DIUMENGE 11 DE MARÇ A TRES QUARTS D'ONZE DEL MATÍ

El metge ha tornat entrar un moment a l'habitació, seguint el costum d'entrar-hi de tant en tant des que el meu home s'està morint i ell, el metge, defora, a la saleta, amb els parents, espera la mort per rebre-la, ja que la coneix de prop i hi té tractes sovint, i presentar-nos-la als parents i a mi dient-nos aquesta és la mort, sí, ja és arribada. Ha polsat una vegada més el meu home, li ha mig obert els ulls, ha capejat un poc i, excusant-se, m'ha dit que l'acabaven d'enviar a cercar a una altra casa, a una altra urgència i que li hauria de permetre anar-se'n una estoneta, que tornaria tot d'una que pogués, que li sabia greu deixar-me, però...

Què feis, padrí?

Pens, senyora. Jo sempre pens, sempre tenc coses que pensar. És l'únic que em queda a fer, senyora, pensar i tornar a pensar. Pensar en la meva vida que, me cregui, senyora, té molt per pensar. I molt més, encara, per contar! Sobretot una part que és ben segur que vostè no sap perquè mai no m'he atrevit a contar-la-hi. I me cregui que és per contar, senyora.

QUI POT SER L'AUTOR?

Blai Bonet, Antoni Mus, Pau Faner, Miquel Mas Ferrà, Baltasar Porcel....