TORNEM A CASA...

Sóc vella, ho dic, veus?, i no és amarg. Però, com és difícil d'arribar no sols a dir-ho, sinó només a acceptar-ne el fet! De primer ho endevines, ho perceps en la consciència dels altres, a través de símptomes: atencions que et semblen exagerades..., al·lusions discretes, a vegades al·lusions involuntàries i és quan més afecten, perquè demostren com s'ha arrelat a la consciència de l'altre el convenciment de la meva vellesa. Al principi rebutjava les atencions, tant les considerava innecessàries (jo no era una vella desvalguda, què es creien!), feia el sord a les al·lusions, no admetia que es referissin a mi, molt menys si eren clares, que em deixaven sorpresa, astorada. Ara no. Ara ja ho sé, que sóc vella. Accepto amb joia la vellesa, aquesta part de la vida.


.............


Havia viscut amb el pare, havia tingut pare, un temps, devia haver estat feliç amb el pare, però no se'n recorda. Fins on aariba la seva memòria, sempre fou la vida sense pare, amb la mare que s'ocupava d'ella amb aire greu com qui compleix un ritual seriós, que fins quan somreia, o reia, tenia l'aire greu, encarcarat, i amb l'àvia de les carícies tendres, que tampoc no n'hi parlava gaire, del pare, i era el seu fill!, potser per alló del conveni, de l'odiós conveni. Tot això passa confusament i barrejat pels seus pensaments mentre les hores de la nit cominen en la foscor feixugues. L'odiós conveni...! Un nou esclat de furibunds sanglots, que l'àvia sent des de la seva cambra -ha deixat la porta oberta per poder sentir els sorolls- i l'adoloreixen, l'àvia, però l'alleugen de l'angoixa del silenci.


L'AUTOR/AUTORA ÉS: MARIA BARBAL, AGUSTÍ BARTRA, DOLORS MONSERDÀ, JOSEP PLA, ANNA MURIÀ, CARME RIERA, ISABEL-CLARA SIMÓ, MERCÈ RODOREDA, MARIÀ MANENT, AURORA BERTRANA, M. ANTÒNIA SALVÀ...