nova entrada

A veure si us faig rumiar una mica

He comptat el pas del temps en el calendari. Ahir va fer vint-i-dos dies que te n’anares. He provat de veure’t en el restaurant, però un guarda de seguretat m’ho ha impedit. Quan et telefono, només parlo amb un enfilall de mentiders fidels a les teves instruccions. T’he escrit cinc cartes certificades sense obtenir-ne resposta. Res no sé de tu, perquè el marit de la teva germana m’ha amenaçat si el torno a molestar.

***

Ja al carrer, pràcticament a les fosques, va creure sentir soroll de passes a la seva esquena. Quan ja era damunt la bicicleta, una forta estrebada al cap el féu descavalcar. Immediatament, una altra damunt la ronyonada i moltes més, seguides, a l’estómac, a les anques i a la espinada. Ningú no acudí a auxiliar-lo. Deu minuts més tard, amb moltes dificultats, aconseguia aixecar-se. Li rajaven dues vetes de sang, del cap i dels llavis, i se sentia molt marejat. Repenjant-se a la bicicleta, aconseguí arribar a la pensió. A la recepció no hi havia ningú. Agafà la clau i pujà a la cambra. Valent-se d’una tovallola ben nuada estroncà la sang, però vençut per un mareig insuportable es desplomà.

Martí Gironell, Ramon Barnils, Emili Rosales, Marius Serra, Miquel Mas Ferrà