Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


diumenge, 30 d’octubre del 2011

Ar

Un altre repte

"Certes coses eren prohibides i les infraccions, severament sancionades. Altres no. Només els mestres, quan el programa els en deixava temps, els parlaven a vegades de moral, però també en això les prohibicions eren més precises que les explicacions. L'única cosa que Jacques va poder experimentar en matèria de moral era senzillament la vida quotidiana d'una família obrera on ningú, això era palès, mai no havia pensat que hi haguéssin altres vies que el treball més dur per adquirir els diners necessaris a la vida. Però això era una lliçó de valor, no de moral."



"...l'àvia el va comprendre, reculà i anà a tancar-se a l'habitació, gemegant, això sí, sobre la desgràcia d'haver educat una canalla desnaturalitzada, però convençuda que mai més no pegaria Jacques, a qui, efectivament, mai més no va pegar i és que, en efecte, l'infant havia mort en aquell adolescent prim i musculós de cabells esbullats i mirada ardent, que havia treballat tot l'estiu per portar un sou a casa, que acabava de ser nomenat porter de l'equip de l'Institut i que tres dies abans havia tastat per primer cop, defallint, la boca d'una noia.

Possibles autors: Marcel Proust / David Leavitt / Albert Camus / Javier Cercas / José Saramago.

13 comentaris:

  1. Aquest AR de dalt és el residuu d'un altre títol que he posat i he esborrat després. Ara ha sortir i no el puc treure. Dispenseu.

    ResponElimina
  2. Bona nit Mercè!

    Faig ús del meu primer comodí: és nascut a França l'autor?

    ResponElimina
  3. Bona nit Núria. Veig que ja t'hi has posat i que vas ben orientada.
    Efectivament, l'autor és nascut a França.

    ResponElimina
  4. Que és: A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust?

    ResponElimina
  5. Nuria, faig precisions: l'autor va néixer en una colonia francesa i escriu en francès.

    Dolors: No és "La recerca del temps perdut" de Marcel Proust

    ResponElimina
  6. Hola, bon dia!

    Ja veig que no es Marcel Proust, per tant és Albert Camus, que va nèixer a Algèria (aleshores colònia francesa). És "La caiguda"?

    ResponElimina
  7. Amigues i Amics lectors,

    Vist que amb autors de tot el món i nascuts abans del 1990 hi poden haver dubtes sobre l'estat o nació de naixement, proposo que considerem sempre com a estat de naixement el que l'hi correspondria amb la configuració actual dels estats dels món, o bé aclarir quan es consideri de la nació de naixement (els estats canvien, les nacions no).

    En el cas que tot i així hi pogués haver algun dubte, caldria que tant el qui fa la pregunta com el qui la respon fossin prou explícits per evitar-los.

    Si ningú hi posa cap objecció, ho penjaré a la pàgina de les regles del joc.

    Xavier.

    ResponElimina
  8. Dolors: si, l'autor va néixer el 1913.

    Núria: no és "La caiguda"

    Xavier: d'acord amb el que dius, i més perquè és una actitud de respecte a les nacionalitats. Però caldrà fer un exercici de memòria o recerca històrica a cada autor perquè la llengua del país que colonitza és, sovint, la llengua que tria l'escriptor(ens agradi o no). Seria aquest el cas de Kafka, que és txec però escriu en alemany (Alemanya va sortir de Txequia després de la primera guerra mundial i llavors es va formar la república txeca) però el nostre admirat Kafka no va voler escriure mai en txec, malgrat la influència d'una personalitat com Milena Plesenskaia-una activa nacionalista txeca). Un altre cas és el que ens ocupa en el repte d'aquesta setmana i n'hi ha molts d'altres
    Potser quan preguntem sobre l'autor fora millor preguntar en quina llengua escriu que el situa millor dins el món literari que no pas preguntar on va néixer. Ho deixo obert, clar i podem seguir la polèmica que és molt agradable.

    ResponElimina
  9. Bones tardes amics,

    Jo penso que no cal tants aclariments, ja hi ha els comodins per anar demanat, i així es fa més interessant. No us sembla?

    El llibre que parlem avui és, El primer home?

    ResponElimina
  10. Dolors. SI !! És "El primer home". És la novel.la pòstuma d'Albert Camus i és autobiogràfica. Va morir d'accident abans d'acabar-la.

    Xavier: rectifico, és l'imperi austrohungar que va sortir de txèquia després de la 1ª guerra mundial, en tot cas, l'alemany era la seva llengua.

    ResponElimina
  11. Hola, bona nit!

    Fent referència a Camus, que es va passar tota la vida parlant de l'absurd, que us sembla: la seva mort (va topar contra un arbre en un accident de cotxe) va ser igualment absurda o, al contrari, va ser totalment coherent?

    ResponElimina
  12. Núria. M'agrada molt que plantegem preguntes.
    L'ADN de la vida conté moltes situacions arbitràries, no pas predeterminades, crec. Ell defensava que l'absurd -arbitràrietat?- és present a la vida de cadascú, llavors la forma com va morir seria coherent amb les seves idees.
    Però no sabem la circumstància personal de la mort, ni si va preveure l'accident ni si es va deixar anar o si va ser imprevisible i el va sorprendre. Personalment crec que la nostre vida és producte d'una actitud personal que pot salvar, si estem alerta i som previsors, moltes arbitrarietats i també pot crear nous incentius que compensin. Depenem molt de la resiliència que tinguem.

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.