Per entretenir-se desgranava els records i donava gràcies a Déu d'haver viscut molt, car, si t'apliques bé a les coses que t'han passat en aquest món sempre n'hi trobes de noves. Encenia un foc de tant en tant, no perquè tingués fred, si no per fer-se veure d'algun vaixell, però els vaixells no el veien o si el veien no en feien cap cas. S'havia fet un vestit d'algues, ben bé per seguir el costum d'anar vestit, però molt sovint oblidava de posar-se'l i deambulava nu per l'illa, embrunit, assecat, barbut, quasi confós amb l'aspra terra que l'acollia. De tant en tant es reia de si mateix, recordant com li havia semblat petita i poc protectora l'escassa terra de Mallorca i com la sort l'havia conduït a una llenca de suport encara més escassa i més avorrida.
.....................
La cosa més molesta de totes era haver de menjar sense sal. La Reial Audiència havia estancat la sal, i calia pagar-la a preu de pebre. Cada polsim de sal era un tresor, però no sols un tresor. Cada polsim de sal era el preu de les pedres de la fortalesa de Verboom, de les noves presons, de les forques, de les armes que lluïen els soldats pels carrers, per les places, pels camins de tota la terra catalana. Era difícil acostumar-se a menjar sense sal, perquè com més te'n estaves més t'enllaminies, i et temptava el desig de comprar un polsim de sal. I amb un grapadet de sal es vencien voluntats, s'aconseguien renúncies, es destruïa la força de la derrota.
......................
Una de les següents és l'escriptora-autora del llibre a endevinar:
CATERINA ALBERT - MONTSERRAT ROIG - FEDERICA MONTSENY - FRANCESCA FORRELLAD - Mª AURÈLIA CAPMANY - TERESA PÀMIES - AURORA BERTRANA
L'autora va nèixer a Barcelona?
ResponEliminaSí, Dolors, va nèixer a Barcelona
ResponEliminaÉs la M. Aurèlia Capmany?
ResponEliminaJo no en tinc ni idea però com que parla, sembla, de naufrags, ja em tiro a la piscina, és
ResponEliminaCrònica de nàufrags de la Teresa Pàmies?
Núria, vas ben orientada. És de la Mª Aurèlia Campmany.
ResponEliminaPer tant, Lluna, ja veus que no l'has encertat.
És "Un lloc entre els morts", Maria?
ResponEliminaNo, no, no...
ResponEliminaHa estat publicada abans del 1970?
ResponEliminaQue potser és El gust de la pols de Maria Aurèlia Capmany?
ResponEliminaSóc mercè voltas que treballo amb un portàtil que no és el meu (ho dic per si surt un altre nom.
Dolors, no ha estat pas publicada abans del 70.
ResponEliminaÀnims que ja el teniu gairebé acorralat.
Doncs, Mercè, no és El gust de la pols
Hola a tots, com que ja he esgotat els dos comodins, faig una afirmació, malgrat que no estic ben segura: "El desert dels dies" de la M. Aurèlia Capmany.
ResponEliminaBona nit a tots.
ResponEliminaHola Núria. Amb tanta rapidesa com vares endevinar l'escriptora, i el llibre no hi ha manera. NO. No és "El desert dels dies"
Bona nit, és La rialla del mirall?
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminaAquest cop estic totalment perdut. No tinc ni la més petita idea de quina obra de la Maria Aurèlia pot ser i entre les que he mirat i buscat no hi he trobat ni la més mínima pista.
Així que ho deixo estar fins a la propera proposta.
Hola,primer de tot dir que quan la Maria va dir a la Dolors que l'obra era publicada més tard del 1970, jo ho vaig interpretar al revés.... i només mirava fins al 69. Desprès he quedat tan fora de joc com en Xavier, i estic a l'aguaït de
ResponEliminaveure de quina obra es tracta i qui l'encerta.
Hola Maria, Aquests dies per raons que ara no vénen al cas estic una mica desvinculada d'aquest joc que tant enganxa. Em llenço a la piscina i dic que potser és "Quim Quima" publicada per primer cop el 1971.
ResponEliminaA veure si tinc la sort dels principiants.
És Pedra de toc? de M.A. Capmany?
ResponEliminaAhir no vaig poder entrar al joc, i ara que puc contestaré per ordre.
ResponEliminaDolors, No és La rialla del mirall.
Xavier, et trobava a faltar. Pensava que tantes dones escriptores t'havien espantat.
Núria, llàstima de l'error en les dates, perquè gairebé et tocava.
Carme, SÍ, efectivament, és "Quim/Quima. La sort dels principians, com dius tu.
Mercè, ja veus que NO és Pedra de toc.
Haig de reconèixer que vaig escollir dos paràgrafs que no definien massa o gens l'argument del llibre. Però com que l'opinió general era, que és feia molt fàcil, així ha tingut una mica més d'intriga.
Apa, Carme, ara tu!