Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dijous, 27 d’octubre del 2011

TORNEM A LA LITERATURA CATALANA ...

Van tancar la porta darrera seu. Baixà l'escala fosca, freda, estreta. Ran de paret gairebé es palpava el soroll de l'aigua que s'esmunyia per una canal oculta. S'aixecà el coll de l'abric. Havia estat una vilesa, un escarni. Tot d'inscripcions obscenes al llarg de la paret escrostonada, bruta. L'havien enganyat. No s'havia vist amb cor ni d'esperar els companys d'oficina que l'havien portat a aquella casa. Ja era al carrer. Sense adonar-se'n es trobà enmig d'un ròdol de coloms que es van desplaçar al seu pas en un vol curt, feixuc. La ullada insolent d'un colom instal·lat a ple sol. La gent. Gent de diumenge a la tarda, perduda pels carrers. No sabien què fer-ne del temps. Havien esperat el diumenge amb impaciència. Ara el tenien a les mans i se'ls escapava llastimosament.

.........


En sortir, la seva primera intenció va ser posar-se a córrer cap on fos. Va fer un esforç per dominar-se. Justament, córrer, el comprometria. Reüllà a banda i banda. Algú, no conegut d'ell, devia estar a l'aguait, espiar-lo. Potser aquell home que, arrambat en un fanal, feia sem­blant de llegir el diari, o aquell altre, barrejat entre altra gent, que feia semblant d'esperar l'autobús, així que es posaria a caminar li seguiria els passos, i si es posava a córrer, li dispararia un raig de trets per l'esquena. «No series el primer que ens tocaria de liquidar per covard o per aprofitador.»


Possibles autors: Xavier Benguerel, Pere Calders, Sebastià Juan Arbó, Manuel de Pedrolo o Vicenç Riera Llorca


22 comentaris:

  1. Hola Xavier, l'autor ha guanyat el Premi d'honor de les lletres catalanes o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat?

    ResponElimina
  2. Lluna,

    En el teu comentari hi han dues preguntes.

    Et contesto la primera: Si, l'autor ha guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. És Manuel de Pedrolo!! encara no he esbrinat l'obra

    ResponElimina
  5. Ja ho he vist que m'he colat però ara no puc fer cap més aposta em sembla, jo aniré buscant, ara ja sé segur qui és!!

    ResponElimina
  6. Bon dia,
    La primera ullada als premis d’honor a les lletres catalanes, només havia trobat que en va ser mereixedor en Pere Calders, al contestar en Xavier que no, he fet una altra intent i eren tres els escriptors amb aquest premi. Ara la Maria ja afirma qui és l’escriptor. Esperaré la resposta d’en Xavier i a buscar obres. Que això va molt despresa.

    ResponElimina
  7. Jo no l'he dit el nom de l'autor perque ja he fet dues preguntes, em sembla que ara només puc afirmar autor i obra i només tinc una oportunitat oi que és això?

    ResponElimina
  8. Jo diria que té el deix d'en Xavier Benguerel. El Premi d'Honor del 1988. Ara bé, tot i que les paraules em sonen, no acabo de trobar l'obra on surten

    ResponElimina
  9. Lluna,

    La capçalera del Bloc ho diu prou clar: Dues preguntes "comodi" i dues afirmacions. Ara tens dues oportunitats de dir l'autor i l'obra.

    Lluís,

    Sí, és d'en Xavier Benguerel, ara falta trobar l'obra.

    ResponElimina
  10. Dubto entre "Els vençuts" i "El testament" i aposto per Els vençuts de Xavier Benguerel.

    Comentari: Jo havia entès que barrejariem autors catalans i forans en un mateix repte, si volíem i ho trobo bé i potser serà un pèl més dificil. És així, oi?

    ResponElimina
  11. He buscat en diferents llibres que tenien a la biblioteca i no he sabut trobar el que amaga els paràgrafs del llibre, tot i que podria apostar pel que diu la Mercè, que pot ser, em declino per L’home dins del mirall. És aquet Xavier?

    ResponElimina
  12. M’oblidava de contestar a la Mercè.
    Si que podem barrejar autors forans amb autors de casa. Es deixa a criteri de qui penja el llibre de proposar autors.

    ResponElimina
  13. Mercè,

    SI, és Suburbis de Xavier Benguerel.

    ResponElimina
  14. Amigues i Amics lectors,

    Com que últimament hi han hagut dubtes sobre el funcionament del Joc de Lectura, he creat una nova pàgina que es titula "Regles del Joc", on hi he posat els missatges que la Dolors ens va enviar el 8 de Desembre de 2010 i el 13 d'Octubre de 2011 sobre el funcionament del Joc (hi podeu accedir des del menú "Pàgines" a la dreta del Bloc).

    També en tenim el resum a la capçalera del Bloc

    ResponElimina
  15. Magrada haver-ho endevinat però en part em sap greu perquè quan vaig entrar en aquest repte ja estava endevinat l'autor. Finalment, a la darrera aposta vaig trobat El testament a la prestatgeria i, evidentment, aquella història no anava per aquí. Vaig llegir el dos fragments del blog molt a poc a poc i em va semblar que es podien relacionar amb Suburbis. Però confesso que no l'he llegida.

    ResponElimina
  16. Vues, jo si que l'havia llegit i en tinc la primera edició a casa, però no descobrir-ne paràgrafs me'l farà tornar a llegir. Això sí, era Benguerel, Benguerel, per estil, fons i forma. :-D
    Apa, salutacions i Mercè no et preocupis que un servidor no hagués descobert els suburbis amagats rere en Xavier :-D

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.