Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dijous, 2 d’octubre de 2014


Ben retrobades lectores

Tenim en perspectiva dues lectures cabdals del modernisme per llegir fins al sopar de Nadal. En ser una novetat tenir dues obres per comentar, sense pautes de lectura, partir del dia u d’octubre tothom que vulgui dir la seva, si sens fa amé de llegir-lo, si és molt espés, si els personatges ens mereixen el nostre suport o si els trobem antipàtics, si hi ha paral·lelismes, amb que...



Solitud

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.

Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.


Els Sots Feréstecs
Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat (potser Sibiuda o fins i tot Verdaguer, tot i que aquest darrer era encara viu en aquell moment; també es pot veure un cert paral·lelisme entre mossèn Llàtzer i mossèn Cinto). Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos, però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, amb l'únic ajut, minso, dels majordoms de la rectoria, d'edat avançada. Tanmateix, no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta dels camperols i que el titllin de ric.
Mentrestant, ha arribat a l'ermita de Puiggraciós, que fa d'hostal de camins de bast, la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Aleshores mossèn Llàtzer varia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-s'hi sever, amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Mossèn Llàtzer cau abatut, i durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.
El seu calvari, però, encara no havia acabat: quan més enfonsat es troba, rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances, i malgrat que està dèbil, és de nit i fa un temps de mil dimonis, es dirigeix a la casa del moribund, la més allunyada de la parròquia. Tot era una burla, i a la masia no hi ha cap persona que necessita l'extremunció. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic, que el manté en plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llàtzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant la seva vetlla.

Confiem que hi hagin molts comentaris per enriquir-nos mútuament.

Bona lectura


16 comentaris:

  1. Jo ja he llegit Solitud. L’havia llegit quan era molt jove. Em va agradar tant que, abans d’entrar en el grup del joc de lectura, crec que era, juntament amb el Petit príncep, les lectures que més m’havien colpit.

    Ara al tornar-la a llegir, al principi em va semblar que ja no tenia el mateix interès però quan entra en escena el pastor vaig tornar a entrar dins de la història que et fa participar d’aquesta immensa solitud de la Mila.

    A veure com anirà la lectura dels Sots feréstecs.

    ResponSuprimeix
  2. Solitud, l'he llegida tres vegades en diferents etapes de la meva vida; l'última deu fer uns tres anys. Mentre visqui, estic segura que, sempre tindré el desig de tornar-la a llegir.

    ResponSuprimeix
  3. Estic totalment d'acord am vosaltres i m'ha passat com a l'Imma.......què té el pastor que ens deixa captivades?, suposo que senzillament, traspua bondat i sabiesa, dues qualitats que últimament no destaquen gaire en el temps que vivim.

    ResponSuprimeix
  4. Jo també l'he llegit un parell de vegades. La primera vegada, tenia 17 o 18 anys i em va encantar! La segona potser en tenia 35 o 40 i també. En canvi, aquesta vegada, em costa molt entrar-hi!

    ResponSuprimeix
  5. Per a mi Solitud és "el llibre", la primera vegada que el vaig llegir me'l va deixar la tieta Magdalena, jo tenia uns 16 anys, recordo que la iaia Marcel·lina me'l va posar com una de les millors obres de la literatura catalanes i escrita per una dona, us podeu imaginar que als 16 anys vaig pensar: sí, sí, segur!! però me'l vaig llegir quasi d'una tirada, després l'he llegit 2 cops més i sempre hi he trobat alguna cosa que me'l fa diferent.

    ResponSuprimeix
  6. La Mercè m'ha fet aquest correu, i jo compleixo:

    Dolors, penja, en nom meu aquest nou comentari de solitud, alJoc de Lectura. Tinc dificultats per accedir -hi. Gràcies.
    "Solitud mostra l'ànima de la Catalunya profunda: la terra, la parla, la gent...la dona reflexiva i lluitadora, el pastor ric en valors, l'home de la Mila resignat i mesell. És un escenari dramàtic
    dolgut , que convida a la reflexió "

    ResponSuprimeix
  7. Jo encara no m'hi he posat, els meus ànims no estan per tirar cohets i no em be gaire de gust. A veure si m'hi animo

    ResponSuprimeix
  8. M'agrada, especialment, de Solitud el capítol de l'endreça de l'ermita. La Mila que sembla que es troba, a dins de l'ermita, tot el que fa nosa a la seva vida:, no sé, el trobo molt simbòlic i molt, molt ben escrit
    Dolors, potser ara t'aniria bé llegir alguna cosa més refrescant que Solitud. La veritat és que amb la novel.la histórica per entregues que ens estem escrivint a sobre tots plegats, a vegades convé desestressar-se o refrescar. Et recomanaria La historia del Sr. Sommer de Patrik Suskind .És breu irónica i molt tendrá.

