DIUMENGE A LES DEU DEL VESPRE

Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu, generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciable senyora que et va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana, han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes i rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud mútua de les famílies.

Un cop se acudí la idea d'aquest casament, ja no va tornar a meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i aleshores totes les seves forces havien d'anar encaminades a assolir-ho. No li feia res que topés amb dificultats terribles; no l'esverava la por al ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava seguríssima que complia amb el seu deure.

Carles Soldevila, Llorenç Villalonga, Josep M. de Sagarra, Narcís Oller, Joan Sales