Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona
Stefan Zweig,
narrador vienès (1881-1942 se suïcidà) era un Humanista modern. Culte,
cosmopolita, amant de l’art i les lletres com a camí de la millora personal,
Zweig s’ensorrà davant la desraó de la segona guerra mundial. Com tota aquella
burguesia il·lustrada dels Márai, els Mann, els Hesse...
que us ha semblat? pengem els comentaris.
Les Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona, ha estat de molt bon llegir, tot i que ens hem de posar en el context de molts anys enrere.
ResponEliminaL’Stefan Zweig amb poques ratlles ens descriu molt bé el lloc i els personatges que habiten a la pensió de la Riviera, i el cas de la sra, Henriet, no sabem si es coneixien d’alguna altra ocasió.
Una pregunta que et fa pensar: Vostè creu que la senyora Henriette, o qualsevol altra dona, pot llançar-se innocentment a una aventura; que hi ha accions que una dona creuria impossibles una hora abans de cometre-les i de les quals no seria responsable? Avui tots coneixem casos d’aquests i que tenim en ment que en alguna ocasió ens preguntem si davant de determinada situació hem optat per una resposta que actuant d’una altra manera ens podria haver canviat la nostra vida.
Una frase que m’ha agradat i que comparteixo: personalment em causa més satisfacció comprendre els homes que jutjar-los.
Una altra que em feia la protagonista molt més gran del que en realitat és: M’era penós i commovedor veure com aquella dama anciana de cabells blancs em defugia per una avinguda de pins, atemorida com una adolescent. Més endavant sabem que tenia 66 anys, vull dir que jo podria ser l’anciana.
Hola a tothom,
ResponEliminaM'han agradat molt les descripcions, sobretot, la de les mans de l'home jove quan està jugant, i ella l'observa.
Actualment se'n parla molt de la ludopatia i dels ludòpates. I, per tant, sabem que no és de fàcil solució! La protagonista li ofereix ajuda al xicot perquè deixi de jugar. Ell també ho vol deixar, però com a ludòpata, quan fa seves unes monedes, tots els bons propòsits desapareixen. Veu tan clar que la següent partida és la que li ha de solucionar la vida! I per altra banda, quan perd, està segur que qui li porta la mala sort és la protagonista....
I sobretot ens fa reflexionar sobre els prejudicis d'aquella societat. En cap moment es plantegen els motius que pot tenir Henrietta, que fan que abandoni al espòs i els fills.
I, per altra banda, els 24 anys!!!!!! de remordiments de la protagonista, vídua i amb dos fills que ja no la necessiten....
Sí, Dolors, encongeix molt el cor estar tan a prop de ser unes ancianes de cabells blancs.....
I com a curiositat, només sabem el nom de Henrietta. En aquest cas (vull die en aquesta lectura) no ens cal fer-nos la llista de personatges per no perdren's.
L'he trovat molt ben escrit, m'han agradat les descripcions i hi ha moltes sentències per emmarcar.
EliminaPerò no m'ha convençut la senyora gran (Dolors, la meva mare diu que les seves àvies vèren morir amb 63 i 64 anys i ella les vèia molt velles.L 'esperança de vida s'ha allargat moltíssim des que passa l'acció). Vull dir que no hi veig un enamorament tan foll per tal i com descriu el caràcter del noi, a part d'ésser un ludòpata, no el fa seductor la seva explicació.
De totes maneres ens trobe am n altre dels escriptors de la primera meitat del segle passat capaç de comprendre la psicologia femenina, potser els moviments sufragistes hi vàren ajudar, però també son escriptors amb un coneixement molt profund de la història de la filosofia i que transmeten un treball molt profund del seu pensament. Això m'agrada
L'he trovat molt ben escrit, m'han agradat les descripcions i hi ha moltes sentències per emmarcar.
EliminaPerò no m'ha convençut la senyora gran (Dolors, la meva mare diu que les seves àvies vèren morir amb 63 i 64 anys i ella les vèia molt velles.L 'esperança de vida s'ha allargat moltíssim des que passa l'acció). Vull dir que no hi veig un enamorament tan foll per tal i com descriu el caràcter del noi, a part d'ésser un ludòpata, no el fa seductor la seva explicació.
De totes maneres ens trobe am n altre dels escriptors de la primera meitat del segle passat capaç de comprendre la psicologia femenina, potser els moviments sufragistes hi vàren ajudar, però també son escriptors amb un coneixement molt profund de la història de la filosofia i que transmeten un treball molt profund del seu pensament. Això m'agrada
Tens raó. Jo també penso que el caràcter del noi no es com per enamorar a ningú. Però... l'amor és cec (bé ho diuen!), i aquesta dona està sola, els fills ja no depenen d'ella, i aquest noi se li mostra molt feble, i ella hi cau...i al sentir-se rebutjada, encara es reforça més el sentiment d'amor envers ell.
