticienne de barri, el seu exmarit amb les seves ínfules de director teatral, la seva germana amb problemes de sobrepès, l'actriu decadent que ha d'interpretar l'obra teatral de l'exmarit i un culturista que veu la llum en el budisme però a qui es van oblidar de connectar-li el cervell. Una autèntica alenada d'aire fresc dins la narrativa catalana actual.
Ja disposeu del llibre?
Queda distribuït de la següent manera:
Fins el dia 27 hi arribem acabant la pag. 86, el 3 gener la 159 i el dia 10 arribem al final. Deixem una setmana pels últims comentaris i anirem per Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, caldrà sol·licitar-la amb antelació ja que no hi ha gaires biblioteques que disposin d’exemplars.
Fins el dia 27 hi arribem acabant la pag. 86, el 3 gener la 159 i el dia 10 arribem al final. Deixem una setmana pels últims comentaris i anirem per Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, caldrà sol·licitar-la amb antelació ja que no hi ha gaires biblioteques que disposin d’exemplars.
Hola!
ResponEliminaDemà he d'anar a buscar el llibre de l'Empar Moliné a la biblioteca!!
I jo a Vic
ResponEliminaJa en tinc ganes!
Ja he llegit dues historietes de la Feli, unes historietes molt vulgars, i poc respectuoses. A veure com avança
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminaJo també he llegit dues històries! Comparteixo la teva opinió Dolors, i a més no els hi sé veure la gràcia....
Suposo, Dolors, que tu ets l'autora de la felicitació. Aquest matí hi havia un pessebre, ara unes espelmes.... Que per molts anys mantinguis aquest esperit nadalenc que et fa ser tan especial!! Nosaltres, en Xavier i jo, també et desitgem un BON NADAL i un IMMILLORABLE 2014!!!
ResponEliminaMOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA FELICITACIÓ!, quina mervella entrar al blog i trovar-me amb això, quan sigui gran també ho faré, ara me'n surto a trompicons. De totes maneres també us desitjo a TOTS unes BONES FESTES! no hem de perdre mai aquest esperit que recuperem de la memòria una vegada l'any, ens recorda que no podem deixar de lluitar per fer d'aquest món un lloc una mica més amable.
ResponEliminaEl llibre el tinc encarregat, espero que no trigui massa.
OSTRES!, sóc la Fàtima, però tenia obert el programa la meva filla i.....tot i així s'ha publicat!
EliminaGràcies per les felicitacions, son dies en que expressem en veu alta el que desitgem tot l'any
ResponEliminaVaig llegint "Feli, esthéticienne". Ja he llegit fins a la meitat i, jo que no havia llegit mai res de l'Empar Moliné, n'he quedat molt decebuda! No sabria què comentar, sinó és la grolleria i el mal gust. M'agradaria molt que, els que heu llegit altres obres d'Empar Moliné, em diguéssiu si es l'estil habitual en ella, o aquest llibre és una excepció! També agrairia que, algú em fes veure que no he sabut copsar el sentit del llibre, ja que em sabria greu que, essent una dona i catalana, jo deixés de llegir-la.
ResponEliminaAquest segon llibre és força "canalla" i, en ser-ho fa uns retrats caricaturescos, exagerats. Està en la línia de "La magnitud de la Tragèdia" de Quim Monzó . S'han de llegir en clau de paròdia. Jo li he he llegit també "T'estimo si he begut" i alguna altra de posterior i em van divertir. Però clar, depén de cadascú i del moment, també.
ResponEliminaM’afegeixo a les felicitacions i en especial per a la Dolors. És l’ànima del joc però entre totes fem el cos i algunes en sou les parts vitals.
