Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dimecres, 6 d’abril del 2011

De quin llibre son aquests paràgrafs?




Fa força anys que no trepitja Barcelona. Se’n va anar de la ciutat quan encara no tenia dotze anys. Ara en té vint-i-sis i la distància d’aquests catorze anys li proporciona suficient objectivitat per valorar els esdeveniments que van succeir. Es va veure obligat a madurar de pressa, sotraguejat per circumstàncies adverses. Sense pares, que varen morir quan ell era molt petit, criat per uns oncles que amb prou feines en tenien per tirar endavant la pròpia família, va comptar amb l’agreujant de ser jueu i viure en una època maleïda per a ells.
****
També sap subministrar morts lentes, és clar, té anys d’ofici i hi ha gent que no tant sols vol treure’s del mig algú molest, sinó que també les hi vol fer passar magres. De la mateixa manera que ara, per exemple, ha facilitat alleujament a aquesta noia, en altres ocasions ha provocat calvaris que han fet que més d’un s’hagi acabat llançant des de dalt d’una torre per finalitzar amb el patiment. El resultat: una mort que sembla un suïcidi.
possibles autors:
Assupció Cantalozella, Alfred Bosch, Francesc Puigpelat,  Maria Carme Roca, Jordi Molist, Rosa Maria Planes...

12 comentaris:

  1. Veig que encara no tinc la resposta, però, decideixo llançar-me.
    Crec que `pot ser "Intrigues de Palau" de la Maria Carme Roca

    ResponElimina
  2. Pot ser El faedor de mentides de Maria Carme Roca?

    ResponElimina
  3. Bona tarda,
    Maria, és Intrigues de Palau i amb aquesta obra Maria Carme Roca va guanyar el premi Nèstor Luján de novel•la històrica.

    Ja ho veus Mercè, no és El faedor de mentides.

    Aquests dies faig el tafaner a llibreries i he tingut a les mans La veu de la caputxa, de Rosa Maria Planes, algú l’ha llegida?

    ResponElimina
  4. Hola a totes, jo també he fet el tafaner, i he de dir que a Rosa Maria Planes no la coneixia, i em va cridar l'atenció "La veu de la caputxa". Miraré de llegir-la i si algú més ho fa, podem comentar-la.

    D'altra banda volia preguntar una cosa. Es va dir que quan fessim la festa de "final de curs", parlariem d'un llibre... i jo no em recordo de quin llibre es tracta, i la veritat, el voldria llegir abans de la trobada.

    ResponElimina
  5. Núria: varem dir que comentaríem; "La màquina d'espavilar ocells de nit" de Jordi Lara. Li vaig passar el meu exemplar a la Dolors perquè el fes córrer. Per altra banda crec que a les biblioteques hi deu ser, si més no a la de Vic perquè l'autor és vigatà. No sé si més endavant hem dit de comentar-ne algun altre... si és així recordem-ho també.
    Va Maria SR, a veure que ens poses! Trobo que encara que no ho arribi a endevinar és ben interessant.

    ResponElimina
  6. Gràcies Mercè! Que jo sàpiga només varem parlar d'un llibre.

    ResponElimina
  7. Bona nit,

    Ahir vaig començar a llegir La màquina d'espavilar ocells de nit, l'autor és vigatà i els indrets on està ambientada son molt propers a nosaltres.
    Estaria be anar comentant el llibre de La veu de la caputxa. A mi també m'agradarà llegir-lo,no tinc gaire gràcia a comentar, però faré el que pugui.

    ResponElimina
  8. Ai Maria, ja em descuido de les formes, enhorabona per l'encert i et passo el relleu.

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.