PROPOSTA DEL CAP DE SETMANA, A LES DOTZE DEL MIGDIA

És el temps de les granotes, verd que avança entre el verdet caigut de les argelagues i el polsim blanquinós de la flor de les canyes que s'enfilen llot amunt; n'hi ha que salten del marge estant i s'empassen avall, i n'hi ha que neden per damunt de l'aigua, i n'hi ha que paren el sol ben quietes prop d'una mata. És el temps de bombollejar i treure el cossiret estrafet els cap-grossos que foraden el tel tan fi, tan últim, de l'aigua, a grapats, incansables, una i altra vegada per tots els racons de la bassa xarbotada. És el temps de la serpeta fosca o virolada que suara, potser, ha mudat la pell a l'escalf del terrer assolellat, i que, després d'arrapar-se per una de les parets terroses de la bassa, es precipita i fueteja-solc petit que aviat s'esborra- l'aigua verdosa. És el temps de tantes i tantes cuques de noms insabuts, que tentinegen o suren capriciosament per damunt o per fora, i de la bonior constant de molts insectes estranys, i d'unes quantes libèl·lules multicolors, els helicopterets supervisors d'aquest món petit però animat que és la bassa. És temps de vida.

L'emmurriament es va esbravar aviat pel caient mateix del assumpte, i al cap de pocs dies decidiren dir a la iaia que, si tot sortia com tocava, a punta d'hivern la família s'engrandia. La intenció era aquesta, però mai no trobaven el moment d'ennovar-la, temorosos de la seva reacció, que intuïen tirant a excitada i, per tant, contraproduent pel seu delicat estat de salut.

I AQUESTA OBRA LA POT HAVER ESCRIT:

Lluís-Antón Baulenas, Emili Teixidor, Rafael Vallbona, Antoni Pladevall, Joan Agut.