Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dilluns, 28 de novembre del 2011

TORNEM A LA LITERATURA CATALANA ....

Proposta publicada cap a 2/4 de 8 del vespre.


En essent demà, es deixondí i va sentir que dormia bé. Mirà l’hora. La claror entrava a l’estança. Es llevà tot seguit, i el segon dia que anà a dir missa, ell mateix va vogar la campana, perquè el masover no hi era. Estirà la corda gruixuda, i un cop tingué embranzida la campana, va deixar-la, i llavors, la corda pujava i baixava, i damunt les lloses del sòl es cargolava i descargolava com una serpent que volgués pessigar el sostre, i feia una remor dins del temple, mentre a fora escampava, per les blavors del cel, la veu xiscladissa i eloqüent que cridava els feligresos.


Dia de festa. Dia d’alegria. Pasqua granada amb tota la delícia de la claror, les aromes de les flors, la tebior de l’aire i la ventura de la collita esperada. Els caramellaires arriben aquell vespre de fer les forades, amb els guanys que han acoblat, amb les cantúries de la nit de Pasqua. Sis colles han sortit.


Possibles autors: Apel·les Mestres, Víctor Català, Josep Roig i Raventós, Carles Soldevila o Marià Vayreda.

17 comentaris:

  1. Hola faig els meus dos comodins:
    1.- És una autora amagada sota un psudonim d'autor?
    2.- L'autor (si és home!) va ser Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de la ciutat de Barcelona (1908)?

    ResponElimina
  2. La protagonista de l'obra es diu Mila?

    ResponElimina
  3. Benvingut Xavier. Feia dies que no triaves textos. Em sembla que qualsevol dels autors que has proposat podria ser l'autor d'aquests. Ens donaràs feina.

    ResponElimina
  4. Començo a preguntar:

    És un conte i no pas una novel.la?

    L'autor va guanyar un premi literari l'any 1924?

    ResponElimina
  5. Mentre esperem que ens doni les respostes als comodins, aprofito per comentar que ja m'he llegit el "Monestir de l'amor secret" i m'ha agradat força, és molt tendre, i ara estic llegint La màquina d'espavilar ocells de nit d'en Jordi Lara, tinc molt poc troç llegit però d'entrada m'ha fet molta gràcia trobar esmentat a un amic meu que toca a la Cobla Canigó, amb ell varem anar a l'Institut Jaume Callís de Vic i ens hem anat veient de tant en tant. També, llegint el llibre em venen records de quant acompanyava al tiet Arcadi a les audicions de sardanes...bé veurem quant l'acabi!!

    ResponElimina
  6. Com ja heu pogut suposar jo anava per Solitud de Victor Català, rellegint el text penso que estic equivocada, el repassaré però, no tinc gaire més cosa per mirar. De moment no gasto el comodí que em resta, el guardo per demà quan tinguem les respostes.

    ResponElimina
  7. Bé, ha arribat l'hora de les respostes d'avui. Anem per parts i per ordre:


    Lluna/Maria:

    1.- NO és una autora amb pseudònim masculí
    2.- NO és Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del 1908.

    Dolors A.:

    La protagonista de l’obra NO es diu Mila.

    Mercè:

    1.- L’obra està considerada com a novel•la.
    2.- SÍ, l’autor va guanyar un premi literari l’any 1924.

    I fins demà al vespre.

    ResponElimina
  8. Hola, be he buscat una mica i com que ja he fet servir els meus dos comodins, faig una aposta.
    Crec que podria ser "L'ermità Maurici" de Josep Roig i Raventós, que va guanyar el premi Fastenrath l'any 1924.

    ResponElimina
  9. Una curiositat amb aquet premi, si bé al Wikipedia diu que li va ser atorgat el premi Fastenrath, si consutes a qui l'han concedit l'any 1924 no correspon a Josep Roig i Raventós.

    segon comodí: És la novel•la que publicà al 1921 l'autor abans citat?

    ResponElimina
  10. Jo també aposto per "L'ermità Maurici" de Josep Roig i Raventós,
    tot i que la LLuna ja l'ha endevinat abans.
    Volia fer una altra aposta per una altra novel.la de l'autor (no n'he llegit res) però la relació del títol amb els dos paràgrafs no em porten a cap més dels seus títols.

    ResponElimina
  11. Ja ha passat un altre dia i toca respondre les qüestions d’avui:

    Lluna/Maria:

    NO és “L’ermità Maurici” de Josep Roig i Raventós.

