Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dimecres, 29 de febrer del 2012

El darrer repte de febrer. dia 28, a les 15 h.


"No crega que sóc un voyeur pervertit, jo no mire el que fan, només mire com vénen, i el que jo busque ací algunes nits és saber si jo seria capaç de fer-ho, sense ganes i sense plaer, només com un desafiament. Ja que en altres dimensions de la vida no he arribat massa lluny, no voldria morir-me sense saber fins on puc arribar en aquesta. Però és clar que només espiant els altres no ho sabré: d'espiar només trauen profit els espies, que són com uns voyeurs professionals. Mirant no s'aprèn res..."



"Volia tres xeringues d'insulina, va dir la sirena dolçament quan el farmacèutic li va donar a Salvador la capseta d'ampolles ja embolicada amb paper i ell firmà en el llibre de registre. L'home de bata blanca la va mirar amb cara severa, no va dir res, mogué el cap amb un gest de reprovació, com qui es troba davant d'un cas profundament desagradable però no hi pot fer res, i va traure les petites xeringues d'un calaix, tres sobres llargs de plàstic i cel·lofana transparent."



Possibles autors: Joan F.Mira/ Ferran Torrent/ Isabel Clara Simó/ Sebastià Alzamora/ Flàvia Company

19 comentaris:

  1. Núria Llinàs29 de febrer del 2012, a les 18:35

    Bona tarda, Mercè:

    Primer comodí: És valencià l'autor?
    Segon comodí: En el títol de la novel·la hi ha el nom d'un instrument musical?

    ResponElimina
  2. Dolors A1 de març del 2012, a les 8:45

    L'autor va nèixer el 1939?

    ResponElimina
  3. Lluna1 de març del 2012, a les 14:09

    Hola companyes!! ja torno a ser aquí!!
    Dos comodins:
    1.- L'autor va néixer el 30 de maig del 1951?
    2.- O.. potser és una dona?
    Arreveure

    ResponElimina
  4. merce voltas1 de març del 2012, a les 14:56

    Hola jovent,

    Núria: SI, va néixer al País Valencia
    El títol de la novel·la NO inclou un istrument musical.

    Dolors: SI noia, és nascut el 1939.

    Lluna:
    1. NO no va néixer el 1951
    2. NO és una dona


    i de pista-regal: la novel·la és molt bona. Fins demà.

    ResponElimina
  5. Dolors A1 de març del 2012, a les 21:22

    Bona nit,
    Jo no he llegit res d'aquest autor, si ens el recomanes serà la manera.
    Està entre els seus cinc últims llibres publicats?

    ResponElimina
  6. Dolors A2 de març del 2012, a les 11:05

    He buscat per Internet i he trobat una pàgina molt interessant i que segur ha m’ revelat el títol del llibre, és El foc del bou, si no hi heu entrat, us deixo el lloc on l’he trobada i que pots llegir capítols dels seus llibres: JOAN F. MIRA - TRIA DE TEXTOS,

    ResponElimina
  7. Núria Llinàs2 de març del 2012, a les 11:44

    Hola, bon dia!

    Pel que he llegit, també penso que potser El foc del bou, de Joan F Mira.

    ResponElimina
  8. Lluna2 de març del 2012, a les 11:53

    Noies, segons la pàgina d'escriptors.cat, el títol de l'obra d'en Joan Francesc Mira és "EL BOU DE FOC" del 1974 i no "EL FOC DEL BOU"!!!
    Jo no n'he llegit res d'aquest autor, serà qüestió de descobrir-lo. Gràcies Mercè!!

    ResponElimina
  9. merce voltas2 de març del 2012, a les 13:59

    Noies:

    Dolors: Sí, és entre els seus darrers cinc llibre publicats.

    A totes: NO és El foc de bou, ni El bou de foc....però heu de seguir amb Joan Francesc Mira. Apa-li que s'ho val i en el text hi ha alguna pista...

    ResponElimina
  10. Dolors A2 de març del 2012, a les 16:47

    Caram Mercè, com ens has confós, s’ha de seguir buscant!

    ResponElimina
  11. Núria Llinàs2 de març del 2012, a les 21:45

    Hola!!!

    hahahahaha.... ha estat una relliscada col·lectiva!!

    A seguir buscant!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Dolors A2 de març del 2012, a les 21:54

    Jo aposto pel Viatge al final del fred.

    ResponElimina
  13. Núria Llinàs2 de març del 2012, a les 22:16

    I jo aposto pel Desig dels dies.

    ResponElimina
  14. merce voltas3 de març del 2012, a les 11:34

    Noies: Com que la cosa està apurada -des de la perspectiva d'apostes- Intervinc per informar o recordar que Joan Francesc Mira és un laboriós i excel·lent traductor dels clàssics i que també ha publicat assajos sobre la història del país valencià. Els textos que he posat són, efectivament d'una de les cinc darreres novel·les que ha escrit, però un escriptor amb el seu bagatge cultural, escriu novel·les que van molt més enllà que explicar una història...

    ResponElimina
  15. merce voltas3 de març del 2012, a les 15:25

    Noies:
    Ni el Viatge al final del fred ni El desig dels dies. Què us passa?? Mireu-vos-ho bé, jo ho he trobat a internet....

    Si heu acabat tots els comodins i les apostes, podríem tornar a començar

    ResponElimina
  16. Dolors A3 de març del 2012, a les 15:55

    Per fi....!

    El text continua així:
    Tenia tota la raó el seu company de passejada, mirant no s’a­prén res, però a qui ha renunciat sense estridències a la vida acti­va només li queda una vida discretament contemplativa, a Vallal­ta la seua activitat és poca, però des d’aquella muntanya tampoc no es veu el moviment del món, i ara que ell havia baixat a la plana les novetats que hi trobava eren tan grans que no estava gens segur de ser capaç de mirar-les de prop amb profit, ja que si aquells dies o setmanes contemplava des de dins la vida de la terra baixa i la ciutat, tant les coses antigues que creia que sabia i comprenia com les coses noves que comprova que no sap, era només per una circumstància transitòria, no per cap intenció de sumar novetats, augmentar el coneixement o estendre l’experiència:

    ResponElimina
  17. Dolors A3 de març del 2012, a les 15:56

    Estava tant emocionada que no he posat el títol és: El purgatori

    ResponElimina
  18. merce voltas4 de març del 2012, a les 15:19

    Siiii Dolors, ja l'has trobat!: Purgatori de Joan F. Mira.
    Premi sant Jordi 2002, editada per Proa. Bona, bona: a la coberta hi té una moto Harley Davidson que deu ser la del protagonista. El títol té a veure amb la intenció de la novel·la que sense que es faci explícit en la història podria ser una actualització de la filosofia de Dante a El Purgatori en una ficció actual, el protagonista de la qual és Salvador -era la pista en el 2n text.-.
    Joan F.Mira és un dels traductors catalans de Dante.

    ResponElimina
  19. Dolors A4 de març del 2012, a les 15:36

    D'acord Mercè que la pista era el nom de Salvador, però al viatge al final del fred també hi sortia un Salvador

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)