EliminaHola. No comentaré 24 hores...perquè entre una cosa i l'altra he perdut peu i no l'he arribada a llegir. La vaig llegir fa un parell d'anys i recordo com si la realitat de dona que mostra queda força lluny de la dona d'ara en relació a l'edat i les possibilitats de la protagonista. I és que la forma d'estar de les dones en general a la vida ha evolucionat molt en només un parell de dècades. És així?
ResponEliminaSi, si Mercè. Tens raó. Per una part una dona que viu turmentada pel sentiment de culpa durant vint-i-quatre anys, essent ja vídua i els fills ja no depenen d'ella. Això, penso que avui dia, és impensable!
EliminaPer altra banda, una altra dona que es capaç de abandonar marit i fills per seguir un home que acaba de conèixer. Això ja és més actual, oi?
Jo també l'he llegit, Núria un dia d'aquest te'l torno. A mi m'ha agradat sobretot la descripció que fa quant ella es passeja pel casino i només observa les mans, la manera en que ho fa quasi que les veus.
ResponEliminaEn quant al temps i al tema dona, penso que tot plegat és mou dins la visió masculina, de com veien a les dones en aquell temps, submises i totalment mancades de rauxa, almenys les dones de bé.
Em quant a l'enamorament el veig com una mica maternal, el veig més com que veu la possibilitat d'algú que necessita que l'ajudin i ella que te ganes de fer-ho, be és com jo ho he vist. El tema de la ludopatia està molt ben enfocat, la follia per jugar i guanyar...
Hola a totes! És la primera vegada que faig un exercici així de posar per escit La veritat és que no ho he fet mai d'escriure les meves impressions d'un llibre, però ho trobo molt interessant i ho faré al màxim de bé que sàpiga...
ResponEliminaLlegir les vint-i-quatre hores m'ha soposat un canvi radical comparant amb l'últim llibre que he llegit VICTUS d'en Sánchez Piñol...
Globalment el que m'ha agradat més és la part descriptiva dels espais on van passant les accions, que et va fent recular als ambients de principis de segle passat. La descripció que em van cridar més l'atenció és la de la nit que ella segueix al noi a fora, al banc on ella també acaba cap al final, amb la pluja i la nit, és un ambient que em va crear una mica d'angoixa i també la part de l'hotelet on van és tot molt fosc, aquí s'hi veu la seu trencament amb el seu món tan segur que havia tingut fins ara, per això es vol morir i necesita fugir de moment....
El comportament d'ella l'entenc dins el context que és una persona que està molt sola, que viu en un ambient molt tancat i de molt convencionalisme (quan parla dels parents que visita per cumpliment), llavors deu veure en aquell noi com una sortida a tot aquest món tan previsible que l'envolta, una "petita" bogeria que sense reflexionar-ho gens donava una mica d'oxigen a la seva vida.
En quan al comportament d'ell et fa entendre perfectament la psicologia d'un ludòpata, que poden arribar fins al límit i que és molt difícil ajudar-los, encara que vulguin sortir d'aquest món, aquesta part és una bona anàlisi del problema.
La veritat és que m'ho he passat bé llegint-lo.
Benvinguda Núria als comentaris, és bonic compartir opinions. Com dius Mrs. C, després de la mort del marit es dedica a viatjar ( vaig anar a parar a Montecarlo... Com més insensible em sentia, més intens era el meu desig de ser allà on la vida s'agita amb més gran intensitat) viatjava tota sola, vull dir que el seu ambient no sé si era molt tancat.
ResponEliminaTens raó Dolors, per les nostres àvies això era impensable, però ja hi tornem a ser amb les diferències
ResponEliminade classe. Viatjava sola, però es movia només dins uns ambients determinats, no es podia permetre de trencar esquemes, malgrat si anava a llocs on la vida s'agita amb més intensitat....
és veritat Dolors que no era la típica vídua que es quedava a casa tancada, però el que jo volia dir és que potser era tancada en quan a la vida íntima/emocional (suposo que fruit de l'època), ho diu al parlar de quan es va despertar a l'hotelet on ha passat la nit amb el noi, que està horroritzada i es vol morir i moltes coses més que ara no recordo. És una situació que de fet és entre dues persones adultes i lliures i no fan mal a ningú. I també que diu que aquesta experiència l'ha acompanyat tota la vida i no n'ha pogut parlar fins el cap de molts anys. És clar que era un època molt diferent per a les dones de com és ara, com heu dit totes.
ResponEliminaVeig que us ho passeu bé amb 24 hores.... que en traieu molt, i cada vegada en sap més greu haver perdut peu. No passarà més. A la propera m'enganxo. Núria, et recuperes bé?
ResponEliminaSi, gràcies Mercè. És complicat no poder fer servir la ma dreta, fins i tot per llegir, costa.....
ResponElimina