    Dolors A:

    Sobre la curiositat: a la llista dels premis Fastenrath de la Vikipèdia hi ha algunes mancances. A altres fonts està ben clar que Josep Roig i Raventós va guanyar el premi Fastenrath l’any 1924 amb “L’ermità Maurici”. A mi també em va fer ballar el cap.

    Sobre el comodí: la novel•la en qüestió NO es va publicar l’any 1921.

    Mercè:

    Ja veus que NO és “L’ermità Maurici”.

    I com que no hi ha res més de nou, fins a demà a aquesta hora. Bona nit.

    ResponElimina
  12. Carai, quina sorpresa! Ara és, si l'encerto l'endevino, i... al 1919?

    ResponElimina
  13. Perdoneu havia de fer una afirmació, és Argelaga florida

    ResponElimina
  14. No sé si només em passa a mi però no sé si ha quedat clar quin és l'autor. Jo com si fos en Josep Roig i Raventós aposto per un altre de les seves novel·les, "Montnegre" escrita al 1927
    i que està basada en la parròquia de Sant Martí del Montnegre per la relació d'amistat i coneixença que mantingué amb el rector Joan Fortuny qui li envià un memoràndum manuscrit sobre el Montnegre el 1924.

    Montnegre és una novel·la que narra la trajectòria de Climent, un jove barceloní de família modèlica i exemplar que opta per la carrera eclesiàstica.

    A veure ara!!

    ResponElimina
  15. Dolors i Lluna. Segur que teniu molts punts per endevinar quina és la obra de Josep Roig i Raventós.
    De part meva i només amb la intenció d'ensenyar que vaig seguint, aposto per NUVOLADES i a veure que diu en Xavier aquest vespre.
    Trobo que va prou bé el nou reglament. Com ho veieu?

    ResponElimina
  16. Doncs si Mercè, a mi també m’agrada el nou reglament, llàstima que no s’hi agafi més gent que ens està seguint i no aposta. Va... no tingueu mandra que ens ho passem molt bé encara que no coneguem l’obra ni l’autor.

    Doncs jo aposto per Flama vivent.

    ResponElimina
  17. Bé, per més que vaig intentar posar-ho difícil, només ha durat 3 dies.

    Bé, aquesta és la meva última tanda de respostes, per ara, ja que per més que vaig intentar posar-ho difícil, aquesta proposta només ha durat 3 dies.

    Lluna/Maria,

    Enhorabona. SÍ, és “Montnegre” de Josep Roig i Raventós. Vertaderament, sembla que es donava per fer que l’autor era Roig i Raventós, encara que no s’havia confirmat d’una manera explícita, només ho podia insinuar el premi guanyat l’any 1924 (la veritat, no em vaig entretenir a buscar si algun dels altres autors proposat havia guanyat algun altre premi l’any 1924).

    El vaig proposar perquè actualment és un autor molt oblidat i te algunes obres que varen tenir força èxit durant la primera meitat del segle passat. Per donar-lo a conèixer una miqueta més, ús copio el pròleg d’ell mateix a la primera edició del 1925:

    “Amb la publicació d’aquesta obra s’acompleix el meu ideal artístic. M’havia proposat escriure tres llibres; un de mar, L’ermità Maurici, l’altre de ciutat, Flama vivent i un de montanya, Montnegre. En tots tres he procurar documentar-me tant com he pogut, emprant el lèxic propi de cada ambient i estudiant els personatges que hi viuen.

    Montnegre és una narració sense protagonista, millor dit, el protagonista és la muntanya. Els personatges formen una família barcelonina, i he procurat que tots estiguin a un nivell igual dins de l’obra.

    Per escriure aquest llibre he tingut de fer mantes recerques. Em costa moltes fatigues, solellades i amargors. He de fer constar que del Montnegre sols hi ha el decorat; que moltes de les escenes muntanyenques i supersticions que descric són d’altres llocs. Dic això perquè sentiria que els montenegrins se sentissin molestats.

    Finida aquesta trilogia penso escriure altres obres amb més calma.

    Un mot sagrat i fonedís; gratitud. Sí; gratitud als lectors, crítics i editors que tan benèvolament han acollit les meves obres.

    La Casa de la Creu.
    Agost de 1925.”

    De Montnegre s’en va fer una segona edició el 1930, corregida i que l’autor considera com a definitiva. I una tercera el 1947 a la Biblioteca Selecta, que és la que jo tinc. No em consta que hi hagi cap edició més recent.

    Una altra obra seva i que no surt en quasi cap de les seves biografies és “Maràvia” que narra la vida en una colònia tèxtil del Ter, des de la perspectiva dels amos i directors i que l’aparició de “Olor de colònia” me la va fer recordar.

    Maria, ara esperem la teva proposta

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.