    ResponSuprimeix
  9. Jo ja m’he llegit els Sots feréstecs i m’ha agradat molt pel vocabulari dels personatges, per la descripció del paisatge,que vaig descobrir en unes excursions als Cingles de Bertí (molt aconsellables) i també perquè cada capítol el trobo com un petit relat una mica individual. Però comparant-lo amb Solitud trobo els Sots feréstecs molt més depriment. No hi ha cap personatge positiu. Inclús crec que la solitud de Mn. Llàtzer és superior a la de la Mila. És una solitud més espiritual i per tant més punyent. Té uns petits moments d’eufòria que s’esvaeix ràpidament. Penso que l’autor també tracta molt durament a la gent de la zona. És tot molt obscur i FERESTEC però ha valgut la pena de llegir-lo per la forma d’explicar paisatges, situacions, sentiments...

    ResponSuprimeix
  10. Sembla que no hi gaires entrades al Joc, com si ens demanéssim tots plegats un descans. Si voleu ho deixem fins passat festes que podrem aportar noves propostes. Pel que fa al sopar de Nadal, la nostra dinamitzadora, la Dolors, passa un periode vital de molta feina i potser no podrá pas organitzar-lo, o sigui que aquest any segurament que no el farem. El deixem per la reviscolada de l'any vinent? Totes les vivències intenses mereixen un descans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola,
      Jo personalment estic passant per un moment bastant, diguem-ne, transcendent. Porto molt estres, tan a casa com a la feina, i només sóc capaç de llegir el diari. El vespre, m'adormo rentant els plats. Tinc un munt de llibres a la tauleta de nit i els fullejo quan no puc dormir, però no sóc capaç de seguir el fil de cap. Sóc conscient que això passarà aviat, però ara em toca ballar aquest ball. El llibre que m'enganxa durant les hores d'insomni és un d'aquells de "mirar els sants", s'en diu: "La Flora medicinal d'Osona" i la Maria i jo en som mecenes, us el recomano tot i no ésser un llibre de lectura.
      Tot i amb això trobaré a faltar les tertúlies compartides amb vosaltres, espero que aviat poguem tornar a reprendre el fil tots plegats, a vegades, no saps perquè, necessites fer un parèntesi fins i tot d'allò que més et fa gaudir, deu ser qüestió de química. Fins aviat.

      Suprimeix
  11. Esperant questa reiniciació del Joc vull dir que agraeixo de tot cor tots els esforços de totes/tots els que l’heu fet possible ja que n’he gaudit molt tot i que he de reconèixer que no hi he participat el que es mereixia. Que aquestes situacions desfavorables s’esvaeixin ben aviat

    ResponSuprimeix
  12. “Sòpits”, “escoparrendits”, “estamordits”, “consirosos”, ... així estem ara.
    Malgrat tot, encendrem un “canelobre a truco” que ens hi veiem, com “Mn. Llàtzer”, i “com qui de cor sap el camí” “ça com lla”, en un “batarell” al escoltar “el tritlleig de la campana” al “auba”, entre “borralls de neu” arribarem a la vila de Fartanelles” on encendrem “estellicons”, i, abans no ens agafi un “vaitot”, “esmotxarem” a “rellisquentes” la”mala pècora” que ens “ull pren” .
    Llavors, “revenxinant-nos” , “tothom sirgarà a tutiplè” (inclús els “jaios tots dosets”), i “s’esfumirà” fent-li “escarnot”, aquesta situació “estràmbola” .

    “Ubri’us els ulls” ! Veieu com m’he llegit ELS SOTS FERÉSTECS?

    Una abraçada ben afectuosa
    BON NADAL!
    I, “la Fira en dança”, que tinguem tots “un Any d’abundança”
    Fins després de Festes...

    ResponSuprimeix
  13. Bon Nadal i bon any a tothom, també

    Maria, crec que No hem d'exagerar el silenci d'ara, acostumats a l'estrès del 9N. Va ser un gran èxit que ha fet saltar pantalles. Ara es decidei la forma de les eleccions i l'avenç polític del procés.
    Tranquils. Aconseguiran presentar una proposta, que sigui un mandat democràtic, que aconsegueixi més vots i que incorpori tothom. Delicat aquest moment: s'ha de treballar bé. Ho faran. Calma

    ResponSuprimeix
  14. No Mercè, no exagero! faig broma aprofitant el vocabulari dels "Sots feréstecs" .
    Estic convençuda "que tothom sirgarà a tutiplé"
    Bones Festes!

    ResponSuprimeix

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.