ResponEliminaPel que fa al llibre crec que ha estat un salt molt brusc venint de la Mort a Venècia, no cal rellegir res per entendre-ho i potser molesta aquesta grolleria però opino com la Mercè, que és en clau de paròdia i si ens posem una mica de “corassa” crec que en podem gaudir. Pag. 15: La Tere demanava perdó...” m’ha semblat copsar el caràcter extremadament de bona fe de la Tere. Pag. 17 últim paràgraf: “La Tere Ranera era un dona prima que sempre reia i com més la veies riure més trista semblava...” M’ha fet sentir compassió però de cop i volta, una mica més avall, et trenca aquest sentiment amb una descripció còmica (encara que poca-solta) ”Feien l’efecte de quant t’has posat la lent de contacte malament...l’ull expulsa el cos estrany, ploc, fora,..”
En el capítol de “Mercè i Sebas” també hi he trobat una bona crítica, portada a l’extrem, sobre les entrevistes de feina i en Sebas, que era el que anava de potent i donant consells, realment és el dèbil.
A mi no m’ha sorprès aquest llibre perquè he escoltat a l’Ampar diverses vegades a la ràdio i crec que no marxa del seu estil, tot i que aquí és més vulgar.
Jo ja he acabat el llibre. Potser teniu raó i depèn del moment en què el llegeixes. De totes maneres, no m'ha agradat. El trobo grotesc.Vull dir que, per exemple, "El Quixot", també és una parodia, i a mi, em desperta una tendresa, en canvi aquests personatges, la Feli, la Tere, el Sebas... no em fan cap gràcia, els trobo antipàtics. Evidentment és una opinió.
ResponEliminaDe l'Empar Moliné no n'havia llegit cap llibre, si, en canvi, algun article al diari. En fi! sort n'hi ha que hi ha gustos per tot!
Encara no tinc el llibreeee....!, m'esteu fent deixar les ganes de llegir-lo, jo també només la conec dels articles al diari.
EliminaEspero tenir-lo JA!
Llegeixo el segon conte i em recorda "Què he hecho yo para merecer esto?", per mi, el millor Almodovar. És la gent de suburbi, que ven colònies imitades que figuren bones i fan pudor. Explica un càsting penós on s'humilia l'aspirant fins a la intimitat i l'aspirant pot arribar a saber de la trista intimitat de l'estrevistador, tan prepotent. És realisme íntim i social: hi ha aquesta població a part de Catalunya, barris perifèrics, cinturons industrials...gent que té com a valor primer guanyar-se la vida, sobreviure, des de la seva capacitat professional que és justeta. L'Empar coneix aquestes persones i ens les mostra amb humor esperpèntic i tendresa sempre cap a les dones/víctimes gairé sempre. És un feminisme canyero. Costa trobar escriptors catalans que coneguin bé aquest ambients que no fan bonic per ser escrits i els vulguin explicar. Tenim Monzó,el primer Terenci Moix, Sergi Pàmies ,alguns més actuals que no conec i la Moliné -dona que es dol per aquestes dones- de suburbi que els ha tocat una herència de pobresa i fingiment com les colònies falses i una vida amb pocs elements culturals.
ResponEliminaEn el fons hi veig compassió en els relats de Moliner:per això explica els mals culturals i socials d'una gent que no ens agrada però que viu aquí i a tot arreu. Aquesta gent també ha de ser coneguda. És una literatura per conèixer veritats subculturals, deixar-se sorprendre i per gaudir de l'humor que hi posa. És realisme i costumisme.
La Mort a Venècia també ens mostra la pulsió sexual desbocada d'un creador "venerable". Però allà tot és refinat i més fàcil de ser apreciat.
He estat força dies en dejuni i abstinència de Internet.
ResponEliminaAvui que de casualitat puc entrar-hi aprofito per felicitar-vos les Festes a totes i a tots.
Que tingueu un Bon Cap d'Any i que l'entrada al mític 2.014 sigui el venturós preludi per aconseguir tot el que n'esperem.
Crec que passaré per alt la lectura del llibre de la Moliné i començaré a buscar "les vint-i-quatre hores..."
