Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


divendres, 3 de febrer del 2012

Pels volts de les nou del 3 de febrer.... poso aquest text perquè l'autor/a m'agrada.


M'agradava aquell terror que recordava el que trobava en mi quan recorria el conegut itinerari que em portava cap a allò desconegut, on ressonava la gran veu negra que em deia frases cavernoses, "recorda-te'n, sóc jo, sóc jo que visc dintre teu" feia tremolar amb els ulls oberts, l'única certesa que tenia era que la obscuritat que parlava no m'era aliena, si era Déu, volia dir que Déu s'allotjava dintre meu i, si no era Déu, volia dir que jo havia creat allò que no era Déu, fet que m'equiparava a Déu..."



Aquesta mena de diseccions són tan fatigoses com un enamorat detallant a tercers els encisos de la seva benamada, No és que la bellesa literària no existeixi, és que és una experiència tan incomunicable com les gràcies de la Dulcinea a qui no hi és sensible. Cal enamorar-se un mateix o resignar-se a la incomprensió.
Per mi, aquesta descoberta, equivalia a una revolució copernicana.



Qui l'ha escrita?  Amélie Nothomb -  John Berger -  Joan Francesc Mira - Ramon Minoves - Olga Xirinachs

7 comentaris:

  1. A la fotografia que encapçala el joc, hi tenim un llibre de l'autor?

    ResponElimina
  2. Hola!

    Em sembla, Mercè, que haurem de treballar de valent per endevinar la teva proposta.

    Primer comodí: La llengua de l'escriptor/a és el francès?

    Segon comodí: El cognom de l'escriptor/a conté la lletra "h"?

    ResponElimina
  3. Respostes:

    Dolors: 1. A la capçalera del joc NO hi tenim cap llibre de l'autor.
    2. L'autor NO va néixer a València

    Núria: 1. SI, l'autor/a escriu en francès, almenys aquesta obra.
    2. SI el cognom conté la lletra "h"

    Fins demà

    ResponElimina
  4. Bona nit!

    Mercè, alguna vegada has comentat que podríem explicar com hem arribat a la conclusió de l'afirmació que fem. Doncs som-hi!. Hi ha tres possibles autors que, per la temàtica que tracten, em semblen possibles "candidats". L'Olga Xirinacs, en John Berger i l'Amélie Nothomb. Faig un repàs de tots tres i, no em preguntis perquè, descarto en John Berger. Per eliminar una de les dues escriptores restants se m'acut el meu segon comodí: només una de les dues té una lletra "h" en el cognom. I a partir d'aqui faig un repàs de les obres d'Amélie Nothomb i, conscient que hi ha tres o quatre títols que podrien ser la proposta, opto pel que jo triaria sí el tingués que llegir ara.

    Afirmo: "Biografia de la fam" d'Amélie Nothomb.

    ResponElimina
  5. Bé jo que desconeixo totalment l'autora, amb el que he llegit de les sinopsis dels llibres traduits al català em decanto per:
    Diari de l'Oreneta o
    Estupor i tremolors

    ResponElimina
  6. Si, Núria, és Biografia de la fam. I això que no vaig posar cap fragment que esmentes fam o gana o règim o bulúmia, que n'hi ha molts, perquè va d'això i no pas de la fam del tercer món,o sigui que has estat molt aguda.És una novel·la autobiogràfica, molt original. A mi m'agrada més la primera que ens va arribar d'ella, també autobiogràfica: Estupor i tremolors a la qual es refereix la Dolors. Allà explica la seva experiència d'oficinista en una empresa del Japó on va viure i treballar uns anys i pel que explica les relacions amo/treballador són per tremolar. No cal dir que us recomano aquesta autora, és una dona independent i forta que s'aguanta sola i que no va gents de feminista. L'edita Anagrama-Empúries

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.