Suposo que en molts sentits, o com a mínim segons els cànons segons els qual es jutjaven les festes, la celebració del meu aniversari va ser un èxit rotund. Els convidats xerraven pels passadissos amb la beguda a la mà, fumaven a les escales, es recolzaven en les portes. S’asseien on fos: als marbres de la cuina, al vestíbul, fins i tot a la caixa de l’escala. Al jardí del darrere alternaven sota els llums blaus, vermells i verds que titil·laven des dels arbres. Les cares se’ls il·luminaven amb la llum de les torxes de querosè que hi havia repartides per tot arreu.
....................
No sé si va ser una bona baralla. De fet, no crec que jo hi oferís gaire resistència. Com se suposa que havia de lluitar jo? Era el primer cop que pegava a algú. Mai a la vida havia donat un sol cop de puny.
El record de la baralla amb l’Assef roman sorprenentment viu en la meva memória: recordo que l’Assef va tornar a engegar el radiocasset abans de posar-se el puny americà. En algun moment, la catifa d’oració que hi havia penjada a la paret, la que tenia un dibuix de la Meca, es va despenjar i em va caure sobre el cap; la pols que se’n va desprendre em va fer esternuda.
Possibles autors: Patrick Rothfuss, George R.R. Martin, Khaled Hosseini, Nicole Krauss, Beth Webb.
Hola Dolo, ja sóc aquí!!
ResponEliminaA veure, tinc clar que aquest llibre no l'he llegit.
Del primer paràgraf no en trec cap possible pista, almenys de moment.
Vaig al segon paràgraf i em trobo amb el nom Assef, i una catifa d'oració amb un dibuix de la Meca.
Primer comodí:
L'autor de la novel·la és afganès?
Hola Dolo: pot ser molt fàcil o molt difícil:
ResponEliminaL'autor va néixer el 1965?
Aquesta novel.la és la darrera que està traduïda al català de l'autor?
Bon dia al dematí. Anem a pams:
ResponEliminaNúria, m'estava imaginant com anaves fent l'execució de la teva tasca d'investigació lectora hehehe.
A veure. L'autor, sí, és afganès.
Mercè, és fàcil, fàcil. Les dues respostes són afirmatives.
Apa siau!
Dolo
Bon dia!
ResponEliminaContinuo amb la meva tasca d'investigació i explicant-vos el procediment...
Ara ja sabem que l'autor és Khaled Hosseini, i d'aquest autor en trobo dues novel·les prou conegudes: El caçador d'estels, i Mil sols esplèndids.
Segon comodí:
La novel·la en qüestió ha estat portada al cinema?
Ep! perdoneu per no haver contestat abans, però he tingut problemes de conexió (de fet, encara els tinc).
ResponEliminaDoncs sí, Núria, la novel·la ha estat potada al cinema. Però, vols dir que no ho han estat totes dues que molt bé anomenes?
Bon cap de setmana!
Dolo.
Hola bona nit, Dolo:
ResponEliminaCrec que la novel·la que ens has proposat és "El caçador d'estels".
Aquesta segur que l'han portat al cinema, l'altra no ho sé. Però "Mil sols esplèndids" SI que l'he llegit, i per això l'he descartat.
Em sembla, Dolo, que aquesta teva proposta ha quedat en un "mano a mano" entre tu i jo. Uff!! això farà la "fi del cagalàstics". Em sap greu, però si algú no té alguna idea miraculosa....
Igualment et desitjo un bon cap de setmana, i carrega piles per la setmana que ve.
Núria
Dolo, em sembla que Mil sols esplèndids ja havia sortit d'un un repte anterior, oi que si? Llavors, com diu la Núria, deu ser El caçador d'estels. Però jo no n'he llegida cap d'aquest autor que sembla a tu t'agrada. Digue'ns perquè t'agrada que així en sabrem d'ell. I la Núria també ens podria dir què li va semblar "Mil sols esplèndids".
ResponEliminaEi bon dia, em sap greu no haver pogut connectar però les noves tecnologies ja ho tenen això ...
ResponEliminaDoncs, un cop més, la Núria l'ha clavat i ja pot anar buscant una nova proposta.
Ai Mercè, no sabria dir-te el què quan a la lectura, però jo només he llegit El caçador d'estels, i de casualitat, en un viatge d'aquests de passar hores i hores en aeroports i acabes comprant un llibre de butxaca :)
A reveure!
Hola!
ResponElimina"Mil sols esplèndids" va arribar a casa per mitjà de les meves filles. El vaig llegir, i em va fer canviar molt l'opinió, que tenia, de les dones afganeses. Malgrat les diferent ideologies i cultures, les dones som dones, i, amb la cara tapada o destapada, sabem vèncer la por (o potser cal dir pànic) per defensar allò que estimem i creiem just.
He de pensar a veure que us proposo, i desitjar que s'hi enganxi tanta gent com sigui possible...
Fins ara!