Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dissabte, 18 de febrer del 2012

PROPOSTA DEL DISSABTE QUAN PASSEN DEU MINUTS DE LES VUIT DEL VESPRE

La pipa. La pipa cargolada. Com una essa. Tirant avall. Sempre a flor de llavi. La colpejava amb el palmell de la mà. La bufava pel broc. L'ensacava dins de la bossa del tabac. El premia ben fort a la cassoleta. L'encenia. L'encenia i pipava. Pipava amb fruïció fins que tenia el tabac abrandat. Després, se la treia un moment de la boca mentre s'amagava darrere la nuvolada de fum. Sempre que veia el pare, el veia amagat darrere el fum de la pipa. Tret d'aquell dia. Ho va saber de seguida. La pipa reposant al damunt d'una roca cendrosa i humida, envoltada de verdet, li va dir que no el tornaria a veure mai més el pare.


I ella es va quedar allà. Amb una mena de ressentiment que li deixà el cor sec. Es repenjà a la soca de l'arbre que l'aixoplugava mentre l'esquena li va anar lliscant fins que es quedà asseguda a terra. Tot li quedà borrós en aquell món de penombra. Va deixar caure el cap endavant; buscava una llum per aquell abisme que sempre els havia separat. No coneixia el camí de la renúncia, i no el volia conèixer. Però, sense futur, de què serveix el present? Mirà cap els rosers amb les parpelles tenses; no ho va poder evitar, dels ulls vidriosos començaren a rajar-ne llàgrimes. Llavors encara no sabia que serien les últimes.


I ELS POSSIBLES AUTORS:

Sílvia Soler, Maria Barbal, Núria Esponellà, Sílvia Alcàntara, Carme Riera....

11 comentaris:

  1. Dolors A18 de febrer del 2012, a les 22:41

    L'autora va nèixer a una comarca gironina?

    ResponElimina
  2. merce voltas19 de febrer del 2012, a les 11:04

    Hola:

    L'obra de l'autora ha estat traduïda a altres idiomes?
    Aquesta novel.la, ha rebut més d'un premi literari?

    Proposta: Què us semblaria si allarguéssim a 4 les preguntes prèvies i potser només 2 cada dia? En aquest cas, deixaríem a 2 les afirmacions.

    ResponElimina
  3. Núria Llinàs19 de febrer del 2012, a les 19:57

    Bona nit Dolors A, Mercè...

    Contesto a les vostres preguntes:

    L'autora NO va néixer a les comarques gironines.
    L'obra de l'autora NO ha estat traduïda a altres idiomes.
    Aquesta novel·la NO ha rebut cap premi literari.

    Fins demà!!

    ResponElimina
  4. Dolo19 de febrer del 2012, a les 20:13

    Bones!
    l'obra parla d'edificis?
    el nom de l'autora apareix dues vegades entre les possibles que has posat ?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. merce voltas19 de febrer del 2012, a les 20:37

    És la darrera obra que ha publicat l'autora?

    ResponElimina
  6. Núria Llinàs19 de febrer del 2012, a les 21:17

    Bona nit Dolo,

    Allò que et deia: tires a matar... hahaha!!!

    ResponElimina
  7. Dolo19 de febrer del 2012, a les 21:28

    Doncs res, disparo!
    "La casa cantonera" de Sílvia Alcantara.
    Què tal és? No he tingut el goig de llegir-la, però n'he vist moltes crítiques, i com sempre n'hi ha de bones i de dolentes...
    Bona nit! Dolo.

    ResponElimina
  8. Dolors A19 de febrer del 2012, a les 21:44

    Veig que ja ho teniu molt enllestit.

    Estaré uns dies que no sé com m'he anirà per connectar-me, procuraré fer-ho per poder-vos anar seguit.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Núria Llinàs20 de febrer del 2012, a les 19:39

    Hola, bona tarda!

    Si, Dolo, sí és "La casa cantonera" de la Sílvia Alcàntara.A mi em va agradar, però és millor "Olor de colònia".

    ResponElimina
  10. Núria Llinàs20 de febrer del 2012, a les 21:13

    NOTA PER A TOTS ELS CONCURSANT:

    És obvi que ens cal fer alguna cosa per captar més concursants, i hi ha diferents propostes que crec que hauriem de comentar-les junts, quan la Dolors A torni d'Eivissa. De moment podem seguir amb les actuals normes.

    Núria

    ResponElimina
  11. Carme Farré20 de febrer del 2012, a les 23:07

    Avui que tal com vaig dir a la Núria em decideixo a entrar, ja l'heu endevinat. Provaré sort la propera vegada.
    Bona nit

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)