Suposo que el sopar-tertúlia va anar bé i no va desmerèixer la qualitat dels anteriors. Quan ens veiem ja me'n fareu cinc cèntims.
Molt bonica la felicitació, Dolors.
Una abraçada
Molt bon any, Maria!!! Una abraçada ben forta i que, a la propera trobada, hi puguis assistir.
ResponEliminaMOLT BON ANY, LECTORES!!!!!
ResponEliminaPRIMER D'ANY
ResponEliminaHe sortit pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem les muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d'un altre
jardí, potser,
se'm tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l'any:
et donaré dos llibres
que t'he comprat.
En un cafè
t'hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli
(del llibre "Ara que és tard)
BONA ANY VINYOLI LECTORES!!! (i lectors)
PRIMER D'ANY
ResponEliminaHe sortit pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem les muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d'un altre
jardí, potser,
se'm tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l'any:
et donaré dos llibres
que t'he comprat.
En un cafè
t'hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli
(del llibre "Ara que és tard)
BONA ANY VINYOLI LECTORES!!! (i lectors)
Bon dia,
ResponEliminaMaria, el sopar va anar molt bé, amb la música del Adagio de la Quinta Sinfonía de Mahler en silenci per començar, un cop assentats a taula, les menges van ser exquisides seguint el menú publicat, les converses molt amenes de lectures i de política.
Respecte a Feli, esthéticiene, discrepo de la Mercè que diu que tracte els temes amb humor i tendresa. L’escena del final del primer episodi al water no li trobo la gràcia, potser és que no tinc un sentit del humor. A tots els episodis fa servir el sexe groller amb facilitat i finalitat de obrir-se cames.
Fàtima, molt bonica la poesia de Joan Vinyoli.
Bon any 2014!
Bon any a tothom! i gràcies per l'encert de felicitar amb Vinyoli, Fàtima.
ResponEliminaHe repassat la llista de les lectures i, veient que el sentit de l'humor d'Empar Moliné no agrada, jo em saltaria "Gràcies per la propina" de Ferran Torrent perquè també va en aquesta línia. Podríem passar directament a "Vint i quatre hores a la vida d'una dona", si us sembla, després a "El que mou el món" i al final ja faríem propostes.
Bon dia,
ResponEliminaSegur que hi deu haver gent a qui sí que agrada, (per aixó ven els llibres), ha estat interessant de saber com escriu l’Empar Moliné, hi he trobat una gran diferència amb els seus articles.
Encarregueu a les biblioteques les Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, doncs no n'hi ha gaires que el tinguin.
A veure si podem començar-lo el dia 10.
Hola,
ResponEliminaEns diu la Dolors que "Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona" costa una mica de trobar. Jo en tinc dos exemplars, la pega és que tots dos són en castellà. A mi no em fa res llegir-li, si algú més vol aprofitar l'altre llibre, que m'ho digui que, amb molt de gust, li deixaré!
Hola, bona nit!
ResponEliminaquan l'hem de començar les "Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona"?
URGÈNCIA
ResponEliminaHe de tornar a una amiga un llibre "El que mou el món", d'un basc, Uribe, i que em va agradar molt.
Ara no el trobo a casa i em sembla que l'he deixat a algú del Joc de Lectura.
perquè la Carme Farré, que també l'ha llegit i el va recomanar en el sopar de Nadal. Recordeu si el varem mirar?
Pregunto: El té algú del Joc de Lectura aquest llibre? Si fos així m'ho hauria de dir i me l'hauria de tornar abans de dilluns. Gràcies.
Mercè,
ResponEliminaJo recordo que, el dia del sopar, en varem parlar, com també ho varem fer del llibre "El guardià...". Aquest últim si que el vas ensenyar i el varem estar mirant. Del que estàs buscant, em sembla que vares dir que no el podies ensenyar perquè el tenies a Barcelona. No sóc conscient d'haver-lo vist!
