Joc de Lectura

Anem per un altre, poso a quarts de nou perquè demà fins aquesta hora no podré contestar

De mica en mica, va ser capaç de forjar una explicació. Era un home, de fet, que havia viscut sol durant anys abans que ella no s’hi havia instal•lat. Les necessitats d’ell diferien de les seves. Per ella, tots aquests mesos posteriors a la seva unió eren, encara, un exercici de tolerància del dolor. El desig d’ell, d’altra banda, era feroç, a vegades vorejava la violència. La manera com l’immobilitzava, com li premia els pits, amb quina fúria feia anar els malucs. Era un home. Tots aquells anys sense una dona. El podia culpar de ser de la manera com Déu l’havia creat?
                                                      

                                                   ***

Els primers arbres, els que s’havien salvat la tala per fer llenya, van perdre les fulles, ja grogues i del color del coure. Després van arribar els vents, freds i crus, i van sacsejar tota la ciutat. Van fer caure les últimes fulles i van deixar els arbres com fantasmes retallats contra el marró tènue dels turons. La primera nevada de la temporada va ser lleugera, els flocs encara no havien tocat el terra que ja es dissolien. Les carreteres es van congelar i la neu es va acumular a les teulades i amuntegar a les finestres, emblanquinades per la gebrada. I amb la neu va arribar la canalla amb tot d’estels, estels que una vegada havien regnat al cel hivernal de Kabul i ara semblaven tímids delinqüents travessats pels coets.
 

Qui pot haver escrit aquests aquets paràgrafs?: Betty Mahmoody, Khaled Hosseini, Toni Arbonès, Ahmed Rashid, Reyes Monforte