Nova proposta: 12 d'abril
"Només entrar al pati -la vella en deia el jardí-, t'adonaves que hi havia caixes de cartró mig podrides i plenes d'ampolles trencades al fons, el xassís d'una bicicleta rovellada i sense rodes, munts de fustes corcades, cagarades del gos, filferros, gàbies d'ocells aixafades, matolls de tota mena... La porta de la casa sempre era oberta i a l'interior endevinaves unes parets fosques i escrostonades. A la dreta, just a tocar l'entrada, era on vivia el gegant, gairebé sempre assegut a la butaca, llegint diaris o dormint."
"...Després, en ser davant de casa, em vaig tornar a passar el mocador pels ulls i vaig entrar. I aleshores, la mare, en sentir la porta, va sortir corrents al pati per dir-me il.lusionada que, segons l'oncle Pere, el pare potser sortiria aviat...Va ser com un calbot d'aquells que ell em clavava de tant en tant i que em retrunyien al cap hores i hores, això i una profunda i vivíssima decepció."
Possibles autors: Jaume Fuster, Jordi Cabré, Francesc Serés, Jordi Coca ,
Emili Teixidor, Ramon Solsona.
Hola, bon dia! L'autor va néixer abans del 1950?
ResponEliminaHola, ja torno a ser aquí!
ResponEliminaAfirmo: "Sota la pols" de Jordi Coca.
Apa Núria...com treballes! enhorabona, jo buscant una mica aquest autor, m'ha cridat l'atenció i me quedat amb ganes de llegir: Un d'aquells estius (Els Lluïsos), algú l'ha llegida?.
ResponEliminaEls dos paràgrafs que ha posat la Mercè son molt descriptius, veus molt bé l'entrada a la casa d'un gegant, ai..., hauríem de poder llegir-les totes.
Núria, doncs si, és "Sota la pols", la novel.la més impressionant de Jordi Coca. Per la rapidesa en que has deduït suposo que te l'has llegida i que has identificat en els paràgrafs la sordidesa que descriu. És una novel.la autobiogràfica de nen de postguerra i que a mi em va recordar "Les cendres d'Àngela" de l'irlandès Frank McCourt. Per què no ens la comentes Sota la pols? Aprofitaríem el coneixement que en tens.
ResponEliminaDolors: El gegant a que es refereix és metafòric. És el fill de la casa, alt i gros, oi Núria?
No he pas llegit: Un d'aquest estius de Jordi Coca.
Dolors, aquest de llibre ja l'havia llegit, i em va agradar. Si el vols el tinc!
ResponEliminaLa que tú dius que et faria gràcia de llegir, ni la tinc, ni le llegida ni en tinc referències.
Tens tota la raó, tan de bo els poguéssim llegir tots.
He buscat Jordi Coca al Google i la primera entrada que és la d'escriptors, a comentaris d'obra, parla de l'evolució de la seva obra amb motiu que va ser escriptor de l'any el 1994. De les que ha escrit, he llegit Paisatges de Hopper, preciosa i l'última que no recordo com es titula.
ResponEliminaMercè em demanes que faci un comentari del llibre, i fa tant de temps que la vaig llegir, que no em veig amb cor de fer-ho,però et puc dir, que el segon paràgraf, que correspon al final de l'obra, em va quedar gravat, per la tristessa que traspúa. I perquè saps que, dissortadament, és una situació més corrent del que tocaria. Potser sí que recorda una mica "Les cendres d'Àngela".
ResponEliminaNo han passat ni 8 hores des de que la Mercè ha fet la proposta i ja l'heu endevinada. Núria, ets una espasa. Enhorabona. A veure tu que ens proposes.
ResponEliminaMira que ets ràpida eh? Hi entro ahir hi encara no hi era, hi entro avui i ja hi era però ja l'han encertada!!! Núria ets molt ràpida eh???
ResponEliminaDolors: data del sopar. A mi em va bé tot el juny i juliol, llevat del 15 al 21 de juny inclosos perquè seré fora del país.
ResponElimina