I PER FI COMENCEM EL CURS......

Estic convençut de que una de les raons per les quals la mare em va proposar que entrevistés l'oncle era oferir-li un projecte en què pogués participar. Fins i tot vaig pensar que podia tractar-se d'una imposició, però va resultar que no. A vegades conversàvem tot el dia. Quan parlava de la seva adolescència a l'Índia, dels seus anys d'estudiant a Alemanya o de la guerra, semblava reviscolat. Però quan parlava de la tieta Henny -un fet que no vaig poder evitar i al qual ell recorria sempre que podia-, es tornava a sumir en la seva sensació de pèrdua.

Al cap d'uns quants dies, vaig rebre una trucada frenètica de l'oncle. Em va dir que li havia trucat el director del banc, que tenia el saldo negatiu i que havia de recuperar el xec de cinc mil lliures que havia enviat a la meva mare feia uns quants mesos. Li vaig dir que segur que ja l'havien canviat per rupies i que, atesos els controls de canvi de moneda extrangera en vigor a l'Índia, no el podrien tornar a convertir. Vaig recordar a l'oncle que a mi també m'havia donat un xec amb la mateixa quantitat i que l'hi podia tornar multipicant la xifra per unes quantes vegades. Però no, ell volia el xec de la mare. Vaig quedar ben sorprès i vaig trucar a en Colin. En Colin em va dir que compte corrent amb el saldo negatiu era una fantasia de l'oncle. No faltaven diners ni de bon tros.

POSSIBLES AUTORS: Jhumpa Lahiri, R.K. Narayan, Vikram Seth, Anita Nair....