Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.
Lectura compartida:
El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.
Que llegeixes?
Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.
Si l’has llegit: opina;si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.
Som observadors? On pertany aquest tros de foto?
Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.
Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.
dijous, 2 d’octubre de 2014
Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.
Jo ja he llegit Solitud. L’havia llegit quan era molt jove. Em va agradar tant que, abans d’entrar en el grup del joc de lectura, crec que era, juntament amb el Petit príncep, les lectures que més m’havien colpit.
ResponEliminaAra al tornar-la a llegir, al principi em va semblar que ja no tenia el mateix interès però quan entra en escena el pastor vaig tornar a entrar dins de la història que et fa participar d’aquesta immensa solitud de la Mila.
A veure com anirà la lectura dels Sots feréstecs.
Solitud, l'he llegida tres vegades en diferents etapes de la meva vida; l'última deu fer uns tres anys. Mentre visqui, estic segura que, sempre tindré el desig de tornar-la a llegir.
ResponEliminaEstic totalment d'acord am vosaltres i m'ha passat com a l'Imma.......què té el pastor que ens deixa captivades?, suposo que senzillament, traspua bondat i sabiesa, dues qualitats que últimament no destaquen gaire en el temps que vivim.
ResponEliminaJo també l'he llegit un parell de vegades. La primera vegada, tenia 17 o 18 anys i em va encantar! La segona potser en tenia 35 o 40 i també. En canvi, aquesta vegada, em costa molt entrar-hi!
ResponEliminaPer a mi Solitud és "el llibre", la primera vegada que el vaig llegir me'l va deixar la tieta Magdalena, jo tenia uns 16 anys, recordo que la iaia Marcel·lina me'l va posar com una de les millors obres de la literatura catalanes i escrita per una dona, us podeu imaginar que als 16 anys vaig pensar: sí, sí, segur!! però me'l vaig llegir quasi d'una tirada, després l'he llegit 2 cops més i sempre hi he trobat alguna cosa que me'l fa diferent.
ResponEliminaLa Mercè m'ha fet aquest correu, i jo compleixo:
ResponEliminaDolors, penja, en nom meu aquest nou comentari de solitud, alJoc de Lectura. Tinc dificultats per accedir -hi. Gràcies.
"Solitud mostra l'ànima de la Catalunya profunda: la terra, la parla, la gent...la dona reflexiva i lluitadora, el pastor ric en valors, l'home de la Mila resignat i mesell. És un escenari dramàtic
dolgut , que convida a la reflexió "
Jo encara no m'hi he posat, els meus ànims no estan per tirar cohets i no em be gaire de gust. A veure si m'hi animo
ResponEliminaDolors A anima't a llegirlo!
ResponEliminaM'agrada, especialment, de Solitud el capítol de l'endreça de l'ermita. La Mila que sembla que es troba, a dins de l'ermita, tot el que fa nosa a la seva vida:, no sé, el trobo molt simbòlic i molt, molt ben escrit
ResponEliminaDolors, potser ara t'aniria bé llegir alguna cosa més refrescant que Solitud. La veritat és que amb la novel.la histórica per entregues que ens estem escrivint a sobre tots plegats, a vegades convé desestressar-se o refrescar. Et recomanaria La historia del Sr. Sommer de Patrik Suskind .És breu irónica i molt tendrá.
Jo ja m’he llegit els Sots feréstecs i m’ha agradat molt pel vocabulari dels personatges, per la descripció del paisatge,que vaig descobrir en unes excursions als Cingles de Bertí (molt aconsellables) i també perquè cada capítol el trobo com un petit relat una mica individual. Però comparant-lo amb Solitud trobo els Sots feréstecs molt més depriment. No hi ha cap personatge positiu. Inclús crec que la solitud de Mn. Llàtzer és superior a la de la Mila. És una solitud més espiritual i per tant més punyent. Té uns petits moments d’eufòria que s’esvaeix ràpidament. Penso que l’autor també tracta molt durament a la gent de la zona. És tot molt obscur i FERESTEC però ha valgut la pena de llegir-lo per la forma d’explicar paisatges, situacions, sentiments...
ResponEliminaSembla que no hi gaires entrades al Joc, com si ens demanéssim tots plegats un descans. Si voleu ho deixem fins passat festes que podrem aportar noves propostes. Pel que fa al sopar de Nadal, la nostra dinamitzadora, la Dolors, passa un periode vital de molta feina i potser no podrá pas organitzar-lo, o sigui que aquest any segurament que no el farem. El deixem per la reviscolada de l'any vinent? Totes les vivències intenses mereixen un descans.
ResponEliminaHola,
EliminaJo personalment estic passant per un moment bastant, diguem-ne, transcendent. Porto molt estres, tan a casa com a la feina, i només sóc capaç de llegir el diari. El vespre, m'adormo rentant els plats. Tinc un munt de llibres a la tauleta de nit i els fullejo quan no puc dormir, però no sóc capaç de seguir el fil de cap. Sóc conscient que això passarà aviat, però ara em toca ballar aquest ball. El llibre que m'enganxa durant les hores d'insomni és un d'aquells de "mirar els sants", s'en diu: "La Flora medicinal d'Osona" i la Maria i jo en som mecenes, us el recomano tot i no ésser un llibre de lectura.
Tot i amb això trobaré a faltar les tertúlies compartides amb vosaltres, espero que aviat poguem tornar a reprendre el fil tots plegats, a vegades, no saps perquè, necessites fer un parèntesi fins i tot d'allò que més et fa gaudir, deu ser qüestió de química. Fins aviat.
Esperant questa reiniciació del Joc vull dir que agraeixo de tot cor tots els esforços de totes/tots els que l’heu fet possible ja que n’he gaudit molt tot i que he de reconèixer que no hi he participat el que es mereixia. Que aquestes situacions desfavorables s’esvaeixin ben aviat
ResponElimina“Sòpits”, “escoparrendits”, “estamordits”, “consirosos”, ... així estem ara.
ResponEliminaMalgrat tot, encendrem un “canelobre a truco” que ens hi veiem, com “Mn. Llàtzer”, i “com qui de cor sap el camí” “ça com lla”, en un “batarell” al escoltar “el tritlleig de la campana” al “auba”, entre “borralls de neu” arribarem a la vila de Fartanelles” on encendrem “estellicons”, i, abans no ens agafi un “vaitot”, “esmotxarem” a “rellisquentes” la”mala pècora” que ens “ull pren” .
Llavors, “revenxinant-nos” , “tothom sirgarà a tutiplè” (inclús els “jaios tots dosets”), i “s’esfumirà” fent-li “escarnot”, aquesta situació “estràmbola” .
“Ubri’us els ulls” ! Veieu com m’he llegit ELS SOTS FERÉSTECS?
Una abraçada ben afectuosa
BON NADAL!
I, “la Fira en dança”, que tinguem tots “un Any d’abundança”
Fins després de Festes...
Bon Nadal i bon any a tothom, també
ResponEliminaMaria, crec que No hem d'exagerar el silenci d'ara, acostumats a l'estrès del 9N. Va ser un gran èxit que ha fet saltar pantalles. Ara es decidei la forma de les eleccions i l'avenç polític del procés.
Tranquils. Aconseguiran presentar una proposta, que sigui un mandat democràtic, que aconsegueixi més vots i que incorpori tothom. Delicat aquest moment: s'ha de treballar bé. Ho faran. Calma
No Mercè, no exagero! faig broma aprofitant el vocabulari dels "Sots feréstecs" .
ResponEliminaEstic convençuda "que tothom sirgarà a tutiplé"
Bones Festes!