Gràcies Núria
ResponEliminaGràcies Núria
ResponEliminaAvui ens hem vist amb la Maria Nunes. M'ha donat records per totes i tots i m'ha dit que us recordés que a finals de mes fa la darrera ruta literàtia de l'any Espriu que comença als Jardinets de Gràcia i acaba a l'exposició del CCCB. Us poso l'enllaç on hi ha fotos. És força impressionant, us la recomano.
ResponEliminahttp://www.cccb.org/ca/itinerari-lavnia-44777
Ahir em va semblar penjar un comentari, i no ho vaig fer, deia a la Mercè que aquesta setmana també vaig tenir un ensurt pensant que havia perdut un llibre, cosa que no va ser així, ja que el vaig trobar a sota el seient del cotxe.
ResponEliminaReferent a la distribució del llibre Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, és un llibre d’unes 100 pag. Amb la lletra grossa, penso que potser estaria be fer-lo amb 15 dies a partir del dia 13 i donar-lo per acabat el 26, i fer tots els comentaris en acabar.
Com que és un llibre difícil de trobar a les biblioteques, jo em comprometo a llegir-lo aquest cap de setmana, per tant ofereixo el meu exemplar a qui el vulgui llegir i que es pugui anar passant.
Si hi ha gent interessada a fer aquesta ruta que ho digui, i mirarem de muntar-ho
Hola, bona nit a tothom!
ResponEliminaVolia dir-vos que a partir d'ara tindrem una altra LECTORA. És la Núria Serrat, i té moltes ganes de llegir i participar. Benvinguda Núria!!
Bona nit,
ResponEliminaMoltes gràcies Núria!
Soc la Núria Serrat i la Núria i en Xavier l'altre dia em van parlar d'aquest grup i ho vaig trobar molt interessant, ja que és una manera de disfrutar de la lectura compartint-la amb altre gent i a la vegada et crees una "disciplina lectora", que a vegades, a mi em passa, que faig altres coses en comptes de llegir...
Cordialment.
Bon dia Núria,
ResponEliminaOmple de goig que la família del joc de lectura augmenti, esperem que participis amb els teus comentaris.
El llibre que començarem la setmana vinent tindrà un tracte especial degut a que és una història curta, per tant, trenquem les normes i la llegirem fins al final, els comentaris els farem a partir del dia 26, entre tant ens podem anar passat els exemplars de que disposem.
Fins aviat, ja que el blog està obert a qualsevol suggeriment, idea, o proposta.
Benvinguda Núria Serrat. Esperem que t'enganxi el Joc i que hi trobis motius d'intercanvi. Segur que si.
ResponEliminaBe abans he escrit un missatge i veig que no me l'ha publicat, em sembla que m'he liat una mica. Primer de tot vull donar la benvinguda a la Núria Serrat, benvinguda a la família literària del Joc de Lectura. Després jo encara no he llegit el llibre de l'Empar Moliné, aquestes festes no he llegit gens i tampoc he entrat al bloc, em sap greu! intentaré aconseguir el segon llibre i a veure si em poso a to.
ResponEliminaGràcies per totes les felicitacions de Nadal i Any Nou i per la poesia que ha penjat la Fàtima a l'encetar l'any Vinyoli. Jo també vull contribuir-hi i així de pas també us desitjo un molt bon any:
EL GUANY
Mai no et rendeixis.
Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.
Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.
Espero aquest estar a l'altura.
Una abraçada
Hola!
ResponEliminaJa he acabat "Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona"! És molt curtet i m'ha enganxat força. Només us ho dic perquè queda a la vostra disposició el meu exemplar del llibre, això sí, és en castellà (el llibre era de la meva mare i té més de 60 o 65 anys!!!!!). Si algú no l'ha trobat i el vol, que passi a buscar-lo!.
Hola Núria me'l pots deixar a mi si us plau?
