Pel pati, voltaven sempre els mateixos ànecs negres d'ulls encerclats de roig, i les gallines de Guinea, damunt les quals semblava haver caigut una pluja de perles blanques. Al sostre de l'establa, els esplèndids paons d'ales irisades cridaven amb veu felina. El vell patró estimava tota mena d'ocells, i àdhuc tenia en el pati una grua, ferida de la cacera. Al novembre la grua trencava el cor amb els seus crits angoixosos, que es propagaven com una vibració de coure sonor quan baixava del cel la crida de les grues lliures que es disposaven a emigrar. No podia volar, perquè tenia una ala trencada just a l'articulació, però el pobre ocell, amb el cap baix, intentava, tanmateix, d'alçar-se, sense aconseguir-ho. El general es divertia mirant-la per la finestra; i obria la boca, grossa sota el bigoti espès, per a fer grans riallades, que s'extraviaven com trèmuls núvols de fum de tabac en el gran saló desert.
No vaig pas aconseguir de menar a bon terme la meva maniobra. Em contorbà la mestressa de la casa, que la cridà des de l'extrem del corredor (ho vaig sentir perfectament) demanant-li diners per un préstec. Ella refusà dient que no tenia diners, i en tenia, jo ho sabia certament. Vaig imaginar-me la seva cara i els seus ulls color d'avellana mentre la sentia mentir amb veu sincera. Em passà el desig de parlar d'amor.
I ELS POSSIBLES AUTORS SÓN:
Fiodor Dostoievski, Alexander Solschenizyn, Mikhaïl Xólokhov; Antón Chejov; Lev Tolstoi........
Vaja... no he tingut ni temps d'esbrinar on eren nascuts ni res. Sou unes fletxes.
ResponEliminaQui no corre, vola!
ResponEliminaApa aquí!, després de consultar, veig que he de llegir Tolstoi, ja.
ResponEliminaBé, provo: aposto pel EL DON DE PLÀCIDES AIGÜES de
Mikhail Xólokhov
Ostres Mercè, vas molt llançada, jo he de començar per eliminar autors.
ResponEliminaA veure Núria va néixer al segle 19?
Bona nit!!!
ResponEliminaSíiiii, Mercè, és el Don de plàcides aigües!!!!
No cal que et contesti, oi Dolors?
Voleu dir que no haurem de mirar de canviar alguna cosa, perquè durin més les propostes? Ja sé que no els acabarem pas tots els llibres, però.... aquesta rapidesa treu emoció!
Apa Mercè, ja ens pots fer la teva proposta!
Bona nit a tothom!!
Com que no soc a temps a endevinar res, he penjat uns paràgrafs de la Montserrat Roig que ahir feia 20 anys que va morir.
ResponEliminaDoncs ja que la Dolors s'ha llançat a la remembrança de la Montserrat Roig, jo faig el mateix amb una dolça batalla entre les dues dones de la setmana des de La mirada d'en Lluís: http://noticiesdin.com/ciencia-tecnologia-dues-dones-lligades-per-sempre/
ResponEliminaSalut i a veure si paro atenció, que quan me n'adono ja ho heu encertat tot (:-DDD
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bé per el link, Perdona la meva ignorància, però qui era la primera escriptora?
ResponEliminaHola, jo crec que la primera dona, de la que parla en Lluís, és Marie Sklodowska Curie. Es a dir, Madame Curie que, el 1898 junt amb el seu marit Pierre, van descobrir el "radium". El "radium" ha salvat la vida a moltes persones, però desgraciadament no la va poder salvar a Montserrat Roig.
ResponEliminaÉs així, Lluís?
Cara! Ara sembla que haguem introduit un joc de cultura jajajaja
ResponEliminaSi, Núria és la Marie Curie!!!!
Recomano la lectura de la semblança que en fa la seva filla Eva: el podeu baixar des d'aquest enllaç Són nou paginetes de res, que vaig traduïr al català ja fa uns anys.
Salut i ciència... Ai! Volia dir lletres
Moltes gràcies, ho llegiré.
ResponEliminaSi Núria, potser ho haurem de complicar una mica perquè ara el repte s'ha simplificat: hi ha menys obres traduïdes de cada autor i podem fer deduccions per països o altres elements i es pot endevinar sense haver llegit l'obra i, fins i tot sense conèixer l'autor.
ResponEliminaEm sembla que quan barregem autors nostres i foranis té més complicació. Ara en posaré un d'aquests, a veure.