I encara una altra ...

L’esperaríem vora el mar i la veuríem aparèixer entre el mar i les cases i la línia de la terra i els monticles veïns, entre els banys familiars i les petites botigues, entre les pagesies i les tartanes, entre els treballs i les cultures, entre els xiprers i els tarongers, entre les colles de dones que conversen i de nens que juguen i d’homes que es reposen fumant, amb la vista fita a l’horitzó. La veuríem aparèixer al mig de totes aquestes coses humils, harmonioses i essencials, tan parenta d’elles, tant lligada a elles, tan fidel a llur llei de simplicitat i de silenci, humil, harmoniosa, essencial com elles. La veuríem aparèixer i, en lloc de produir-se en nosaltres un terratrèmol, sentiríem que una pau divina inundava el nostre pit.

..............

Una vegada, jo vaig veure a la plaça d’Urquinaona un d’aquests éssers que escriuen anònims: i jo sabia per un atzar que ell es donava a aquesta feina vil. Era un home de mitjana estatura, amb una cara desllustrada i una barba negra, ja blanquejant als costats. Caminava una mica balb, com els qui són amenaçats de terribles malalties nervioses. Vaig fixar-me que al mig de la seva cadena de rellotges penjava un medalló rodó, amb una miniatura il·luminada: però aquesta miniatura era la fotografia d’una cupletista popular. Tal vegada aquell home no havia pogut posar al seu medalló el retrat de ningú més. El vaig veure com avançava fins a la Casa dels Correus, amb la seva passa insegura. Es va treure una carta petita de la revolvera de les calces; la gità a la bústia precipitadament. La seva mà va fer aleshores un gest estrany: s’apropà a la boca per on havia desaparegut la petita carta, com per prendre-la altre cop. Després amagà resoludament la mà a la butxaca. I l’home entrà en un estanc pròxim, per comprar i encendre un cigar.

Possibles autors:  Josep Pla, Joaquín Torres García, María Laffitte, Eugeni d’Ors, Gaietà Soler.