ResponEliminaSi em dius que sí te'l passaré a buscar avui o demà ;-))
Gràcies!!!!
Maria, el pots passar a buscar quan vulguis! Demà a la tarda no hi serem, però avui i demà al matí, si!
EliminaNo sé que em passa amb la publicació dels comentaris (Xavier, no te res a veure amb la modificació, gràcies pel teu interès) . A la tarda havia ( o m'ho pensava) escrit que jo també havia acabat les Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona i que estava a disposició de qui el volgués llegir
ResponEliminaDolors, com que no el trobo a casa, te'l passaria a buscar avui a la tarada, et va bé
ResponEliminaHola,
ResponEliminaEl dia de Reis em varen regalar "Divuit poemes de Nadal i un de cap d'any" de Joana Raspall. Malgrat que Nadal ja ha passat, vull publicar-ne un que, tot i ser molt dur, el trobo molt bonic.
I LA MARE MIRA AL CEL
- Mare, què vol dir Nadal?
(A la boca ni una engruna...)
- Mare, què vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
- Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
- Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)
I la mare mira al cel
(bombarders en lloc de l'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats e tant de mal,
fill i mare són Nadal.
Mercè, amb sap greu si has passat per casa i no m'hi has trobat, he estat tot el dia fora. Si ets a Taradell, demà te'l port-ho.
ResponEliminaNúria, molt bonic el poema, moltes vegades, voltats de consumisme no pensem amb les persones que s'ho pase'n malament. Joana Raspall desprèn tendresa.
BENVINGUDA NURIA!
ResponEliminaEspero que, com nosaltres t'ho passis bé en aquest blog i t'engresquis a llegir i no t'espanti comentar-ho sense por, això ens fa a totes més properes. (...i a tots.)
Visca la poesia!, veig que ens hi anem engrescant. Mercè, n'hem de parlar més que enriqueix l'esperit. En el fons, moltes vegades sento que son pregàries que l'eleven al cel i també ens poden fer baixar a les tenebres.
La portada nova m'agrada molt, molt. Felicitats
ResponEliminaFatima en relació a la poesia: el coneixement et permet saber on ets, si al cel o a les tenebres. I si ho saps, pots provar de sortir de les tenebres...o d'un cel massa ensucrat, oi?
Ara estic preparant per a aquesta tarda, una sessió sobre Vicent Andrés Estellés per als companys de l'aula de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu barceloní. Si vols, la fem un dia, o també sobre Vinyoli, que és el seu any.
Dolors. el podrem recollir dissabte matí el llibre.
Veig que programeu Gràcies per la propina . Em sembla que no agradarà, és del tipus de literatura com la d'Empar Moliner
Núria, el poema és preciós i amb aquest final "fill i mare són Nadal" m'ha donat la sensació que despareixia tota la duresa anterior.
ResponEliminaJo encara no he començat les vint-i-quatre hores...
També opino que hem d'intentar llegir Gràcies per la propina, amb la informació de la Mercè ja estem avisades i potser no ens sorprendrà tant.
M'he descuidat de dir que també he trobat molt bonica la portada. El llibre de les il·lusions, són els nostres llibres.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaVolia comentar que, la lectura de "Gràcies per la propina", jo me la saltaré. Ja vaig deixar clar en el seu dia que, "Feli, estheticenne" no em va agradar gens, i sabent que Torrent té similituds amb Moliné, la veritat, no em ve de gust. De totes maneres m'agradarà molt seguir el vostres comentaris, doncs segur que m'ajudaran a entendre la manera d'escriure d'aquest dos autors. Quan varem llegir "Feli...", vaig trobar a faltar molts comentaris, i m'he quedat amb les ganes de saber més opinions. Us desitjo una feliç lectura, i per part meva, us estaré esperant per quan comencem "El que mou el món". Abans , però, tenim els comentaris de "Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona".