UN REPTE NOU:

Entrava molt tard a casa. Tots els altres ja eren a taula, menys el pare (ja no menjava mai amb la família), que es passejava, com de costum, amb el barret posat, amunt i avall. Cansats d'esperar-me, havien començat a sopar. Quan em veieren aparèixer, abatut, rendit, ple de fang i amb els peus que encara regalimaven, tot i haver-me'ls ben eixugat a la porta, la meva mare llençà un crit d'esglai. La mirada que el meu pare em clavà fou tan severa, que jo em sentia a frec d'una nova catàstrofe. Feia dies que me les temia totes i estava resignat al pitjor. Però la meva cara devia fer tanta llàstima, i el meu aspecte era tan derrotat, tan de vençut, que pels ulls irritats del pare hi passà com una lluïssor compassiva. Em digueren que anés a canviar-me corrents i que em posés a taula.


Era un vapor petit, tronat, i la mar, molt repicada, ens agafava de banda. L'aiguabarreig de l'estret de Gibraltar sovint està força mogut, i aquell matí feia una garbinada grossa. Les dues mars s'envestien, alçant unes onades i un ruixim del diable. Les aigües eren de blau cobalt, amb amples pinzellades verdoses, d'un verd com verinós, i grans blancalls d'escuma que hi bullien amb fressa. El vaporet de la Transatlàntica era un esclop, i, havent de travessat de biaix aquell ample desfermat de remolins i crestes, i a més combatut pel vent, ho passava amb força treballs, brandant i capbusant-se com un ànec.


POSSIBLES AUTORS:

Joan Puig i Ferrater, Agustí Calvet "Gaziel", Josep M. de Sagarra, Jaume Brossa, Miquel Llor, Raimon Casellas.....