Vam estar molt febles durant una setmana. Els homes que ens cuidaven s'esforçaven per fer-nos beure molt líquid i menjar unes farinetes que tenien gust de puré de verdures. Tot i així, ens va costar bastant recuperar-nos d'aquella pèrdua salvatge de sang. Els meus períodes d'inconsciència eren prolongats i recordo haver viscut deliris llargs i al·lucinacions estranyes on les coses més absurdes eren lògiques i possibles. Quan els homes ens donaven menjar o beguda, obria lleugerament els ulls i veia un sostre de canyes a través de les quals es filtraven els raigs de sol. No estava segura de si aquella imatge era real o formava part dels meus desvariejos però, en qualsevol cas, com que jo no era jo, tant me feia.
POSSIBLES AUTORS:
Dan Brown, Júlia Navarro, Paul Sussman, Thomas Gifford, Matilde Asensi.
Ja torno a ser aquí, se me n'ha escapat una!!
ResponEliminaA veure primer comodí que llençó: És home l'autor?
Si és dona, és la més jove?
ResponEliminaSom-hi
ResponEliminaPrimer comodí: es pot considerar una novel.la històrica?
Segon comodí: es pot considerar una novel.la d'aventures?
i m'espero fins demà al matí...
Avui buscant informació he trobat en el pròleg del llibre de la Matilde Asensi, Iacobus, una curiositat que us vull esmentar. El personatge que escriu l’historia: Galceran de Born és el segon fill del noble senyor de Taradell.
ResponEliminaNo faig cap aposta, esperaré demà a veure si amb les respostes de la Núria surt el fil que ens ha de portar a la resolució de l’enigma.
Bon dia!
ResponEliminaLluna: No és un home l'autor.
Dolors: Ja sabem que és una dona, i contestant el teu comodí: és la més jove de les dues.
Mercè: Es pot considerar una novel·la històrica.
Ja que la Dolors fa esment de IACOBUS de Matilde Asensi, us diré que jo la tinc i l'he llegit i us copio les quatre ratlles del pròleg on parla Galceran de Born:
"És inexplicable que, a hores d'ara, jo, Galceran de Born, fins fa poc cavaller de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, segon fill del noble senyor de Taradell, que fou croat a Terra Santa, i és vassall de nostre senyor Jaume II d'Aragó, pugui creure encara en l'existència d'un destí ineludible ocult en els aparents atzars de la vida."
Queda a la vostra disposició!
Bé... ja tenim més clar a on buscar.
ResponEliminaNúria:
ResponEliminaPer les teves respostes i pel que diu en la darrera línia del segon fragment que has triat
em sembla que he de fer la primera aposta per "Digue'm qui sóc" de Julia Navarro. No l'he pas llegida però es pot relacionar i encara em queda una altra aposta.
Per cert em sembla que han traduït malament "Dime quien soy" i que hauria de ser "Digues-me si sóc" Consultaré.
Núria, entenc doncs que aquest Guillem de Born literari és fill imaginat de Guillem de Mont-rodon, tutor del rei en Jaume? http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_de_Mont-rodon
ResponEliminaSalut per tothom i carai, correu més que un isard en trobar respostes, punyeteres (i punyeteru) :-D
Aquesta escriptora deu tenir algun lligam a la plana ja que en el primer càpitòl dell llibre l'origuen perdut hi ha aquesta frase:
ResponEliminaAleshores vaig descobrir allò que des de feia una bona estona em resultava tan familiar d’aquell plató: feia la mateixa olor que les golfes de la casa on vivia la meva àvia, a Vic.
Perdoneu les faltes, no puc escriure depressa.
ResponEliminaHola, el meu segon comodí: La trama de la novel·la té a veure amb els set pecats capitals i l'obra La Divina Comedia de Dante Alighieri?
ResponEliminaBon dia Lluis,
ResponEliminaSí, sembla ser que Guillem de Born (personatge del llibre Iacobus), és un fill imaginat de Guillem de Mont-rodon!
No deixa de ser curiós, que en les seves obres, Matilde Asensi, faci alguna referència a Osona.
TOTES LES ALTRES CONCURSANTS, us haureu d'esperar fins demà.... M'encanta! jajaja
Segon comodí és L’origen perdut de Matilde Asensi?
ResponEliminaAhir vaig anar a la biblioteca de Vic (la de Taradell ja hi vaig anar abans d’ahir) i em vaig emportar tots el llibres que tenien de la Matilde Asensí, per cert que un altre dia hi aniré amb un carretó, no per la quantitat si no per el volum i el pes. Fullejant L’ORIGEN PERDUT que llegint els fragments vaig suposar que podia ser, el vaig descartar perquè no era una novel•la històrica cosa que era imprescindible per la pista de la Mercè, vaig per un altra i un altra i a la pàgina 196 de EL ÚLTIMO CANTÓN (era amb castellà) trobo el que buscava.
ResponEliminaI llevant-me ben d’hora, ben d’hora. Aquí teniu la meva afirmació és L’ÚLTIM CATÓ.
Aquesta autora pinta bé, jo no la coneixia de res.
Bon dia a tothom!!!
ResponEliminaMercè: No és "Digue'm qui sóc", de la Júlia Navarro. Si t'hi fixes, m'han preguntat si era l'escriptora més jove, i la meva resposta ha estat afirmativa. La Júlia Navarro va néixer el 1953, i la Matilde Asensi el 1962.
Dolors A: Llegint tots els teus comentaris, ja veus que no és "L'origen perdut", sinó que, tal com dius més endevant és "L'últim cató". Així que ja tens feina per triar que ens proposes....
Us vaig fer la proposta de "L'últim cató", perquè en la época en que el vaig llegir (en aquell moment en Dan Brown havia tret "El codi da Vinci", i donava la impresió que ningú el superia, en aquest tema), em va agradar força més l'estil de M. Asensi i sobretot les referències que fa a "La Divina Comèdia".
ResponEliminaDesprés de llegir "L'últim cató", i per tan conéixer a la Matilde Asensi, li vaig llegir més obres i, francament, em va agradar, sobretot la seves primeres nove-les, després ja no tan....
Si algú li ve de gust llegir-ne alguna cosa, jo en tinc i gairebé tot en català.
Bon cap de setmana!
Núria, per mi reservem L'origen perdut, m'han quedat ganes de llegir-lo.
ResponEliminaAhir quant vaig entrar ja sabia que era L'Últim cató però no havia esgotat els meus dos comodins!!!
ResponEliminaJo ja l'he llegit i em va agradar molt, també com diu la Núria, l'estil i les trames de la Matilde Asensi són superves, quant el vaig llegir fins i tot vaig endinsar-me en la Divina Comedia per trobar tots els enigmes! La Matilde Asensi fa que formis part de tot. Jo la recomano!!