Lectura compartida:
El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.
Que llegeixes?
Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.
Si l’has llegit: opina;si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.
Som observadors? On pertany aquest tros de foto?
Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.
Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.
Crec que la terra fa molt temps que ens avisa i nosaltres estem fent el sord, i ho acabarem pagant molt i molt car. Als països del 1r. món perquè ho tenim tot i volem més i els pobres dels països del 3è món perquè volen el que tenim nosaltres i entre els uns i els altres ho engegarem tot a dida!!!
ResponEliminaDoncs penso que hem de començar a escoltar.
ResponEliminaDoncs penso que hem de començar a escoltar.
ResponEliminaFrancament, al ritme que anem, no crec que tinguem oportunitat d'acabar amb els recursos, abans ens acabarem nosaltres.
ResponEliminaAcabo de saber la notícia del traspas de l'editor Jaume Vallcorba Plana. Fou professor meu a la Universitat i amb ell vaig aprendre moltíssim sobre el romanticisme, però també sobre poesia, era un enamorat de J.V.Foix i despreciava sense vergonya les males edicions que aleshores passaven pel broc gros. Crec que amb Quaderns Crema hem après a llegir varies generacions. Gracies per aprendre a llegir els savis d'una manera planera i senzilla. La pena és que deixa un buit al món editorial difícil d'omplir.
Bé, doncs jo penso que els que creiem que entre tots podem fer-hi quelcom, hem d'actuar mentre i som a temps, i procurar influenciar als demés.
ResponEliminaCertament, tal com diu la Fàtima, les greus conseqüències d'aquest desori no ens afectaran a gaires de nosaltres.
Per sort o per desgràcia, tots tenim data de caducitat.
Ara ha estat la d'en Jaume Vallcorba.
Diàriament, la d'un munt de persones més anònimes o més conegudes, i, totes elles han deixat petja.
Molts dels autors que llegim ja no estan aquí.
I tant ells, com altra gent que, simplement, recordem, segueixen influint en la nostra manera de pensar, de ser i de viure.
Sembla que nosaltres no arribarem al 2050, està per veure, el que passa que abans ho anirem trobant, un dia ens faltarà una cosa, un altre una altra, jo penso que és un toc d'alerta per conscienciar-nos a no malbaratar els recursos que tenim, tal com diu la Maria hem de fer el que poguem que estigui a les nostres mans. tenim molt planter al darrera.
ResponEliminaMn. Cinto Verdaguer, en el seu temps,en poemes i escrits, ja denunciava la pèrdua dels boscos. D'això, han passsat gairbé 150 anys. Jo també crec que estem més malament del que sembla.
ResponElimina