El dilluns comencem a llegir "el que mou el mon"

Sinopsi 

El maig del 1937, després del bombardeig de Gernika, milers de nens bascos han de sortir del port de Santurtzi rumb a l'exili. Entre ells hi ha Karmentxu, una nena de vuit anys que és acollida a Gant, Bèlgica, per l'escriptor fl amenc Robert Mussche. Amb l'arribada de la nena, la vida solitària de l'escriptor i de la seva família canvia i els esdeveniments se succeeixen. De rerefons d'aquestes vides entrellaçades, la tempesta que arrossega Europa des dels anys despreocupats d'entreguerres, la Guerra Civil i l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en una narració que, construïda com un mosaic, arriba fi ns als nostres dies i dóna lloc a un desenllaç imprevist.

Pujar

L'autor 

© Txomin Sáez

Kirmen Uribe

Ondarroa, Vizcaya, 1970

Kirmen Uribe (Ondarroa, Biscaia, 1970) és un dels màxims renovadors del panorama literari actual en llengua basca. La publicació, el 2001, del llibre de poemes Bitartean heldu eskutik (Mentrestant dóna'm la mà, Premi de la Crítica) va significar una «revolució tranquil·la» en l'àmbit de la literatura basca. S'ha convertit en un dels llibres de poesia més llegits en llengua basca i s'ha traduït al castellà, al francès i a l'anglès. La versió anglesa va ser premiada pel Pen American Center com a finalista al millor llibre de poesia traduït als EUA el 2007.Llicenciat en Filologia Basca a Vitòria, Uribe va cursar estudis de postgrau de Literatura Comparada a Trento (Itàlia). 

El divendres ja podem fer comentaris i ja veurem com va la lectura per acabar-lo.

Animeu-vos a fer comentaris que és el que enriqueix la lectura compartida

Pròxima lectura: Gràcies per la propina, de Ferran Torrent

La primer referència biografia de Ferran Torrent (Sedaví, 1951) va aparèixer en la primera publicació coescrita La gola del llop (1983). En la contraportada de la primera edició Torrent s’autopresentava, amb to irònicament premonitori, com un ‘viatjant, però se sospita que fa servir les hores de lleure per a escriure i que té la intenció d’esdevindre un professional de la literatura’. Per fortuna, el temps s’ha encarregat de desmuntar aquella utopia a cavall de la ironia i de la realitat, per la qual cosa la cabòria de ser escriptor professional no siga més que una facècia, un anacronisme afable vint-i-vuit anys després.

Sinopsi: Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel·la. Premi Sant Jordi 1944. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Amb Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d’humor, tendresa i seducció.

Tema general del l’obra: tracta sobre l’estat econòmic i social d’una família a l’època del franquisme. Y el tema secundari es la vida amorosa y social del protagonista acompanyat de la seua família. 

Aquest llibre es pot trobar complert a Internet, tant per llegir-lo amb pdf, com per descarregar-lo a qualsevol altra mitjà.

Podem dir-hi la nostra a partir 1 de febrer, té 224 pag. Ho farem amb dues setmanes.

Per tant el setze de febrer començarem El que mou el món de Kirmen Uribe

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona

Stefan Zweig, narrador vienès (1881-1942 se suïcidà) era un Humanista modern. Culte, cosmopolita, amant de l’art i les lletres com a camí de la millora personal, Zweig s’ensorrà davant la desraó de la segona guerra mundial. Com tota aquella burguesia il·lustrada dels Márai, els Mann, els Hesse...

que us ha semblat? pengem els comentaris.